Alec Aitken
Alec Aitken (anglès: Alexander Craig Aitken) (Dunedin, 1 d'abril de 1895 - Edimburg, 3 de novembre de 1967) va ser un matemàtic i estadístic neozelandès que va treballar a Escòcia i famós per la seva extraordinària memòria.
Vida i Obra modifica
Després de fer els estudis secundaris a l'institut de nois d'Otago, va ingressar el 1913 a la universitat d'Otago, en la qual encara no hi havia departament de matemàtiques.[1] Amb la Primera Guerra Mundial, es va enrolar el 1915 en la força expedicionària neozelandesa i va lluitar, primer, a la batalla de Gal·lípoli (1915) i, després, a la batalla del Somme (1916), essent ferit al bosc de Delville (Longueval). Un cop ferit va demostrar la seva prodigiosa memòria en dictar, en semi-inconsciència, el nom complet, el número de soldat, el nom del familiar més proper i l'adreça de tots i cadascun dels homes de la seva patrulla: un total de cinquanta-sis persones.[2] Aquesta extraordinària memòria (a l'escola, ja havia memoritzat els 10.000 versos de l'Eneida) i la seva facilitat per al càlcul mental (multiplicava mentalment nombres de nou xifres en menys de trenta segons)[3] van ser objecte d'estudi pels psicòlegs en èpoques posteriors.[4] D'altra banda, el record d'aquestes experiències bèl·liques el va turmentar la resta de la seva vida, afectant la seva salut pels llargs períodes d'insomni que patia.[5]
El 1917, ja retornat a Dunedin, va reprendre el seus estudis a la universitat d'Otago en la qual es va graduar el 1920. Els tres anys següents va ser professor del seu mateix institut, donant classes de francès, de llatí i d'altres matèries. El 1920, va arribar a la universitat d'Otago Robert J. T. Bell, el primer professor de matemàtiques d'aquesta universitat, i Aitken va aconseguir que li fes de tutor en el seu aprenentatge.[6] Aquest mateix any es va casar amb la botànica Winifred Betts.
El 1923 va aconseguir una beca per anar a estudiar a la universitat d'Edimburg amb el professor Edmund Whittaker. El 1925 va aconseguir una plaça de professor assistent i el 1926 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre el suavitzat de les dades estadístiques.[7] A partir de 1936 va ser professor titular i el 1946, enretirar-se Whittaker, va ocupar la seva càtedra fins al 1965 en que es va jubilar.[8]
El mateix any de 1939, Aitken va publicar els seus dos llibres més importants: un tractat d'estadística matemàtica i un llibre de text sobre matrius i determinants.[9] Anteriorment (1932) ja havia publicat un llibre sobre matrius (escrit conjuntament amb Herbert Turnbull) i posteriorment (1962) va publicar un pamflet contra la decimalització i proposant un sistema duodecimal.[10] Les seves àrees més importants de recerca van ser la teoria de matrius[11], l'estadística i l'anàlisi numèrica amb els problemes de convergència,[12] temes sobre els que va publicar una cinquantena d'articles científics.[13]
El 1963, va publicar Gallipoli to the Somme: Recollections of a New Zealand Infantryman (De Gal·lípoli al Somme: Records d'un soldat d'infanteria neozelandès),[14] unes memòries molt punyents de la guerra que va viure, basades en les anotacions que havia pres durant la guerra i el període posterior de convalescència de les seves ferides.[13]
A més, va ser un gran aficionat a la música i el seu violí l'acompanyava sempre.[15] Juntament amb els professors de matemàtiques William Edge (piano), Robin Schlapp (violí) i Walter Ledermann (viola) formaven el quartet matemàtic que els primers divendres de mes amenitzava les reunions de la Societat Matemàtica d'Edimburg.
Referències modifica
- ↑ Silverstone, 1968, p. 259.
- ↑ Aitken, 2018, p. 4.
- ↑ Whittaker i Bartlett, 1968, p. 7.
- ↑ Hunter, 1962, p. 243 i ss.
- ↑ Chang, 2011, p. 211.
- ↑ Whittaker i Bartlett, 1968, p. 2.
- ↑ Watson, 1997, p. 173.
- ↑ Phillips, 2010, p. 5.
- ↑ Watson, 1997, p. 174.
- ↑ Phillips, 2010, p. 6.
- ↑ Farebrother, 1997, p. 3 i ss.
- ↑ Brezinski, 2001, p. 113.
- ↑ 13,0 13,1 Whittaker i Bartlett, 1968, p. 12-14.
- ↑ Aitken, 2018, p. 1 i ss.
- ↑ Whittaker i Bartlett, 1968, p. 7-8.
Bibliografia modifica
- Aitken, Alexander. Alex Calder (ed.). Gallipoli to the Somme: Recollections of a New Zealand Infantryman (en anglès). Auckland University Press, 2018. ISBN 9781775589785.
- Brezinski, C. «Convergence Acceleration during the 20th Century». A: C. Brezinski, L. Wuytack (eds.). Numerical Analysis: Historical Developments in the 20th Century (en anglès). North Holland, 2001. ISBN 0-444-50617-9.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Farebrother, Richard William «A. C. Aitken and the consolidation of matrix theory» (en anglès). Linear Algebra and its Applications, Vol. 264, 1997, pàg. 3-12. DOI: 10.1016/S0024-3795(96)00398-9. ISSN: 0024-3795.
- Hunter, Ian M.L. «An exceptional talent for calcaulative thinking» (en anglès). British Journal of Psychology, Vol. 53, Num. 3, 1962, pàg. 243-258. DOI: 10.1111/j.2044-8295.1962.tb00831.x. ISSN: 2044-8295.
- Phillips, Peter C.B. «Two New Zealand pioneer econometricians» (en anglès). New Zealand Economic Papers, Vol. 44, Num. 1, 2010, pàg. 1-26. DOI: 10.1080/00779951003614057. ISSN: 0077-9954.
- Silverstone, H. «Alexander Craig Aitken, M.A., D.Sc., Ll.D., F.R.S.E., F.R.S. (1895-1967)» (en anglès). Journal of the Royal Statistical Society, Vol. 131, Num. 2, 1968, pàg. 259-264. ISSN: 0035-9238.
- Watson, Geoffrey S. «Aitken, Alexander Craig». A: Norman L. Johnson, Samuel Kotz (eds.). Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Wiley & Sons, 1997. ISBN 0-471-16381-3.
- Whittaker, John Macnaghten; Bartlett, Maurice Stevenson «Alexander Craig Aitken, 1895-1967» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 14, 1968, pàg. 1-14. DOI: 10.1098/rsbm.1968.0001. ISSN: 0080-4606.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alec Aitken» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.