Aldo Ray
Aldo Ray (Pen Argyl, Pennsilvània, Estats Units, 25 de setembre de 1926 − Martinez, Califòrnia, 27 de març de 1991) va ser un actor estatunidenc.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 setembre 1926 comtat de Northampton (Pennsilvània) |
Mort | 27 març 1991 (64 anys) Martinez (Califòrnia) |
Causa de mort | càncer d'esòfag |
Formació | John Swett High School (en) |
Activitat | |
Ocupació | actor de televisió, actor de cinema |
Activitat | 1951 - |
Carrera militar | |
Branca militar | Marina dels Estats Units d'Amèrica |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Família | |
Cònjuge | Johanna Ray (1960–1967) Jeff Donnell (1954–1956) |
Fills | Eric Da Re () Johanna Ray |
|
D'ascendència italiana, de 1944 de 1946 Ray va ser part d'un equip de bussos de l'US Navy, amb el qual va participar en la batalla d'Okinawa, una de les principals batalles de la Segona Guerra Mundial.[2] Després de la guerra va seguir els seus estudis a la Universitat de Califòrnia de Berkeley.
El 1951 va ser triat xèrif a la ciutat de Califòrnia Crockett i, a la vegada, va debutar al cinema amb un petit paper a Saturday's Hero de David Miller.[2] Protagonista de dues pel·lícules de prestigi sota la direcció de George Cukor Convivència (1952), juntament a Judy Holliday, i His and Hers, on va interpretar a un boxejador tocat al costat de Spencer Tracy i Katharine Hepburn.
Durant el transcurs dels anys cinquanta Ray va gaudir de certa notorietat a les pantalles, gràcies a una sèrie de papers de soldat rude en pel·lícules bèl·liques com Més enllà de les llàgrimes (1955) de Raoul Walsh, Men in War (1957) d'Anthony Mann, i els nus i els morts (1958), també de Walsh, basat en una famosa novel·la de Norman Mailer. Però era igual d'eficaç en el paper d'Albert, el detingut afable de No som àngels (1955), comèdia agradable, protagonitzada al costat de Humphrey Bogart i Peter Ustinov, amb qui va formar el trio de romàntics i adorables presos que la Nit de Nadal s'evadeixen de la presó de l' Illa del Diable i trobar hospitalitat en una família de Cayenne, abans d'arribar a Europa.
Actor d'actuació instintiva[2] de constitució viril i forta, amb un to particular de veu cridanera, Ray s'especialitza en els rols dels personatges musculosos però adorables. En més de quaranta anys de carrera ha aparegut en més de seixanta pel·lícules, encara que de menor qualitat amb el pas dels anys, amb papers que es va sentir obligat a acceptar per fer front als urgents problemes financers.[2]
Es va casar tres vegades: del matrimoni amb Shirley Green (1947 - 1953) van tenir un fill. El segon matrimoni amb l'actriu Jeff Donnell va durar de 1954 de 1956. A partir del tercer matrimoni (1960 - 1967) amb la productora i directora de càsting Johanna Bennett, Ray va tenir tres fills, un dels quals, Eric Dare, també és actor de cinema.
Afectat per un càncer de gola, Ray va morir el 1991 a la ciutat de Martínez a Califòrnia.
