Alaa Hussein Ali
Ala'a Hussein Ali Khafaji al-Jaber (àrab: علاء حسين علي خفاجي الجابر, ʿAlāʾ Ḥussayn ʿAlī Ḫafājī al-Jābir) fou cap d'estat i president provisional de Kuwait en el curt període en què fou estat i república entre el 3 d'agost i el 28 d'agost de 1990.
  | |
| Nom original | (ar) علاء حسين علي الجبر |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1949 (74/75 anys) Al-Kuwait |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bagdad |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Baas |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent coronel |
| Altres | |
| Condemnat per | traïció |
Ali va créixer a Kuwait però de jove es va traslladar a Iraq on va estudiar i va esdevenir membre del partit Baath. Va tornar a Kuwait i va ingressar a l'exèrcit on va obtenir el grau de tinent. Va tenir les dues nacionalitats i dues dones, una kuwaitiana i una iraquiana.
Al front d'un reduït grup d'oficials, va organitzar un cop d'estat l'única feina del qual era cridar les tropes iraquianes que ja estaven esperant a l'altre costat de la frontera. El dia 3 d'agost fou ascendit a coronel i declarat cap de l'estat, primer ministre, ministre de Defensa i ministre de l'Interior del govern provisional de l'Iraq Lliure, format per nou membres. Seguint ordes del president iraquià Saddam Hussein el dia 8 d'agost va declarar la deposició de la dinastia, la proclamació de la república de Kuwait, i la nacionalització de la indústria del petroli, i va demanar la incriporació a Iraq. El 28 d'agost va signar el decret que convertia la república en la dinovena província iraquiana i fou nomenat viceprimer ministre de l'Iraq. La major part dels 21000 soldats kuwaitians no van voler ingressar al Cos de Forces Revolucionaries al que només van accedir els exiliats palestins que vivien a Kuwait que donaven suport a l'annexió així com els beduïns que vivien als dos costats de la frontera, i alguns republicans kuwaitians.
Una vegada retornat el govern kuwaitià a la seva capital (febrer de 1991), Ali va romandre a Iraq, i fou jutjat a Kuwait en absència i va ser condemnat a mort per traïció. Els altres 8 membres del govern provisional van retornar a Kuwait des d'Iraq i cap d'ells fou acusat, ja que van actuar sota amenaces i contra la seva voluntat.
Vers el 1994 es va distanciar de Saddam Hussein i el 1998 va aconseguir fugir a Turquia i després a Noruega amb la seva família, amb un nom fals. Però el gener del 2000, per causes desconegudes,[1] va retornar a Kuwait, en un intent d'apel·lar la sentència. La cort que el va jutjar va confirmar la sentència original el 3 de maig de 2000. El març del 2001 la sentència li fou commutada per presó de per vida. La seva dona iraquiana roman a Noruega i la kuwaitiana està també empresonada. Els seus quatre fills van retornar amb ell a Kuwait.
Nota modifica
- ↑ s'especula que va rebre promeses de clemència de l'ambaixada kuwaitiana, a canvi de utilitzar el seu testimoni contra Saddam Hussein, però ell declara que fou perquè no podia viure sempre a l'exili