Al-Atk
El uadi al-Atsh o uadi Al-Atk (àrab: وادي العتش, wādī al-ʿAtx, o وادي العتك, wādī al-ʿAtk, pronunciat localment atts i pels beduïns d'altres llocs atks)[1] és una vall del Najd, a l'Aràbia Saudita,[2] el més occidental dels congosts de la part occidental de les muntanyes Tuwayk.[3] És un uadi generalment sec però amb fortes crescudes cada cop que plou, originat a la vora de l'oasi d'al-Kasav.
Tipus | vall curs d'aigua | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Aràbia Saudita | |||
| ||||
Al nord té Sudayr i al sud al-Mahmal. Els pous amb aigua dolça anomenats Hafar al-Atk[4] són una dotzena alguns de fins a 40 metres; els principals són al-Ghabbahiyya i Sudayra. La tradició diu que foren excavats pels Banu Khalid que van dominar l'Aràbia oriental fins al segle xviii quan van arribar els wahhabites dirigits pels Al Saüd.[5]
Referències
modifica- ↑ «Wādī al ‘Atk» (en castellà). mapcarta.com. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ Bamousa, Abdullah O.; Memesh, Abdullah M.; Dini, Saleh M.; Al-Zahrani, Ali A. Tectonic Style and Structural Features of Alpine-Himalayan Orogeny in Central Arabia (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2017, p. 173–185. DOI 10.1007/978-3-319-44726-1_8. ISBN 978-3-319-44726-1.
- ↑ Wilson, A. O.. The Middle and Late Jurassic Intrashelf Basin of the Eastern Arabian Peninsula (en anglès). Geological Society of London, 2020-12-04, p. 53. ISBN 978-1-78620-526-1.
- ↑ Stony and rocky deserts of Arabia (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2006, p. 309–350. DOI 10.1007/1-4020-3970-0_14.pdf. ISBN 978-1-4020-3970-6.
- ↑ Winder, Baily. Saudi Arabia in the Nineteenth Century (en anglès). Springer, 2015-12-22, p. 67. ISBN 978-1-349-81723-8.