Albertet
Albert de Sisteron,[1] conegut com a Albertet, (fl. 1194 -1221) va ser un joglar i un trobador provençal de Gap. De la seva obra, han sobreviscut vint-i-tres poemes.[2] "Albertet" o "Albertetz" és el diminutiu d'Albert en occità;[3] tot i que aquesta denominació es refereix habitualment a Albertet de Sisteron, també hi havia un Albertet Cailla, trobador molt menys conegut i amb la major part de l'obra perduda.
.jpg) Miniatura que representa Albertet, BnF ms. 12473 fol. 119v, cançoner K. Detall  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1194 (Gregorià) Gap |
| Mort | 1221 (26/27 anys) Sisteron |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, compositor, poeta |
| Activitat | (Floruit: 1194–1221 ) |
| Moviment | Música medieval |
 | |
.jpg)
Va estar, entre d'altres, de les corts de Catalunya-Aragó, de Savoia, del Marquesat de Montferrat, de Malaspina. Hom conserva d'ell una quinzena de cançons sovint dedicades a la comtessa de Malaspina, sis o set tençons, i un sirventès on es queixa de l'amor i enumera les gràcies de diverses dames.[4]
D'acord amb la seva vida, era fill d'un noble joglar anomenat Rostir, del qual ha sobreviscut alguna peça.[5] Albertet va ser famós per la seva veu i les melodies de les seves curtes cançons, però no per les seves lletres.[5] El trobador Uc de Lescura va elogiar la veu d'Albertet (votz a ben dir).[6] Dins la societat cortesana va ser un reconegut intèrpret i un bon conversador.[5] La major part de la seva vida la va passar a Aurenja, on es va fer ric abans de traslladar-se a la Llombardia, on va romandre entre 1210 i 1221.[5][7] A Itàlia va freqüentar les corts de Savoia, Montferrat, Malaspina, Gènova, i la dels Este, a Ferrara.[6] A la cort dels Este és on probablement va entrar en contacte amb Guillem Augier Novella, Aimeric de Peguilhan i Aimeric de Belenoi.[6] També va viatjar a l'oest de la Provença, lluny de Montferrand, on va conèixer Robert, el delfí d'Alvèrnia, Gaucelm Faidit i Peirol i,[6] segons alguns testimonis, en algun moment fins i tot es van refugiar a Espanya.[8] Amb el temps va tornar a Sisteron, a Forcauquier, on va morir.[5][7]
Una de les obres més famoses d'Albertet és una sàtira amb un munt d'elogis a set dones destacades del seu temps, sobretot a Beatriu de Savoia, esposa de Ramon Berenguer V de Provença.[6] També existeix una tençó entre Albertet i Aimeric de Peguilhan: N'Albertz, chausetz a vostre sen[9] Aquesta tençó prova que ell es feia dir Albert, encara que escriguis més habitualment emprant el diminutiu. Albertet també va compondre una tençó amb Aimeric de Belenoi.[10] Va elogiar Augier i Gaucelm Faidit, i honrà Peirol en una tornada:[11]
- Peirol, violatz e chantatz cointamen
- de ma chanzon los motz e·l son leugier
Malgrat la seva reputació com a músic, només es conserva la melodia de dues de les seves obres supervivents: A mi no fai chantar foilla ni flors (16,5a,[12] amb música conservada al cançoner W) i Mos coratges m'es camjatz (16,17a, amb música conservada al cançoner X), i una altra, En mon cor ai tal amor encobida (16,14), està parcialment conservada al cançoner W.[7]
Referències modifica
- ↑ O de Sestaró, Sestairó, Sestairon, Sestarron, Sisteron, o Terascon
- ↑ El nombre varia de 21 a 25.
- ↑ Shepard, 22.
- ↑ «Albertet». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 26 juliol 2010].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Egan, 5.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Aubrey, 20.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Parker, "Albertet de Sestaro".
- ↑ Falvy, 160.
- ↑ Shepard, 19.
- ↑ Aubrey, 232.
- ↑ Aubrey, 226–227.
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Bibliografia modifica
- Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0 253 21389 4.
- Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. Nova York: Garland, 1984. ISBN 0824094379.
- Falvy, Zoltán. "La cour d'Alphonse le Sage et la musique européenne." Studia Musicologica Academiae Scientiarum Hungaricae, 25, Fasc. 1/4. (1983), pp. 159–170.
- Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 303
- Parker, Ian R. "Albertet de Sestaro", Grove Music Online ed. L. Macy, <http://www.grovemusic.com Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine.>
- Shepard, William P. "Two Provençal Tenzoni." Modern Philology, 23:1 (Aug., 1925), pp. 17–28.
- Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 1129-1138
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 273-5 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]