Alain Jessua

director, productor, guionista i novel·lista francès

Alain Jessua Alain Jessua (pàg.) (París, 16 de gener de 1932 Évreux, 30 de novembre de 2017)[1] fou un director, productor, guionista i novel·lista francès.[2]

Infotaula de personaAlain Jessua
Biografia
Naixement(mul) Alain Rene Sando Jessua Modifica el valor a Wikidata
16 gener 1932 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Évreux (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, guionista, productor de cinema, escriptor i compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Gaylor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0422252 Allocine: 8329 Allmovie: p96038 TCM: 1065372 TV.com: people/alain-jessua
Discogs: 727388 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Alain Jessua va ser ajudant de Max Ophüls, Marcel Carné, Yves Allégret i Jacques Becker abans de realitzar el seu únic curtmetratge, Léon la lune[3] qui li val el premi Jean-Vigo el 1957. Alguns anys més tard, el 1963, el seu primer llargmetratge (convertit en de «culte» pels cinèfils) és doblement premiat, a Canes i a Venècia: La Vie a l'envers, amb Charles Denner i Jean Yanne. Enllaça llavors una sèrie de llargmetratges que produeix ell mateix: J'eu de massacre (Premi al millor guió (Festival de Canes) 1967), amb Michel Duchaussoy i Jean-Pierre Cassel; Tractament de xoc (1972), un gran èxit públic, amb Alain Delon i Annie Girardot. Seguiran: Armaguedon (1977), amb Alain Delon, Jean Yanne i Michel Duchaussoy; Les Chiens (1979), amb Gérard Depardieu, Victor Lanoux, Nicole Calfan i Fanny Ardant; Le paradis pour tous (1982), amb Patrick Dewaere - el seu últim paper, s'havia de suïcidar durant el muntatge de la pel·lícula -, Jacques Dutronc i Fanny Cottençon, Frankenstein 1990 (1984), amb Eddy Mitchell i Jean Rochefort; En toute innocence (1988), amb Michel Serrault i Nathalie Baye; finalment, Les couleurs du diable (1997), amb Ruggero Raimondi, Wadeck Stanczak i Isabelle Pasco...

Els darrers anys de la seva vida Alain Jessua fou regularment objecte d'homenatges. El seu curtmetratge Léon la lune ha estat projectat al MOMA - Museum Of Modern Art - de Nova York, i Martin Scorsese cità La Vie a l'envers com una de les pel·lícules que l'han marcat. D'aquest cineasta sovint visionari, Jean Tulard, al seu "Diccionari del Cinema", escriu: «Roda poc però bé. Proposa un cinema on aborda els problemes del nostre temps i llança crits d'auxili. » [4] També escriptor, Alain Jessua és l'autor de sis novel·les, publicades a edicions Léo Scheer.

Filmografia[5]Modifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

BibliografiaModifica

  • 1999: Crèvecœur, novel·la (ed. JC Lattès)
  • 2003: Ce sourire-là, novel·la (ed. JC Lattès)
  • 2006: Bref séjour parmi les homes, novel·la (ed. du Rocher)
  • 2007: La Vie a l'envers, novel·la (ed. Léo Scheer)
  • 2008: Un jardin au paradis, novel·la (ed. Léo Scheer)
  • 2011: Petit Ange, novel·la (ed. Léo Scheer)

ReferènciesModifica

  1. aaa, a «Le réalisateur Alain Jessua est mort à 85 ans». Le figaro, a, pàg. aa [Consulta: 30 novembre 2017].
  2. «biografia d’Alain Jessua». The New York Times.
  3. Del qual diu que es tracta d'un «pel·lícula totalment artesanal, autoproducte i que, en l'aspecte financer, va ser extraordinari», la venda a França, a Alemanya i a Polònia va suposar tres vegades la inversió (Entrevista amb Alain Jessua, paraules recollides per Philippe Durand, La Revue du cinema, n° 239, maig de 1970, pàg. 70
  4. «Alain Jessua, premis». The New York Times.
  5. «filmografia d’Alain Jessua». The New York Times.

Enllaços externsModifica