Alceu i Filisc
Alceu i Filisc (segle ii aC) van ser dos filòsofs epicuris que van ser expulsats de Roma entre el 173 i el 154 aC.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | duo  |
| Activitat | |
| Moviment | Epicureisme |
| Format per | |
Ateneu de Nàucratis afirma que l'expulsió es va dur a terme durant el consolat de Luci Postumi.[1] Això es pot referir al Lucius Postumius que era cònsol el 173 aC o el Luci Postumi que va ser cònsol el 154 aC.[2] Claudi Elià afirma que van ser expulsats «perquè havien portat la generació més jove als plaers antinaturals».[3] Això pot ser només un comentari hostil originat a partir d'una font anti-epicúria, però també els càrrecs imputats fossin aquests: la llei romana en aquest període permetia l'expulsió (relegatio) de qualsevol indesitjable de Roma per decret, i sovint es feia servir per expulsar estrangers indesitjables de la ciutat,[4] i en aquest cas pel xoc cultural que es produïa entre les modernes idees dels filòsofs grecs i la moral tradicional de la societat romana, sempre molt conservadora. De fet, el 161 aC alguns mestres de retòrica i filosofia ja havien estat bandejats de la ciutat,[5] i el 155 aC, una ambaixada de filòsofs, composta per Carnèades (acadèmic), Diògenes (estoic) i Critolau (peripatètic), va tenir el mateix final.
Referències
modifica- ↑ Ateneu, XII 547a.
- ↑ Gruen, Erich S. Studies in Greek culture and Roman policy. BRILL, 1996, p. 177.
- ↑ Elià, Varia Historia, IX 12.
- ↑ Kelly, Gordon P. A history of exile in the Roman republic. Cambridge University Press, 2006, p. 65.
- ↑ von Albrecht, Michael; Schmeling, Gareth L. A history of Roman literature: from Livius Andronicus to Boethius. BRILL, 1997, p. 499.