Obre el menú principal

Patrick Dewaere (Saint-Brieuc, Costes del Nord, França, 26 de gener del 1947 − París, 16 de juliol del 1982) va ser un actor teatral i cinematogràfic francès.[2]

Infotaula de personaPatrick Dewaere
Patrick Dewaere 1975.jpg
Biografia
Naixement Patrick Jean Marie Henri Bourdeaux[1]
26 de gener de 1947
Saint-Brieuc (França)
Mort 16 de juliol de 1982(1982-07-16) (als 35 anys)
París (França)
Causa de mort Ferida d'arma de foc
Lloc d'enterrament Maine i Loira
Nacionalitat França
Formació Cours Hattemer
Activitat
Ocupació Actor, compositor, cantant i actor de cinema
Instrument Veu i piano
Família
Cònjuge Sotha (1968–1979)
Parella Miou-Miou
Fills Angèle Herry
Lola Dewaere
Mare Mado Maurin
Germans Marie-Véronique Maurin, Yves-Marie Maurin, Dominique Collignon-Maurin, Jean-François Vlérick i Jean-Pierre Maurin
Parents Jean-Pierre Maurin (germà)
Angèle Herry-Leclerc (germana)

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0223033 Allocine: 1115 Allmovie: p18880
Musicbrainz: fed11b4a-156e-477b-8079-43079253d954 Discogs: 466459
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Saint-Brieuc, en el departament Costes del Nord (França), la seva mare era l'actriu francesa Mado Maurin.

Patrick Dewaere va ser un dels actors francesos més populars i prometedors de la dècada del 1970. El 1968, va entrar a formar part del grup d'intèrprets del teatre Cafè de la Gare, un col·lectiu en el qual s'incloïen futurs estels com Gérard Depardieu i Miou-Miou. Després d'actuar en els seus inicis amb el pseudònim de Patrick Maurin, finalment va adoptar el nom artístic Dewaere, com a record al nom de soltera de la seva àvia.

A partir del 1971, va interpretar petits papers per a la pantalla, però el seu primer gran paper va arribar en l'anàrquica comèdia de Bertrand Blier Els valseuses (1974), en la qual ell i Gérard Depardieu interpretaven dos joves delinqüents. Dewaere va tornar a treballar amb Depardieu i Blier en una comèdia guanyadora d'un Premi Oscar, Preparez Vós Mouchoirs (1978).

Malgrat l'obvi talent de Dewaere per a la comèdia, sovint va ser escollit per interpretar amb èxit individus fràgils i neuròtics. En un d'aquests papers, el que va fer en la comèdia negra Paradis Pour Tous (1982), el seu personatge acabava suïcidant-se. Poc després de l'estrena de la pel·lícula, el mateix Dewaere es va suïcidar pegant-se un tir amb un rifle al seu domicili a París.[3] Tenia 35 anys d'edat. Les seves restes van ser incinerades, i les cendres dispersades. Durant 11 anys, Dewaere havia estat casat amb l'actriu francesa Sotha.

El 1983, es va crear a França el Premi Patrick Dewaere en homenatge a l'actor. Dewaere va ser, a més, l'objecte del documental francès Patrick Dewaere, estrenat en el Festival de Cannes 1992.[4]

FilmografiaModifica

Filmografia:[5]

  • 1982: Paradis pour tous, d'Alain Jessua.
  • 1981: Mille milliards de dollars, de Henri Verneuil.
  • 1981: Hôtel donis Amériques, d'André Téchiné.
  • 1981: Beau-Père, de Bertrand Blier.
  • 1980: Un mauvais fils, de Claude Sautet.
  • 1980: Psy, de Philippe de Broca.
  • 1980: Plein sud, de Luc Béraud.
  • 1978: La Clé sud la porti, d'Yves Boisset.
  • 1978: El cop de cap (Coup de tête), de Jean-Jacques Annaud.
  • 1978: Préparez vós mouchoirs, de Bertrand Blier.
  • 1978: L'Ingorgo - una storia impossibile, de Luigi Comencini.
  • 1978: Série noire, d'Alain Corneau.
  • 1977: La stanza del vescovo, de Dino Risi.
  • 1977: El jutge Fayard anomenat el xèrif, d'Yves Boisset.
  • 1976: Marcia trionfale, de Marco Bellocchio.
  • 1976: F de Fairbanks, de Maurice Dugowson (també acreditat com a col·laborador en la composició de la banda sonora).
  • 1975: Catherine et compagnie, de Michel Boisrond.
  • 1975: Adieu poulet, de Pierre Granier-Deferre.
  • 1975: La Meilleure façon de marcher, de Claude Miller.
  • 1974: Lily aime-moi, de Maurice Dugowson.
  • 1974: Els valseuses, de Bertrand Blier.
  • 1973: Themroc, de Claude Faraldo.
  • 1971: La Vie sentimentale de Georges li tueur, de Daniel Berger.
  • 1971: Els Mariés de l'an II, de Jean-Paul Rappeneau.
  • 1965: Es crema París?, de René Clément.
  • 1956: Je reviendrai à Kandara, de Victor Vicas.

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Official "Acte de décès" N°2081 (death) recorded the 16th of july 1982 from "État civil de la mairie de Paris, 14e arrondissement" official copy established the 18th of january 2010
  2. «biografia de Patrick Dewaere». The New York Times.
  3. German, Yuri. «Patrick Dewaere». All Movie Guide. [Consulta: 8 juliol 2009].
  4. German, Yuri. «Patrick Dewaere». All Movie Guide. [Consulta: 8 juliol 2009].
  5. «filmografia de Patrick Dewaere». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrick Dewaere