Alberto López Mullor
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Alberto López Mullor (Barcelona, 8 de juliol de 1952 - Barcelona, 6 d'abril de 2017) va ser un arqueòleg, investigador i professor universitari espanyol.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juliol 1952  Barcelona |
| Mort | 6 abril 2017 (64 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Nacional d'Educació a Distància |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arqueología ibérica (es)  , arqueologia medieval i arqueologia clàssica |
| Ocupació | arqueòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) Universitat Autònoma de Barcelona Diputació de Barcelona Universitat de Girona |
| Membre de | |
Biografia modifica
Va estudiar a les escoles públiques del barri de Sants, on va néixer, i el 1969 va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, instal·lada llavors, abans de construir-se el campus de Bellaterra, entre els murs del monestir de Sant Cugat del Vallès.[1] Encara estudiant, va obtenir successives beques de la Diputació de Barcelona per a fer pràctiques en el Museu Arqueològic de Barcelona i col·laborar activament en les excavacions d'Empúries.[1] Acabada la carrera en 1974, en la qual va rebre premi extraordinari de llicenciatura, va estar un temps en el Museu Arqueològic Nacional. De retorn a Barcelona, va encadenar diverses beques del Ministeri d'Educació i Ciència i va intensificar progressivament la seva vinculació amb el Museu Arqueològic de Barcelona, primer com a investigador i més tard com a arqueòleg, a més de ser professor associat del Departament de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona[1] i a la Universitat de Girona.[1]
Va ocupar plaça definitiva en el Museu Arqueològic barceloní fins al 1984, sota la direcció del doctor Eduardo Ripoll Perelló, a qui sempre va considerar el seu mestre, i que va dirigir anys després a la Universitat Nacional d'Educació a Distància[1] (1988) la seva tesi doctoral Les ceràmiques romanes de parets fines a Catalunya. El 1984, va ser nomenat responsable del que és l'actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, SPAL, de la Diputació de Barcelona.[2] Des d'aquest servei, López Mullor va desenvolupar amb més amplitud la seva activitat investigadora i la seva producció científica. Així, va promoure l'aplicació del mètode arqueològic en les intervencions en el patrimoni edificat; va ser ferm partidari de l'arqueologia global, va dirigir o va codirigir amb el seu equip de col·laboradors una infinitat d'excavacions en jaciments d'època clàssica i en edificis civils, militars i religiosos d'època medieval, moderna i contemporània i va ser l'introductor del mètode Harris a Espanya que consistia en l'aplicació de l'estratigrafia a l'arqueologia, afegint una quarta dimensió, la temporal, als estudis arqueològics amb l'examen dels diferents nivells o capes d'estrats i els objectes que es troben en cadascuna d'elles per a la seva correcta datació. Expert en ceràmica i arquitectura ibèrica, romana i medieval, de 1984 a 2011 els seus treballs de camp van abastar bona part dels jaciments situats a Catalunya, especialment a la província de Barcelona, des d'Empúries fins al Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, de la vil·la romana de Els Ametllers al castell de Cubelles al Garraf.[3] Fruit de les seves recerques, i com a ferm defensor que era de la divulgació de la recerca arqueològica, va publicar gairebé cinc-cents articles científics en revistes especialitzades i va difondre les excavacions que va dirigir, moltes d'elles a través de Quaderns Científics i Tècnics o Monografies, del propi SPAL, o en congressos o conferències nacionals o internacionals.[3]
López Mullor va formar part de diversos consells de redacció de publicacions científiques, entre les quals destaquen Informació Arqueològica i Empúries, ambdues del Museu Arqueològic de Barcelona, Arqueologia de l'Arquitectura de CSIC-Universitat del País Basc, Arqueologia medieval o Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat del Museu d'Història de Barcelona.[3]
Va ser també membre de diverses institucions arqueològiques nacionals i internacionals com l'Istituto Internazionale di Studi Liguri, la Société Française d'Étude de la Céramique Antique en Gaule, l'Asociación Española de Arqueología Medieval, l'Association Internationale pour l'Étude des Céramiques Médiévales et Modernes en Méditerranée, l'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, la European Association of Archaeologists o la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania, entre altres. Igualment, fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des de 1994.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ha mort Albert López Mullor» (en català). UAB, 06-04-2017. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ El 1984 el servei s'anomenava Unitat de Recerca i Documentació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «In Memoriam Alberto López Mullor» (en español). Arqueología de la Arquitectura. [Consulta: 9 abril 2024].
Bibliografia modifica
- Caixal Mata, Àlvar «[http://arqarqt.revistas.csic.es/index.php/arqarqt/article/view/221/351 In memoriam: Alberto López Mullor
(Barcelona, 1952-2017)]». Arqueología de la arquitectura. Consejo Superior de Investigaciones Científicas-Universidad del País Vasco, 14, 2017, pàg. 1-3. ISSN: 1695-2731.
Enllaços externs modifica
Parts d'aquesta entrada inclouen còpia literal o són text derivat procedent de l'article In memoriam: Alberto López Mullor (Barcelona, 1952-2017), de Àlvar Caixal Mata publicat per la revista Arqueologia de l'Arquitectura, del Consell Superior de Recerques Científiques-CSIC i la Universitat del País Basc en el número 14 (2017), pags. 1-3, amb llicència Creative Commons-Atribució (CC-BY 4.0) compatible amb Wikipedia. Les edicions posteriors i els seus autors es reflecteixen en l'historial de l'entrada.
