Ajuda:Llistes automàtiques/intro

Llista bàsica: Municipis d'una província

Les llistes automàtiques, col·loquialment conegudes com listeriabot o wikidata list, són un sistema que permet crear llistes dins les pàgines Viquipèdia a partir de les dades de Wikidata (WD) mitjançant un bot que executa consultes SPARQL en diferit. El resultat queda guardat en forma de taula wiki dins de la pàgina des d'on s'ha invocat i s'actualitza de forma periòdica.

Les pàgines amb llistes automàtiques són força còmodes, ja que no requereixen manteniment i el seu contingut s'actualitza automàticament quan hi ha canvis al contingut de Wikidata. Per tant, aprofiten les millores de contingut que qualsevol editor d'arreu hagi fet, un aspecte molt important en informacions de creixement evolutiu com ara càrrecs, premis, censos de població, etc.

Podeu veure unes mostres a la pestanya "Exemples" i trobareu tots els casos que tenim a la categoria:Llistes automàtiques.

Ara bé, per crear-les cal tenir alguns coneixements tècnics que s'expliquen al llarg d'aquesta pàgina d'ajuda.

Tots sabem que es pot tocar la guitarra sense haver estudiat solfeig però la cursa d'obstacles fins que aconsegueixes que soni com volies és important. Per tant, no t'enganyarem: per dominar aquesta eina cal entendre com funciona Wikidata, tenir una idea bàsica d'SPARQL, conèixer el codi de les propietats WD, saber com és el codi wiki per fer una taula i també estaria bé tenir nocions de programació en codi wiki.

Ara bé, qui es resisteix a l'assaig-error sobre els models que et mostrarem en aquesta ajuda? És un camí a provar. Atreveix-te!

Com funciona ?

SPARQL

Columnes combinades

Pels que no hi estiguin familiaritzats, SPARQL és un llenguatge per a la consulta de bases de dades (Wikidata, entre d'altres) que permet recuperar continguts que acompleixin unes condicions que nosaltres determinem. El resultat és un conjunt de dades agrupades per cada instància (ítem) de la base de dades. Per exemple, si demanem "fars ubicats a Illes Balears" ens retornarà l'identificador dels ítems (Qid) que corresponguin a P31=far i P131=Illes Balears. Però si a més li indiquem que en volem saber la data de creació, aquesta acompanyarà a cadascun dels Qid dels far que la tinguin informada.

El llenguatge SPARQL no és gaire amigable per a persones amb pocs coneixements tècnics, però hi ha un tutorial bàsic en català molt útil per familiaritzar-s'hi. En la mesura que és l'element necessari per construir les llistes automàtiques, en aquestes pàgines d'ajuda es recopilen exemples que podreu copiar i reajustar a les vostres necessitats. També veurem, a la pestanya "Sintaxi", que hi ha una forma molt senzilla per a fer llistes bàsiques i, a mida que tinguem més experiència, podrem abordar casos més complexos.

Com es posa contingut de Wikidata (WD) dins la Viquipèdia (VP) ?

• Des de la VP, i mitjançant el mòdul:Wikidades, es poden recuperar les dades WD d'un ítem determinat i, com a molt, d'alguna altra entitat directament mencionada a l'esmentat ítem. Aquesta és la solució que veiem a les infotaules, on es mostra informació pròpia de l'ítem sobre el que versa l'article en qüestió.
• Ara bé, la potència de Wikidata s'aconsegueix amb els accessos inversos (backlinks) que es fan mitjançant consultes SPARQL (queries). En aquest cas, les consultes permeten recuperar una llista de tots els ítems que "apunten cap a un ítem", sense que aquest enllaç sigui, necessàriament, recíproc. Exemples: totes les persones que han estudiat una universitat (o diverses); totes les obres d'un artista; tots els presidents que ha tingut un país, etc. A Wikidata, l'ítem d'una universitat no inclou una relació de tots els seus estudiants, però si preguntem "quines persones han estudiat a...", obtindrem la resposta. Aquest tipus de consultes són l'objecte de les llistes automàtiques.

