Alberto Antonio González Pava

Alberto Antonio González Pava (Maracaibo, Zulia, Veneçuela, 2 de novembre de 1990) és un actor, escultor i artista plàstic veneçolà d'origen wayuu.

Infotaula de personaAlberto Antonio González Pava
Biografia
Naixement2 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Maracaibo (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, artista plàstic Modifica el valor a Wikidata

Vida modifica

Els seus pares van ser Denis María Pava i Antonio González, aquest últim d'origen wayuu. Sent el sisè entre els seus 7 germans, va començar els seus estudis en 1998 a l'Escola Bàsica Nacional Alonso de Ojeda en Maracaibo, sota la responsabilitat de la seva germana major Rubí González, qui decideix ocupar-se dels seus germans en morir la seva mare.

Des de primerenca edat va demostrar la seva inclinació a les arts plàstiques i a l'actuació com a art representatiu. Va començar a mostrar el seu treball en una exposició d'art infantil en el Museu d'Arts Luis Chacón l'any 2001, sent la seva primera experiència com a expositor, per a després presentar-se en una Biennal d'Art Lliure a San José de la Matilla al municipi Jesús Enrique Lossada l'any 2004. Posteriorment mentre segueix la seva preparació acadèmica a la Institució Francisco Ochoa, allí se'l designa com a encarregat de realitzar l'escut de l'escola com a reconeixement a les seves destreses en a l'art d'esculpir, el qual exposa l'any 2006 en la Biennal Chiara Lubich..[cal citació]

Fins al 2008 va cursar estudis en la Unitat Educativa Nacional Dr. Francisco Ochoa per a després entrar a l'Escola d'Arts Plàstiques Julio Arreaga a partir de l'any 2009, aconseguint exposar el mateix any en l'exposició d'escultures Hall Galeria Daniel Rincón en el qual va ser considerat per la revista tendències com a artista de relleu fent esment a la generació de les arts 2011. Mentre continua la seva preparació, el mateix any 2011 participa en una mostra d'escultures i pintures en la Universitat Catòlica Cecilio Acosta, casa d'estudi que ho acolliria després com a alumne. L'any 2012 decideix crear un moviment ecologista al qual denomino Eco Verde Zulia, abans d'ingressar formalment com a estudiant de la Universitat Catòlica Cecilio Acosta, primerament a preparar-se com a comunicador social i després a cursar la carrera d'arts visuals esment museologia sota la tutela de Laura Rondón, escultora zuliana reconeguda per les seves aportacions en el disseny del Monument a la Verge de la Chiquinquirá en el passeig Ciències de Maracaibo i Rubén Suarez com a motivador i professor d'escultura.

Després de incursionar l'any 2017 en les arts cinematogràfiques amb el seu protagonisme en el Destetado, decideix sortir de Veneçuela rumb a l'Uruguai on resideix durant mesos fins a establir-se a Santiago de Xile.[1]

Incursió en l'ctuació modifica

El Destetado és un curtmetratge que va protagonitzar González Pava l'any 2017 amb la direcció d'Héctor Silva Núñez, curt en el qual li va donar vida a Jairo, un jove que busca un lloc en la seva constant autoexploració, situació que enfronta en la seva realitat de diversitat i els estereotips estètics, ètnics i socials que s'imposa d'acord amb la cultura majoritària. El film va comptar amb una producció franco-veneçolana on Eva Chillon li va donar un toc de surrealisme. La producció va comptar amb la participació de Luiggi Shamanna, Rayza de la Hoz i Gloria Jusayu, per la qual cosa la temàtica va ser exposada en espanyol i wayuunaiki ea llocs de Maracaibo i els seus paisatges circumdants.

El Destetado va ser estrenat l'any 2018 al Festival Internacional de Cinema de Toronto, esdeveniment en el qual se'l va considerar a Jairo com un personatge d' ̈exploració de l'ésser¨, a més de ser un procés creatiu que li va donar vida a un personatge surreal que a més patia el mal de Poland.[1]

El film ha estat presentat aFestivals com a modifica

  • Festival Internacional de Cinema de Toronto TIFF (Canadà).
  • Festival Internacional de cinema i comunicació dels pobles indígenes originaris ficmayab (Guatemala).
  • Mostra indígena de cinema i memòria de resistència (USA).
  • Cinema estudi del Cercle de Belles Arts de Madrid (Espanya).
  • Festival internacional cinematogràfic de Montevideo (l'Uruguai).
  • Festival internacional de cinema indígena de Wallmapu Temuco (Xile).
  • Festival de cinema veneçolà de Tòquio (el Japó).
  • Festival de cinema llatinoamericà del Rosario (l'Argentina).

Referències modifica