Alcàsser de Segòvia

Castell i Museu de la ciutat vella de Segòvia (Espanya), patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores. El castell va ser una de les inspiracions per al castell de la bruixa de la Blancaneus de Walt Disney.

Infotaula d'edifici
Alcàsser de Segòvia
Panorámica Otoño Alcázar de Segovia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(es) Alcázar de Segovia Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAlcàsser Modifica el valor a Wikidata
Part deCiutat Vella de Segòvia i Aqüeducte Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancisco de Mora
Juan de Herrera Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura herreriana
Mudéjar architecture (en) Tradueix
arquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra i granit Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de Segòvia
MunicipiSegòvia Modifica el valor a Wikidata
 40° 57′ 09″ N, 4° 07′ 58″ O / 40.9525°N,4.1328°O / 40.9525; -4.1328
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → ?
Data1985 (9a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Bé d'Interès Cultural
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0000861
Activitat
Capacitat1.000 Modifica el valor a Wikidata
OcupantPatronage of the Alcázar of Segovia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre de visitants per any754.946 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalcazardesegovia.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 103173630154114 Modifica els identificadors a Wikidata

HistòriaModifica

Les restes més antigues trobades al lloc són uns carreus de granit similars als de l'aqüeducte romà, el que fa suposar que en temps de la dominació romana de la ciutat ja devia haver-hi un castro o fortificació. Sobre les restes d'aquest, l'alcàsser va ser erigit com a fortalesa andalusina. La primera notícia documental que es conserva de l'edifici data de l'any 1122, poc després que Alfons VI de Lleó reconquerís la ciutat, encara que no és fins a l'any 1155 quan apareix citat amb la denominació d'alcàsser, en una carta custodiada a l'arxiu de la catedral. Fou residència del rei Alfons VIII. El 1258, regnant Alfons X, es va enfonsar el palau quan el rei es trobava al seu interior. Aquest nucli més antic correspon amb la sala d'armes. Va ser nombroses vegades restaurat i ampliat, possiblement des d'Alfons X fins a Felip II. A aquest últim es deu el seu aspecte actual, la seva silueta el fa únic entre els castells espanyols.

A l'edat mitjana, per la seva seguretat com per la proximitat de zones de caça, l'Alcàsser es va convertir en una de les residències favorites dels Reis de Castella, especialment d'Alfons X. Va ser habitat moltes vegades i va arribar a ser un dels més sumptuosos palau-castells al segle xv.

L'any 1719 els presos d'Estat de la Guerra de Successió Espanyola van ser traslladats a aquest alcàsser. Hi destaquen entre d'altres, el general Joan Baptista Basset i Ramos i els coronels Sebastià Dalmau i Josep Vicent.[1]

La fortalesa va servir posteriorment com presó d'Estat fins que el 1762 Carles III va fundar a Segòvia el Reial Col·legi d'Artilleria que va tenir la seva seu a l'alcàsser. El 1862, un incendi va destruir els sostres de les sales nobles, que van poder ser reconstruïdes fidelment amb posterioritat gràcies a l'existència de gravats. El 1931 va ser declarat monument històric artístic. L'any 1953 es va crear el patronat de l'alcàsser que és el responsable del museu que es pot visitar en el seu interior.

ReferènciesModifica

  1. Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàsser de Segòvia