Zogú I d'Albània
Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.
Nom original | (sq) Ahmet Zogu | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||
Naixement | 8 octubre 1895 Burgajet (Imperi Otomà) | ||||||||||||||||
Mort | 9 abril 1961 (65 anys) Suresnes (França) | ||||||||||||||||
Causa de mort | Malaltia | ||||||||||||||||
Sepultura | cementiri parisenc de Thiais | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Religió | Sunnisme i islam | ||||||||||||||||
Formació | Liceu de Galatasaray | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Tirana | ||||||||||||||||
Ocupació | polític, monarca | ||||||||||||||||
Partit | independent | ||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||
Rang militar | mariscal de camp | ||||||||||||||||
Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||
Títol | Rei | ||||||||||||||||
Família | Casa de Zogú | ||||||||||||||||
Cònjuge | Queen Geraldine of Albania (en) (1938–) | ||||||||||||||||
Parella | Tania Visirova (en) | ||||||||||||||||
Fills | Leka Zogu ( Queen Geraldine of Albania (en) ) | ||||||||||||||||
Pares | Xhemal Pasha Zogu (en) i Sadije Toptani (en) | ||||||||||||||||
Germans | Xhelal Bey Zogu (en) i Princess Senije Zogu (en) | ||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||
Era fill gran de Djemal Paixà Zogu, cap de la família de governadors hereditaris de Mati, i de Sadia Toptani, parenta d'Essad Pasha Toptani. Fins a esdevenir rei d'Albània fou conegut amb el nom d'Ahmed Beg Zogu i succeí el seu pare com a governador el 1911.
Durant la Primera Guerra Mundial fou aliat d'Àustria i després de la guerra esdevingué líder del Partit Reformista Popular. El 1921 fou nomenat ministre de l'interior, i el 1922 president del consell de ministres. El 1924 es feu elegir president de la república, i el 1928 es proclamà rei. Uns anys després es casà amb la comtessa hongaresa Geraldina Apponyi, amb la que tindria un fill, el futur Leka I d'Albània.
Zogú va donar per acabat un llarg període d'inestabilitat política i el país va gaudir de relativa tranquil·litat sota el seu règim. Començà un apropament a Itàlia, que el va dur a signar un tractat d'amistat el 1925 i el 1927 un tractat d'aliança defensiva amb Benito Mussolini, pactes que deixaren Albània sota el control absolut d'Itàlia.[1]
El 1939 les tropes italianes envaïren Albània i proclamaren rei Víctor Manuel III d'Itàlia, i Zogu va fugir a l'exili,[2] refugiant-se a Grècia, després a Egipte i finalment (1955) a França. El 1945 fou proclamada la república a Albània, però Zogu mantingué el títol de rei a l'exili, reconegut per tots els albanesos exiliats, que a la seva mort proclamaren rei el seu fill Leka I d'Albània.
Referències
modifica- ↑ «Tiranë Pact» (en anglès). Enciclopèdia Britanica.
- ↑ Douglas Saltmarshe. Identity in a Post-Communist Balkan State: An Albanian Village Study (en anglès). Ashgate Pub Ltd, 2001, p. 56. ISBN 978-0754617273 [Consulta: 13 octubre 2011].