Filmografia
modificaLes seves pel·lícules més destacades són:[3]
- 1951: My True Story: Mark Foster
- 1951: Never Trust a Gambler: Trooper
- 1951: Saturday's Hero: Gene Hausler
- 1951: The Barefoot Mailman: Theron's Henchman
- 1952: The Marrying Kind: Chester 'Chet' Keefer
- 1952: La Pat i en Mike (Pat and Mike): Davie Hucko
- 1953: Amor a mitjanit (Let's Do It Again): Frank McGraw
- 1953: La bella del Pacífic (Miss Sadie Thompson): Sergent Phil O'Hara
- 1955: Més enllà de les llàgrimes (Battle Cry): Soldat ras / Pfc Andy Hookens
- 1955: We're No Angels: Albert
- 1955: Three Stripes in the Sun: Sergent major Hugh O'Reilly
- 1957: Nightfall de Jacques Tourneur: James Vanning
- 1957: Men in War: Sergent Montana (Joseph R. Willomet)
- 1958: The Naked and the Dead: Sergent Sam Croft
- 1958: God's Little Acre: Bill Thompson
- 1959: The Siege of Pinchgut: Matt Kirk
- 1960: I Moschettieri del mare: Moreau
- 1960: The Day They Robbed the Bank of England: Norgate
- 1961: Johnny Nobody: Johnny Nobody
- 1965: Sylvia: Jonas Karoki
- 1965: Nightmare in the Sun: Xèrif
- 1966: What Did You Do in the War, Daddy?: Sergent Rizzo
- 1966: Dead Heat on a Merry-Go-Round: Eddie Hart
- 1967: Riot on Sunset Strip: Tinent Walt Lorimer
- 1967: Welcome to Hard Times: Man from Bodie
- 1967: The Violent Ones: Joe Vorzyck
- 1967: Kill a Dragon: Vigo
- 1968: A Torn Page of Glory: Major Comack
- 1968: Silent Treatment
- 1968: The Power: Bruce
- 1968: The Green Berets: Sergent Muldoon
- 1968: Commando suicida: Sergent Cloadec
- 1969: Deadlock (TV): Edward Logan
- 1970: Angel Unchained: Xèrif
- 1972: The Houndcats (sèrie TV): Mussel Mutt (veu)
- 1972: Com una llebre acorralada (La Course du lièvre)
- 1974: Dynamite Brothers d'Al Adamson: Burke
- 1974: The Centerfold Girls
- 1974: Seven Alone: Dr. Dutch
- 1975: Promise Him Anything (TV): Cop
- 1975: The Man Who Would Not Die: Frank Keefer
- 1975: Gone with the West: Mimmo, Stage Robber
- 1975: Inside Out: Sergeant William Prior
- 1975: Psychic Killer: Tinent Anderson
- 1976: Won Ton Ton, the Dog Who Saved Hollywood de Michael Winner: Stubby Stebbins
- 1976: The Bad Bunch: Tinent Stans
- 1977: Black Samurai d'Al Adamson: DRAGON chief
- 1977: Mission to Glory: A True Story
- 1977: Haunts: Xèriff
- 1978: The Lucifer Complex
- 1978: The Great Skycopter Rescue: Xèrif Burgess
- 1978: Death Dimension d'Al Adamson: Verde
- 1979: The Haunted
- 1979: Sweet Savage: Banner
- 1979: Women in White (TV): Frederick Thaler
- 1979: The Glove: Guàrdia de la presó
- 1980: Human Experiments: Mat Tibbs
- 1981: When I Am King: The Manager
- 1981: Don't Go Near the Park: Taft
- 1982: Dark Sanity
- 1982: Mongrel: Bouchard
- 1982: The Secret of NIMH: Sullivan (veu)
- 1982: Boxoffice: Lew
- 1983: Vultures: Wally
- 1983: Bog: Xèrif Neal Rydholm
- 1984: Frankenstein's Great Aunt Tillie
- 1984: The Executioner, Part II: Policia
- 1985: To Kill a Stranger: Inspector Benedict
- 1985: Flesh and Bullets
- 1985: Biohazard: General Randolph
- 1985: Evils of the Night: Fred
- 1986: Terror on Alcatraz: Frank Morris
- 1987: Hateman: Xèrif Benny
- 1987: Terror Night: Capità Ned
- 1987: The Sicilian: Don Siano of Bisacquino
- 1988: Hollywood Cop: Mr. Fong
- 1988: Prison Ship: Inquistor
- 1988: Drug Runners: Lazzaro
- 1989: Crime of Crimes: Johnson
- 1989: Shooters: General Makepeace
- 1989: Blood Red: Father Stassio
- 1991: Shock 'Em Dead: Tony
Referències
modifica- ↑ «biografia d'Aldo Ray». The New York Times.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Il chi è del cinema, Vol. II, De Agostini, 1984, pag. 436
- ↑ «filmografia d'Aldo Ray». The New York Times.