Alberto Reig Tapia (Madrid, 1949) és un politòleg i historiador espanyol. Com a catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,[1] és considerat un especialista en la cultura política contemporània d'Espanya.[2]

Infotaula de personaAlberto Reig Tapia
Alberto Reig Tapia 2012 (cropped).jpg
Biografia
Naixement1949 (70/71 anys)
Madrid
  Catedràtic 

Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
Director de tesiRaúl Morodo Leoncio i Manuel Tuñón de Lara
OcupacióHistoriador, escriptor i politòleg
OcupadorUniversitat Rovira i Virgili
Modifica les dades a Wikidata

Nascut a Madrid el 1949,[3] va llicenciar-se en Sociologia i en Ciències de la Informació i doctorar-se cum laude en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials a la Universitat Complutense de Madrid, institució on va esdevenir professor del Departament de Ciència Política i de l'Administració. Va aciençar política espanyola contemporània a la Universitat de Nova York,[4] i cultura i civilització hispàniques a Harvard.[1] Membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la Universitat Autònoma de Barcelona,[2] ha col·laborat com a coordinador o autor en publicacions especialitzades,[5] ha estat redactor assessor dels documentals Espanya en guerra, 1936-1939.[1]

Autor prolífic en la seva investigació sobre la Segona República Espanyola, Guerra Civil, revisionisme, franquisme o transició entre d'altres temes afins,[1][6] es poden destacar les seves obres Ideología e Historia. Sobre la represión franquista y la Guerra Civil (1984 i 1986);[2] Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil española (1990);[4] Franco «Caudillo»: Mito y realidad (1995 i 1996);[7] Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu (1999); [8] Franco, el César Superlativo (2005) [9] o Anti-Moa. La subversión neofranquista de la Historia de España (2008).[10] Com a editor i autor, ha dedicat a l'historiador Manuel Tuñón de Lara el escrits Manuel Tuñón de Lara. El compromiso por la Historia. Su vida y su obra (1993)[11] i Tuñón de Lara y la Historiografía Española (1999).[12]

Reig Tapia, del qual s'ha assenyalat un «propòsit general polemista i combatiu»,[13] va criticar entre els anys 1979 i 1986 la metodologia i els escrits de l'autor Jesús María Salas Larrazábal sobre les víctimes de la guerra civil.[14] Ha estat crític també amb l'oblit al què hauria estat sotmès el passat immediat d'Espanya durant la democràcia, que hauria gaudit de l'anuència de l'esquerra a la fi d'afavorir un consens durant la Transició.[15] Ha estat, a més a més, un dels crítics més actius de l'autor Pío Moa.[16]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Alberto Reig Tapia». Departament de Dret Públic. Facultat de Ciències Jurídiques. Universitat Rovira i Virgili. [Consulta: 31 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Reig Tapia. Sobre l'autor/a». Segle XX: revista catalana d'història, 2010 [Consulta: 31 octubre 2016].
  3. Minerva 06, a Círculo de Bellas Artes
  4. 4,0 4,1 «REIG TAPIA, Alberto. Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil Española. Madrid, Akal, 1990, 198pp., Akal Universitaria, 150». Anthropos. Editorial Anthropos [Barcelona], 127, 1991, pàg. 86. ISSN: 0211-5611.
  5. «Obra de Alberto Reig Tapia» a Dialnet.
  6. «Alberto Reig Tapia». Autores. Akal. [Consulta: 31 octubre 2016].
  7. Valls 1996, pp. 844-845 ; Granja Sainz 1996, pp. 401-404.
  8. Moradiellos 2002, pp. 297-301 ; Bertrand de Muñoz 2002, pp. 573-575.
  9. Núñez Florencio, 2005.
  10. Chechkin, 2009, p. 231.
  11. Egea Bruno, 1994, p. 565-566.
  12. Cuenca Toribio, 1999, p. 377-379.
  13. Moradiellos, 2002, p. 297-301.
  14. Godicheau, 2001, p. 107-109.
  15. Sevillano Calero 2003, p. 304 ; García Colmenares 2005, p. 128.
  16. Chechkin, 2009, p. 230-231.

BibliografiaModifica