Viquipèdia

Albert Mestres i Emilió

escriptor, traductor i editor català
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Albert Mestres i Emilió (Barcelona, 11 de gener de 1960) és un escriptor, poeta, traductor, assagista, dramaturg, director d'escena i editor autodidacta.[1]

Infotaula de personaAlbert Mestres i Emilió

Albert Mestres, el 2014 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, poesia, forma dramàtica, traducció, direcció teatral i teatre Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, poeta, dramaturg, editor, traductor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Veu de Albert Mestres i Emilió Modifica el valor a Wikidata

Biografia[2] modifica

Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny i de la ballarina contemporània Maria Teresa Emilió[3] (que va prendre el cognom del seu marit), Mestres va escriure el seu primer poema als tretze anys i la seva primera obra de teatre, als quinze.

Mestres es va matricular en Filosofia a la universitat l'any 1980 però només va acabar el primer any. Hi va tornar tres anys després, a la Universitat Autònoma de Barcelona, però ho va tornar a deixar. Als trenta-set anys es va matricular en Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), d'on es va llicenciar el 2008. A partir d'aquest any, va començar a exercir de professor a l'Institut del Teatre. Més tard, va fer un màster d'Estudis de Llengua, Literatura i Cultura Catalana a la Universitat Rovira i Virigli (URV) de Tarragona.[3]

Ha treballat com a traductor i corrector, sobretot de catàlegs d'art, des dels vint anys. Ha col·laborat amb els grups Zootrop, La Fura dels Baus i OOFF Companyia. Actualment continua sent professor a l'Institut del Teatre de Barcelona.[4] Des de l'any 2007 és coordinador del club de lectura de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella.

Ha col·laborat en revistes d'assaig i regularment participa en simposis, col·loquis i congressos sobre literatura.[5] És, a més, fundador de la Companyia La Patacada.

Mestres és el fundador i editor de l'editorial RE&MA 12, que està especialitzada en literatura dramàtica. També va ser el coordinador i director de Veus Paral·leles, un festival de poesia que agermanava poetes catalans amb els d'altres llengües.[3]

A més, és traductor de diverses llengües: francès, anglès, italià i portuguès.[3]

Obra modifica

Poesia modifica

  • O res (Argentona: L'Aixernador, Argentona, 1991)
  • A sac (Barcelona: Empúries, 1999)
  • Tres (Barcelona: Edicions 62, 2001)
  • Llum (Tarragona: Arola Editors, 2007)
  • Comèdia (Barcelona: Edicions 62, 2008)
  • Nous (Barcelona: Edicions 62, 2013)
  • Poemes intestins ((Barcelona: Edicions 62, 2018)
  • De cara (Barcelona: Rema 12, 2021)
  • Elegies de Caldes (Barcelona: Edicions 62, 2023)

Novel·la modifica

  • Ales de cera (Barcelona: Proa, 1996)
  • La ela de Milet (Barcelona: Proa, 1998)
  • Vides de tants (Barcelona: Proa, 2000)
  • El conte de la llacuna : mites i llegendes dels indis huave (Barcelona: Empúries, 2000)
  • La tercera persona (Barcelona: Angle Editorial, 2001)
  • La pau perpètua (Barcelona: Empúries, Barcelona, 2006)
  • Els colors dels dies (Barcelona: Angle Editorial, 2012)
  • L'instant (Valls: Cossetània Edicions, 2015)
  • La novel·la d'Albert Puig (Barcelona: Angle Editorial, 2016)
  • Sentimental (Barcelona: Angle Editorial, 2022)

Teatre modifica

Textos teatrals modifica

  • La bufa (Barcelona: Proa, 1998)
  • Dramàtic i altres peces (Barcelona: Edicions 62, 2002)
  • 1714. Homenatge a Sarajevo (Tarragona: Arola Editors, 2004)
  • Temps real (Barcelona: Proa, 2007) (traducció al francès: 2008; traducció a l'alemany: 2010)[6]
  • Odola (Barcelona: Re&Ma 12, 2007)
  • Dos de dos (Barcelona: Proa, 2008)
  • Un altre Wittgenstein o L'holocaust (Barcelona: Re&Ma 12, 2009)
  • La partida o Còctel de gambes (ed. Tres i quatre, València, 2010)
  • Orfeu i Eurídice (Barcelona: Re&Ma 12, 2012)
  • Els anells de Saturn (2013)

Òperes[1] [7] modifica

  • La petita bufa (1995)
  • 1714. Món de guerres (direcció artística) (2004)
  • Orfeu i Eurídice (2011)

