Albert de Buxhövden

bisbe catòlic
(S'ha redirigit des de: Albert de Riga)

Albert de Buxhövden (alemany: Albert von Buxthoeven) (Bexhövede, 1165 - Riga, 17 de gener de 1229) (també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.[1]

Infotaula de personaAlbert de Buxhövden
Albert of Riga.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Albert von Buxthoeven Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1165 Modifica el valor a Wikidata
Bexhövede Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1229 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Riga Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGran Cementiri de Riga Modifica el valor a Wikidata
Bisbe catòlic
29 març 1199 (Gregorià) –
Bisbe diocesà
1198 –
← Meinhard (en) Tradueix
Évêque de Livonie (fr) Tradueix
1198 – 1229
← Berthold of Hanover (en) TradueixNicolas de Nauen →
Bisbe auxiliar

Bisbe

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióInnocenci III Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat30 de gener Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBuxhoeveden family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansTheodericus von Buxhoeveden (en) Tradueix, Hermann of Dorpat (en) Tradueix i Johannes von Appeldern (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Albert va encapçalar les forces armades que van convertir per la força la regió bàltica oriental a la fe catòlica, en el marc de la quarta croada que va permetre saquejar la capital de l'imperi romà d'Orient, Constantinoble.[2]

BiografiaModifica

Sorgit de la noblesa germànica, i destinat a seguir la carrera religiosa, és nomenat bisbe de Livònia pel seu oncle Hartwig II d'Utlede, arquebisbe de Bremen,[3] en 1198 després de la mort del seu predecessor Berthold Schulte. El seu predecessor Meinhard de Holstein només s'havia ocupat de l'evangelització. Albert es preocupa a més dels aspectes econòmics de la futura colònia. Abans d'endegar l'expedició, Innocenci III una butlla on es confia la croada als prínceps germànics, i atorga als béns dels croats de Livònia el mateix règim que els de Palestina.

Al capdavant d'una flota de vint-i-tres navilis, es presenta el 1199 a la seva diòcesi i funda el 1201 la vila de Riga, més propera a la desembocadura del Daugava que Uxhüll, fundada per Meinhard. Per garantir-se l'exclusivitat del comerç bàltic amb la Lliga Hanseàtica, emet un interdicte de comerç a tots els ports bàltics llevat de Riga. En efecte, aquesta mesura prohibeix tota relació entre els afectats per l'interdicte i els cristians, a qui no els resta altra possibilitat que els habitants de Riga per comerciar.

En 1202, funda l'orde del Germans Livonians de l'Espasa a Dünamünde, amb l'objectiu d'assegurar la defensa de la colònia contra els livonians i de donar suport a l'evangelització de Livònia. En 1204, el papa Innocenci III atorga a l'orde el mateix estatut que a l'Orde del Temple.[4] En 1207, l'emperador Felip de Suàbia reconeix Livònia com un principat de l'Imperi. A partir de 1219, entra en competència amb el rei Valdemar II, que s'instal·la a Estònia i contra el príncep rus de Polotsk, que vol fer valer els seus drets sobre el comerç al llarg del Daugava. Un relat de primera mà d'Albert es troba a la Crònica d'Enric de Livònia contemporània d'Enric de Livònia.[5]

Durant tot el seu bisbat, és secundat per Teodoric de Treyden[6] company de Meinhard de Holstein,[7] que és mort davant Revel en 1220. Albert mor el 1229, però la seva obra feta serà duradora i quan l'Orde dels Germanas Livonians de l'Espasa és derrotada a la Batalla de Saule, l'existència de la colònia no és posada en qüestió i els cavallers teutònics prendran el relleu.

ReferènciesModifica

  1. Ozola, Silvija «The Development of the Catholic Cathedral Building-type at Bishoprics’ Towns on the Baltic Sea Southern Coast during the 13th – 14th Centuries» (en anglès). Landscape architecture and art, 14, 16-07-2019, pàg. 24–44. DOI: 10.22616/j.landarchart.2019.14.03.
  2. Cofman-Simhon, Sarit. «Missionary Theatre on the Baltic Frontier: Negotiating the Imagined Jew in the Riga Ludus Prophetarum». A: Cordelia Heß and Jonathan Adams. Fear and Loathing in the North: Jews and Muslims in Medieval Scandinavia and the Baltic Region. DE GRUYTER, 2015-04-17, p. 271-283. DOI 10.1515/9783110346473. ISBN 978-3-11-034646-6. 
  3. Mänd, Anu; Tamm, Marek. Making Livonia: Actors and Networks in the Medieval and Early Modern Baltic Sea Region (en anglès). Routledge, 2020-06-09. ISBN 978-1-000-07693-6. 
  4. Tyerman, Christopher. God's War: A New History of the Crusades (en anglès). Penguin UK, 2007-10-04, p. 689-691. ISBN 978-0-14-190431-3. 
  5. Tamm, Marek «How to justify a crusade? The conquest of Livonia and new crusade rhetoric in the early thirteenth century». Journal of Medieval History, 39, 4, 01-12-2013, pàg. 431–455. DOI: 10.1080/03044181.2013.833541. ISSN: 0304-4181.
  6. Gąssowska, Maja «The Apostles of medieval Livonia (until the beginning of 13th Century)» (en anglès). Folia Historica Cracoviensia, 23, 1, 2017, pàg. 119–141. ISSN: 0867-8294.
  7. Fonnesberg-Schmidt, Iben. The Popes and the Baltic Crusades: 1147-1254 (en anglès). BRILL, 2007, p. 66–68, 73-74. ISBN 978-90-04-15502-2. 

BibliografiaModifica

  • Suzanne Champonnois i François de Labriolle. Estonniens, Lettons, Lituaniens, Histoire et Destins. Crozon: Armeline, 2004. ISBN 2-910878-26-0. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert de Buxhövden