Al-Sijzí
Abu-Saïd Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Jalil as-Sijzí (àrab: أبو سعيد أحمد بن محمد بن عبد الجليل السِّجْزي, Abū Saʿīd Aḥmad b. Muḥammad b. ʿAbd al-Jalīl as-Sijzī), més conegut senzillament com a as-Sijzí, fou un matemàtic persa del segle x.
| |||
| Nom original | (ar) أحمد بن مُحمَّد بن عبد الجليل السِّجْزي  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (ar) ابو سعیدأحمد بن مُحمَّد بن عبد الجليل السِّجْزي c. 951 Sistan (Imperi Safàrida) | ||
| Mort | c. 1020 (68/69 anys) Lloc desconegut | ||
| Residència | Xiraz | ||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astronomia, matemàtiques, ocultisme i geometria | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
Vida
modificaPoc es coneix de la seva vida. Se sap que l'any 963 va copiar una obra de Pappos d'Alexandria i que encara era actiu l'any 998 quan va escriure un llibre sobre el teorema transversal.[1] Per això s'estimen les seves dates de naixement i defunció.
Per la seva nisba, Sijzí, se suposa nascut al Sejistan. També se sap que va viure a la cort dels búyides on, probablement, fou un protegit del sobirà Àdud-ad-Dawla i que va assistir a les observacions astronòmiques fetes a Xiraz els anys 969-970 per Abd-ar-Rahman as-Sufí i on segurament va conèixer Abu-l-Wafà, al-Quhí i Nazif ibn Yumn.[2]
Obra
modificaEs conserven uns 35 manuscrits amb tractats seus de geometria dels aproximadament 45 que en va escriure, a més, d'uns altres 14 d'astronomia.[2]
Els tractats més interessants són:
- Tractat sobre la resolució de problemes geomètrics. Un original tractat on dissenya les estratègies per a resoldre qualsevol mena de problema.[3]
- Llibre de la mesura de les esferes amb esferes. En ell, calcula les volums d'esferes inscrites dins d'altres esferes, un problema gens trivial.
- Tractat sobre com imaginar dues línies que s'apropen però no s'intersequen encara que es perllonguin indefinidament. Basat en el llibre de les Còniques d'Apol·loni de Perge.
- Sobre la trisecció de l'angle, un problema clàssic de la matemàtica grega.
- Anotacions geomètriques. Un compendi dels problemes que eren objecte de discussió entre els matemàtics de Xiraz i de Khorasan.
- Tractat sobre el teorema transversal. Conté la demostració de dotze lemes que són una aportació fonamental a la trigonometria.
Referències
modifica- ↑ Hogendijk, 1996, p. vii.
- ↑ 2,0 2,1 Dold-Samplonius, 1997, p. 159.
- ↑ Hogendijk, 1996, p. x, a les pàgines X i següents el compara amb el conegut llibre de Pólya How to solve it? (segle XX).
Bibliografia
modificaLa seva obra ha estat editada en francès a:
- Rashed, Roshdi. Oeuvre mathématique d'al-Sijzī: Géométrie des coniques et théorie des nombres au Xe siècle (en francès). Peeters, 2004. ISBN 9789042915930.
Altra bibliografia secundària:
- Crozet, Pascal «De l'usage des transformations géométriques à la notion d'invariant: la contribution d'Al-Sijzi» (en (francès) i (àrab)). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 20, Num. 1, 2010, pàg. 53-91. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/S0957423909990087. ISSN: 0957-4239.
- Dold-Samplonius, Yvonne. «Al-Sijzī». A: Selin, Helaine (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Cultures (en anglès). Dordrecht: Kluwer Academic Press, 1997, p. 159-160. ISBN 0-7923-4066-3.
- Hogendijk, Jan P. Al-Sijzi's Treatise on Geometrical Problem Solving (en anglès). Teheran: Fatemi Publishing, 1996.
- Khalaf, Abd Ali; Ismail, Hussein Abd «The Thirty-Fourth Maqama: From Al-Sijzi’s Explanation of The Hariri Maqamat - Study and Investigation» (en àrab). Journal of Al-Farahidi's Arts, Vol. 15, Num. 54-3, 2023, pàg. 96-110. ISSN: 2663-8118.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Sijzí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Al-Sijzi, Abu Sa'id Aḥmad Ibn Muḥammad Ibn 'Abd Al-Jalil. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 26 Agost 2013 <http://www.encyclopedia.com>.