Si hem vist que el SPARQL precisament fa aquesta mena de consultes, per a què serveixen les llistes automàtiques?

• VP està orientada a l'eficiència en la consulta. Per tant, les pàgines que veuen els lectors estan totalment "escrites" tal com les veuen, no com veiem el codi els editors. Totes les plantilles, taules, infotaules, imatges, etc. s'executen i/o recuperen per generar el text al moment de desar-les. Totes les dades variables d'una infotaula s'agafen de WD quan es desa l'article, no cada cop que el consultem. Quan modifiquem WD i no modifiquem/desem l'article, hi ha uns mecanismes automàtics que s'encarreguen de "refrescar" l'article perquè agafi el nou valor de la dada canviada.
• Per aquest motiu, l'ús de consultes SPARQL no es pot fer des de la VP perquè va en contra de la seva arquitectura, ja que cal executar la consulta SPARQL si se'n volen obtenir els resultats.
• Per esquivar aquesta limitació, les llistes automàtiques, mitjançant l'eina {{wikidata list}}, ens permeten escriure una consulta SPARQL dins del cos de l'article VP que no s'executarà ni quan desem l'article, ni quan el consultem. La Wikidata list per se no produeix cap canvi en el contingut de l'article. La seva funció és emmagatzemar.
• Aquesta eina es complementa amb el Listeriabot, un robot que revisa periòdicament aquells articles VP tot cercant una {{wikidata list}} dins del seu text. Llavors, en pren el codi de la consulta SPARQL que conté, l'executa en un espai propi "no VP" i edita el resultat obtingut en forma de taula wiki, l'emmagatzema dins l'article i el desa. Si consultem l'article després que hi hagi passat el bot, veurem el resultat d'SPARQL dins del cos de l'article. Des del punt de vista de la VP, aquesta no ha executat res, sinó que ha estat un editor bot qui ha fet una consulta SPARQL i ha deixat un text creat per ell mateix dins de l'article, exactament igual que fan molts altres bots que corregeixen continguts. Aquest bot es pot invocar a mà quan volem forçar que el contingut es refresqui.

Elements que formen part d'una llista automàtica

Una llista automàtica es pot situar en qualsevol punt d'una pàgina VP, si bé cal tenir present que ocupa el 100% d'amplada i sovint és més fàcil treballar situant-la en una secció pròpia. Només pot haver una llista automàtica per pàgina i la seva estructura segueix l'esquema següent:

• Article on ubiquem la llista automàtica
  • plantilla: Wikidata list amb:
    • codi de la consulta SPARQL que cal executar, com a paràmetre sparql=
    • altres paràmetres de configuració de la llista
  • Taula wiki amb el contingut de la llista a mostrar, que ha estat generada pel listeriabot
  • plantilla: Wikidata list end "vagó de cua" que serveix per indicar-li al bot on finalitza l'espai per ubicar el contingut generat

Plantilla:Wikidata list

Aquesta plantilla està descrita en detall a la seva documentació. Allà trobareu tota la informació sobre els seus paràmetres.

Tanmateix, el dos paràmetres directament implicats amb el contingut de la llista a obtenir són:

sparql

On s'escriu el codi de l'SPARQL a executar.

columns

On s'indica quines propietats s'han de mostrar a la llista, en quina posició i quina capçalera portarà la columna. Els valors de les propietats recuperades poden anomenar-se amb el nom d'una variable SPARQL (?nomvariable), o amb un pseudo-nom que és el codi de propietat (Pnnn).

A les properes seccions veurem com es fa.

Continua .. / ..

⇒ Pestanya "Sintaxi {{Wikidata list}}" per veure dues formes diferents de fer una llista bàsica.

⇒ Pestanya "Per començar" per veure les primeres passes per fer una nova llista.