Al-Istakhrí
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad al-Istakhrí al-Farissí al-Karkhí —en àrab أبو إسحاق إبراهيم بن محمد الإصطخري الفارسي الكرخي, Abū Isḥāq Ibrāhīm b. Muḥammad al-Iṣṭaẖrī al-Fārisī al-Karẖī— (m. en 951), més conegut simplement com al-Istakhrí, va ser un dels geògrafs i cartògrafs perses més importants del segle x. Membre de l'escola d'Abu-Zayd al-Balkhí (mort en 934) a Bagdad, és conegut sobretot per l'obra Kitab al-massàlik wa-l-mamàlik (Llibre dels camins i les províncies), que conté un mapamundi i 23 mapes regionals, i de la que se'n conserva una traducció integral en persa. També va escriure Súwar al-aqàlim (Tipus de clima) i va fer la primera descripció dels molins de vent.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 850  Istakhr (Iran) |
| Mort | 957 (Gregorià) (106/107 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geografia i cartografia |
| Ocupació | geògraf, cartògraf, viatger |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Un deixeble seu va ser l'eminent geògraf àrab Ibn Hàwqal (segona meitat del segle X).
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Istakhrí |
- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(al-)Iṣṭak̲h̲rī".