Al-Salt (àrab: السلط, as-Salṭ) és una ciutat de Jordània, centre administratiu de la part central occidental, capital de la governació de Balqa, a l'antiga carretera entre Amman i Jerusalem, 28 km a l'oest d'Amman, a l'altiplà de Balqa, entre tres turons un dels quals (Jabal al-Qala) és el lloc d'una fortalesa en ruïnes del segle xiii. La ciutat tenia el 1993 una població de 60.740 habitants. L'anomenada gran municipalitat tenia el 2006 una població de 97.000 habitants, i en 2011 ja en superava els 100.000.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAl-Salt
السلط (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 32° 02′ 21″ N, 35° 43′ 38″ E / 32.0392°N,35.7272°E / 32.0392; 35.7272
EstatJordània
GovernacióAl-Balqa Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població88.900 Modifica el valor a Wikidata (1.852,08 hab./km²)
Geografia
Superfície48 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud820 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic5 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Països àrabs
Data2021 (44a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador689
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data2 abril 2015
Data de finalització27 juliol 2021
Identificador6012

Lloc websalt.gov.jo Modifica el valor a Wikidata
Wadi Shu'aib

Hauria estat construïda per l'exèrcit macedoni sota Alexandre el Gran i s'anomenava Gàdara. En època clàssica Regis Saltus fou un domini agrícola de la corona (segurament concedit per Septimi Sever) a la província Palestina Primera, i va acabar donant nom a la ciutat; restes de l'antic domini es van trobar el 1978. Durant l'època romana d'Orient fou seu d'un bisbat; en aquest temps era un dels principals establiments (sinó el principal) a l'est del riu Jordà. A començaments del segle xii estava en mans dels croats i a la mort de Balduí I de Jerusalem (1118) el seu successor Balduí II va demanar la prolongació de la treva a l'atabeg de Damasc Zahir al-Din Tughtegin i aquest hi va accedir a canvi dels impostos de la ciutat i els de Jabal Awf, Hannana, al-Ghawr i al-Julan, condició rebutjada pel rei jerosolimità. Després de la batalla d'Hittin va passar a Saladí (1187) i el 1192 aquest la va cedir al seu germà al-Àdil I. El fill d'aquest Xaraf al-Din Isa hi va construir una ciutadella anomenada Ras al-Amir, que després va servir com a lloc de desterrament. El 1246 s'hi van establir refugiats khwrizmites, però la ciutat fou atacada per un tal Fakhr al-Din Ibn al-Shaykh i van haver de fugir a Karak. El 1260 fou ocupada pels mongols però recuperada per Baybars I que hi va instal·lar una guarnició. Durant l'època mameluca fou eclipsada progressivament per Amman i per Hisban.

Sota els otomans fou centre d'una nàhiya, amb una població de 168 famílies i 10 homes celibataris al segle xvi. Ibrahim Paixà d'Egipte va destruir la fortalesa segurament el 1831 (en tot cas abans de 1840) i només en queden algunes ruïnes. Al segle xix va dependre de l'Hawran, de Karak o de Nablus; el 1895 era un qadà de la província (liwà) de Karak, que englobava les nàhiyes d'Amman, Djiza i Madaba. El 1921 va ser una de les ciutats esmentades per ser capital del regne de Transjordània, però finalment fou escollida Amman que aleshores només tenia 20.000 habitants.

Districtes Metropolitans modifica

 
Hamam street a la ciutat vella

La Gran Municipalitat es divideix en nou districtes:

Districte Població (2006) Àrea (Km2)
1 Salt City 71,100 48
2 Zai 2580 7.7
3 Umm Jouzeh 3355 4.2
4 Wadi Alhoor 1815 1.73
5 Al-Yazeediyeh 900 1.08
6 Yarqa 5300 4.154
7 Ira 4100 4.4
8 Allan 4640 3.8
9 Rumaimeen 2884 4,3

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Salt