Al-Salt —en àrab السلط, as-Salṭ— és una ciutat de Jordània, centre administratiu de la part central occidental, capital de la governació de Balqa, a l'antiga carretera entre Amman i Jerusalem, 28 km a l'oest d'Amman, a l'altiplà de Balqa, entre tres turons un dels quals (Jabal al-Qala) és el lloc d'una fortalesa en ruïnes del segle xiii. La ciutat tenia el 1993 una població de 60.740 habitants. L'anomenada gran municipalitat tenia el 2006 una població de 97.000 habitants, i en 2011 ja en superava els 100.000.

Infotaula de geografia políticaAl-Salt
السلط (ar) Modifica el valor a Wikidata
As-salt.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 32° 02′ 21″ N, 35° 43′ 38″ E / 32.0392°N,35.7272°E / 32.0392; 35.7272Coord.: 32° 02′ 21″ N, 35° 43′ 38″ E / 32.0392°N,35.7272°E / 32.0392; 35.7272
EstatJordània
GovernacióAl-Balqa Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total88.900 Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.852,08 hab/km²
Geografia
Superfície48 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud820 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic+962 5 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websalt.gov.jo Modifica el valor a Wikidata
Wadi Shu'aib

Hauria estat construïda per l'exèrcit macedoni sota Alexandre el Gran i s'anomenava Gadara. En època clàssica Regis Saltus fou un domini agrícola de la corona (segurament concedit per Septimi Sever) a la província Palestina Primera, i va acabar donant nom a la ciutat; restes de l'antic domini es van trobar el 1978. Durant l'època romana d'Orient fou seu d'un bisbat; en aquest temps era un dels principals establiments (sinó el principal) a l'est del riu Jordà. A començaments del segle xii estava en mans dels croats i a la mort de Balduí I de Jerusalem (1118) el seu successor Balduí II va demanar la prolongació de la treva a l'atabeg de Damasc Zahir al-Din Tughtegin i aquest hi va accedir a canvi dels impostos de la ciutat i els de Jabal Awf, Hannana, al-Ghawr i al-Julan, condició rebutjada pel rei jerosolimità. Després de la batalla d'Hittin va passar a Saladí (1187) i el 1192 aquest la va cedir al seu germà al-Àdil I. El fill d'aquest Xaraf al-Din Isa hi va construir una ciutadella anomenada Ras al-Amir, que després va servir com a lloc de desterrament. El 1246 s'hi van establir refugiats khwrizmites, però la ciutat fou atacada per un tal Fakhr al-Din Ibn al-Shaykh i van haver de fugir a Karak. El 1260 fou ocupada pels mongols però recuperada per Baybars I que hi va instal·lar una guarnició. Durant l'època mameluca fou eclipsada progressivament per Amman i per Hisban.

Sota els otomans fou centre d'una nàhiya, amb una població de 168 famílies i 10 homes celibataris al segle xvi. Ibrahim Paixà d'Egipte va destruir la fortalesa segurament el 1831 (en tot cas abans de 1840) i només en queden algunes ruïnes. Al segle xix va dependre de l'Hawran, de Karak o de Nablus; el 1895 era un qadà de la província (liwà) de Karak, que englobava les nàhiyes d'Amman, Djiza i Madaba. El 1921 va ser una de les ciutats esmentades per ser capital del regne de Transjordània, però finalment fou escollida Amman que aleshores només tenia 20.000 habitants.

Districtes MetropolitansModifica

 
Hamam street a la ciutat vella

La Gran Municipalitat es divideix en nou districtes:

Districte Població (2006) Àrea (Km2)
1 Salt City 71,100 48
2 Zai 2580 7.7
3 Umm Jouzeh 3355 4.2
4 Wadi Alhoor 1815 1.73
5 Al-Yazeediyeh 900 1.08
6 Yarqa 5300 4.154
7 Ira 4100 4.4
8 Allan 4640 3.8
9 Rumaimeen 2884 4,3

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Salt