Al capvespre

pel·lícula de 1957 dirigida per Jacques Tourneur

Al capvespre (títol original en anglès Nightfall) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jacques Tourneur i estrenada l'any 1957. Protagonitzada per Aldo Ray, Brian Keith, i Anne Bancroft, aquesta pel·lícula de baix pressupost és recordada avui pel treball de càmeres del cinematògraf Burnett Guffey. Utilitza flashbacks com a mecanisme per explicar la història, basada en una novel·la de 1947 de David Goodis. Colbert va dir una vegada que era la seva pel·lícula favorita.[1][2][3] A la pel·lícula, un home és buscat per la policia per a un assassinat que no ha comès i per robar uns diners que no té.

Infotaula de pel·lículaAl capvespre
Nightfall
Nightfall.jpg
Fitxa
DireccióJacques Tourneur
Protagonistes
Aldo Ray
Brian Keith
ProduccióTed Richmond
GuióArgument:
David Goodis
Guió:
Stirling Silliphant
MúsicaGeorge Duning
FotografiaBurnett Guffey
MuntatgeWilliam A. Lyon
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1957
Durada78 minuts
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCinema negre
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0049552 Filmaffinity: 211318 Allocine: 8095 Rottentomatoes: m/nightfall_1957 Allmovie: v35337 TCM: 84998 Metacritic: movie/nightfall TV.com: movies/nightfall-1957 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Quan James Vanning i un amic passen uns tranquils dies al camp, ensopeguen accidentalment amb una banda que acaba d'assaltar un banc. Els lladres maten l'amic de James i fugen pensant que ell també ha mort. Però en la fugida, confonen el maletí dels diners i se n'emporten un d'equivocat.

ComentarisModifica

El film està basat en una novel·la de David Goodis i torna a fer la història de l'home innocent perseguit a la qual l'estil visual elusiu i oníric del director i la formidable il·luminació de Burnett Guffey converteixen en un autèntic malson urbà.

RepartimentModifica

Rebuda de la críticaModifica

Al crític Dennis Schwartz li va agradar la pel·lícula i la va definir com una esplèndida adaptació de Stirling Silliphant de la novel·la de David Goodis de 1947. Jacques Tourneur (Out of the Past i I Walked with a Zombie) treu el millor d'aquesta pel·lícula negra sobre un home paranoic obsessionat amb seu passat, que no pot comprendre del tot com s'ha ficat en aquest embolic i està sent perseguit tant per la llei com per dos criminals perillosos. La brillant fotografia de Burnett Guffey afegeix calfreds a la ja tensa narrativa. El rodatge dels exteriors d'un paisatge hivernal de Wyoming indiquen perill en contrast amb els foscos carrers de la ciutat de nit il·luminats amb neó i que indiquen seguretat."[4]

El critic Jay Seaver va donar una ressenya oposada de la pel·lícula, escrivint: "Nightfall no es preocupa sobre la puresa del gènere; ocasionalment amenaça en convertir-se en un film gairebé lleuger... La línia argumental és més que feixuga. El guió de Stirling Silliphant comença tremolós, amb Vanning fent comentaris imprecisos sobre no poder recordar la font de les seves afliccions, i l'aparició de Marie en un bar de classe baixa on el coneix. La direcció és semblantment desigual; Jacques Tourneur té alguns elements impressionants en el seu resum però també una quantitat considerable de mediocritat. Va i ve suaument amb flashbacks i sap quan asseure's i deixar fer als actors. Si el final trontolla, podria ser culpa de tothom menys de Tourneur, el final necessita una mica de sang, però som el 1957, així la tensió que s'ha anat construint no té el resultat que hom esperaria. [5]

El crític cinematogràfic Alain Silver destaca que tot i que les localitzacions de la pel·lícula inclouen paisatges nevats el protagonista a la pel·lícula és "típicament negre." Escriu "malgrat ser a prop del final del cicle, el dilema del protagonista de Nightfall és típicament negre. Encara que és una víctima d'unes quantes situacions de mala sort, la paranoia de Vanning agreuja aquests problemes significativament. Tourneur relega aquells incidents causals a un flashback a mitja pel·lícula; però no permet que siguin distorsionats pel punt de vista de Vanning. Més aviat, reflecteixen la lluita de Vanning per comprendre com els esdeveniments violents però simples l'han posat en la present situació perillosa i complicada." [6]

L'escriptor Spencer Selby definia la pel·lícula com un "thriller paranoic que sembla el retorn de Tourneur a part del territori que va explorar a Out of the Past."[7]

ReferènciesModifica

  1. «Claudette Colbert - Pure Panache - Biography».
  2. «Claudette Colbert Biography (1903-1996) - Lenin Imports». Arxivat de l'original el 2013-06-10. [Consulta: 25 abril 2012].
  3.   Nightfall a Internet Movie Database (anglès)
  4. Schwartz, Dennis Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine.. Ozus' World Movie Reviews, film review, March 24, 2005.
  5. Error en el títol o la url.Seaver, Jay. «». eFilmCritic, 24-08-2005.
  6. Silver, Alain, and Elizabeth Ward, eds. Film Noir: An Encyclopedic Reference to the American Style, film noir analysis by Alain Silver, page 206, 3rd edition, 1992. Woodstock, New York: The Overlook Press. ISBN 0-87951-479-5
  7. Selby, Spencer. Dark City: The Film Noir, film listed as film noir #280 on page 166, 1984. Jefferson, N.C. & London: McFarland Publishing. ISBN 0-89950-103-6