Al capvespre

Al capvespre (títol original en anglès Nightfall) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jacques Tourneur i estrenada l'any 1957. Protagonitzada per Aldo Ray, Brian Keith, i Anne Bancroft, aquesta pel·lícula de baix pressupost és recordada avui pel treball de càmeres del cinematògraf Burnett Guffey. Utilitza flashbacks com a mecanisme per explicar la història, basada en una novel·la de 1947 de David Goodis. Colbert va dir una vegada que era la seva pel·lícula favorita. A la pel·lícula, un home és buscat per la policia per a un assassinat que no ha comès i per robar uns diners que no té.

Al capvespre

Nightfall
Fitxa
Direcció	Jacques Tourneur
Protagonistes	Aldo Ray Brian Keith Anne Bancroft Frank Albertson James Gregory Jocelyn Brando Rudy Bond Walter Smith
Producció	Ted Richmond
Guió	Stirling Silliphant
Música	George Duning
Fotografia	Burnett Guffey
Muntatge	William A. Lyon
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1957
Durada	78 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema negre i cinema policíac de suspens
Lloc de la narració	Los Angeles

Repartiment

• Aldo Ray: James Vanning
• Brian Keith: John
• Anne Bancroft: Marie Gardner
• Jocelyn Brando: Laura Fraser
• James Gregory: Ben Fraser
• Frank Albertson: Dr. Edward Gurston
• Rudy Bond: Red

Rebuda de la crítica

Al crític Dennis Schwartz li va agradar la pel·lícula i la va definir com una esplèndida adaptació de Stirling Silliphant de la novel·la de David Goodis de 1947. Jacques Tourneur (Out of the Past i I Walked with a Zombie) treu el millor d'aquesta pel·lícula negra sobre un home paranoic obsessionat amb seu passat, que no pot comprendre del tot com s'ha ficat en aquest embolic i està sent perseguit tant per la llei com per dos criminals perillosos. La brillant fotografia de Burnett Guffey afegeix calfreds a la ja tensa narrativa. El rodatge dels exteriors d'un paisatge hivernal de Wyoming indiquen perill en contrast amb els foscos carrers de la ciutat de nit il·luminats amb neó i que indiquen seguretat."

El critic Jay Seaver va donar una ressenya oposada de la pel·lícula, escrivint: "Nightfall no es preocupa sobre la puresa del gènere; ocasionalment amenaça en convertir-se en un film gairebé lleuger... La línia argumental és més que feixuga. El guió de Stirling Silliphant comença tremolós, amb Vanning fent comentaris imprecisos sobre no poder recordar la font de les seves afliccions, i l'aparició de Marie en un bar de classe baixa on el coneix. La direcció és semblantment desigual; Jacques Tourneur té alguns elements impressionants en el seu resum però també una quantitat considerable de mediocritat. Va i ve suaument amb flashbacks i sap quan asseure's i deixar fer als actors. Si el final trontolla, podria ser culpa de tothom menys de Tourneur, el final necessita una mica de sang, però som el 1957, així la tensió que s'ha anat construint no té el resultat que hom esperaria.

El crític cinematogràfic Alain Silver destaca que tot i que les localitzacions de la pel·lícula inclouen paisatges nevats el protagonista a la pel·lícula és "típicament negre." Escriu "malgrat ser a prop del final del cicle, el dilema del protagonista de Nightfall és típicament negre. Encara que és una víctima d'unes quantes situacions de mala sort, la paranoia de Vanning agreuja aquests problemes significativament. Tourneur relega aquells incidents causals a un flashback a mitja pel·lícula; però no permet que siguin distorsionats pel punt de vista de Vanning. Més aviat, reflecteixen la lluita de Vanning per comprendre com els esdeveniments violents però simples l'han posat en la present situació perillosa i complicada."

L'escriptor Spencer Selby definia la pel·lícula com un "thriller paranoic que sembla el retorn de Tourneur a part del territori que va explorar a Out of the Past."