Al parc de Château Noir
Al parc de Château Noir (Dans le parc de Château Noir) és un oli sobre tela de 92 × 73 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1898-1900 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
| Francès: Dans le parc de Château Noir | |
|---|---|
 | |
| Tipus | pintura  |
| Creador | Paul Cézanne |
| Creació | circa 1898-1900 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Gènere | paisatge |
| Mida | 92 ( ) × 73 ( ) cm |
| Propietat de | Domenica Walter |
| Col·lecció | Museu de l'Orangerie, París |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1960-15 |
| Catàleg | |
Context històric i artístic modifica
En el camí d'Ais de Provença a Lo Tolonet, en direcció a la muntanya Sainte-Victoire, hi havia una finca anomenada Le Château Noir.[2] Cézanne va sentir una especial admiració per aquest indret i va intentar comprar-la, però el propietari no va voler vendre-la encara que va permetre a l'artista treballar en les seues propietats i, fins i tot, llogar durant quinze anys (del 1887 al 1902) una de les estances per desar-hi les seues teles.[1] D'aquest lloc van sortir un bon nombre d'obres com és el cas d'aquest Al parc de Château Noir, identificativa dels treballs dels darrers anys de Cézanne:[2]
| « | » |
Descripció modifica
El motiu representat en aquest quadre, que Rewald[4] data entre el 1898 i el 1900, és una franja rocallosa al peu de la qual creix una renglera d'arbres, a la zona nord-est de la propietat abans esmentada.[1] Els arbres i les roques omplen l'espai pictòric i recorden l'horror vacui de la pintura gòtica.[2] Els contorns dels arbres estan traçats amb una línia fosca que sintonitza amb el sintetisme de Gauguin. La llum a penes crida l'atenció del pintor -a diferència de Monet, més preocupat per qüestions lumíniques i atmosfèriques-, el qual s'interessa més per recuperar els valors formals a través del color.[2] Les pinzellades són aplicades de manera pausada i configuren un entramat estructural que anticipa el cubisme en desenvolupar-se en facetes. En concret, la pinzellada que agita el fullatge és més fragmentada que la de les roques del primer pla, produint una impressió de proximitat que atreu la mirada cap a la part més allunyada del quadre.[1] Les tonalitats són fredes, recorrent als contrastos cromàtics i els colors complementaris de l'impressionisme.[2] Tots els elements (vegetals i minerals) es troben així reunits en un sol pla, dins d'un conjunt compacte que només deixa un reduït espai al cel.[1] A causa de la lentitud a l'hora de treballar de Cézanne, en alguns moments hom hi pot trobar certa tendència a l'abstracció.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 128-129.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 ArteHistoria (castellà)
- ↑ Musée de l'Orangerie. Catalogue de la collection Jean Walter et Paul Guillaume, París, Réunion des Musées Nationaux, (1984) 1990, núm. 14, pàg. 40.
- ↑ John Rewald, The Paintings of Paul Cézanne: A Catalogue Raisonné, vol. I, Nova York, Harry N. Abrams, 1996, núm. 878, pàg. 519.
Enllaços externs modifica
- Flickr
- Museu de l'Orangerie Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine. (francès)