Obres dirigides[8] modifica

  • Sata-Suite Bufa-na de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny. Mireia Chalamanch, Albert Mestres (adaptació i direcció escènica)[1] (2002)
  • Dramàtic (2002)
  • Do'm d'Enric Casasses (2003)
  • Vides de tants (2003)
  • Informe per a una acadèmia de Franz Kafka amb cua d'Albert Mestres (2004)
  • Contes estigis o El cabaret dels morts (2004)
  • A l'ombra de la fondalada, de John Millington Synge (2006)
  • Temps real (2007)
  • Dos de dos (2008)
  • Sabates de taló alt de Manuel Molins (2008)
  • L'hivern plora gebre damunt el gerani d'Agustí Bartra (2008)
  • Un altre Wittgenstein, si us plau, o L'holocaust (2009)
  • Zwdu (2009)
  • La disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda (2009)
  • Orfeu i Eurídice (2011)
  • Nix tu, Simona d'Albert Pijuan (2011)
  • Peus descalços sota la lluna d'agost de Joan Cavallé (director d'escena) (2011)
  • Senyor Gripau Senyora Mort, de Josep-Sebastià Pons (2012)
  • Helena, de Iannis Ritsos (2013)
  • Suite bufa, de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny (2014)
  • Aquil·les o l'estupor (2015)
  • Farsa (autor i director) (2016)
  • Amor pur (autor i director) (2020) (obra pertanyent al díptic teatral Greta & Friday)[9]

Altres[6] modifica

  • La llet del paradís (1996) (cantafaula)
  • Comèdia (1998) (acció poètica)
  • Opsis (2001) (espectacle)
  • Salt al buit (2003) (espectacle)
  • Paradís (2013) (acció poètica)
  • Aquil·les o l'estupor (2015) (ballet dramàtic)

Assaig modifica

  • Història i tragèdia: a propòsit dels catalans jueus (Catarroja: Afers, 2007)
  • Breu tractat sobre la mort i la bellesa (ed. Angle, Barcelona, 2013)

Altres modifica

  • El moble a Catalunya: L'espai domèstic del gòtic al Modernisme, de Mónica Piera i Albert Mestres (Barcelona: Angle, 1999)[1]

Traduccions modifica

  • Contes cruels, de Villiers de l'Isle-Adam (Barcelona: Edicions B, 1990)
  • Justine o les dissorts de la virtut, de Marquès de Sade (Barcelona: La Magrana, 1994)
  • Rere el vi i les roses: els epigrames llicenciosos, de Marc Valeri Marcial ((Barcelona: La Magrana, 1996)
  • Les dues tietes, de Tommaso Landolfi (Barcelona: Edicions Proa, 1998)
  • Errata, de George Steiner (Barcelona: Proa, 1999)
  • Inés de Las Sierras, de Charles Nodier (Barcelona: Proa, 1999)
  • City, d'Alessandro Barico (Barcelona: La Magrana, 2000)
  • L'hora del diable i altres ficcions, de Fernando Pessoa (Barcelona: Proa, 2000)
  • Gramàtiques de la creació, de George Steiner (Barcelona: Proa, 2002)
  • Sobre el bosc lacti, de Dic Edwards (Tarragona: Arola, 2003)
  • L'assassinat entès com una de les belles arts, de Thomas De Quincey (València: Publicacions Universitat de València, 2008)
  • Berenice, de Jean Racine (Martorell: Adesiara, 2008)
  • Llàstima que sigui una puta, de John Ford (Martorell: Adesiara, 2010)
  • Barcelona!, de Gregoire Polet (Barcelona: Angle Editorial, 2016)
  • Perquè cantin les salamandres, d'Aurélia Lassaque (Barcelona: Labreu, 2017)

Premis modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Mestres i Emilió
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Albert Mestres i Emilió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «L'home rere la ploma. Entrevista a l'Albert Mestres - Revista (Pausa.) Quadern de teatre contemporani». Revista (Pausa.) Quadern de teatre contemporani, 08-03-2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Teatre, Institut del. «Albert Mestres i Emilió». [Consulta: 28 setembre 2023].
  4. ↑ Teatre, Institut del. «Mestres, Albert». [Consulta: 20 març 2020].
  5. ↑ MAE, Redacció. «Fons Albert Mestres», 26-09-2017. [Consulta: 20 març 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Albert Mestres». [Consulta: 23 març 2020].
  7. ↑ «Albert Mestres a Visat», 14-12-2014. [Consulta: 14 desembre 2014].
  8. ↑ «Catalandrama. Teatre català contemporani en altres llengües», 18-12-2014. [Consulta: 18 desembre 2014].
  9. ↑ «Albert Mestres i Queralt Riera sondegen el futur de dos activistes climàtics a 'Greta & Friday'». [Consulta: 23 març 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Mestres_i_Emilió&oldid=32529887»