Alemanys bàltics
Els alemanys del bàltic eren principalment alemanys ètnics que habitaven a l'est del mar Bàltic, que avui dia serien les terres on són Estònia, Letònia. La població dels alemanys bàltics mai no van superar el 10% del total. Durant diversos segles, van formar l'elit social, comercial, cultural d'aquestes regions. Alguns d'ells van arribar a tenir alts càrrecs militars a la Rússia Imperial, particularment a Sant Petersburg.
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 5.000 (2018) |
| Geografia | |
| Estat | Letònia i Estònia |
El 1881, hi havia aproximadament 46.700 alemanys a Estònia (5,3% de la població). D'acord amb els cens de l'imperi rus de 1897, hi havia 120.191 alemanys a Letònia, és a dir, el 6,2% de la població.
Als segles xii i xiii, els danesos van començar a arribar als territoris bàltics just abans de les croades del Nord, tot seguit van començar a arribar els colons alemanys (vegeu Ostsiedlung) i els croats. Després de les Croades de Livònia, els alemanys, tot i seguir sent un grup ètnic minoritari, van controlar ràpidament totes les administracions de govern, la política, l'economia, l'educació i la cultura d'aquestes àrees durant més de set cents anys, fins al 1918. Encara que la gran majoria de les terres urbanes van ser colonitzades pels comerciants, les finques rurals aviat van ser controlades pels croats i els seus descendents. Exemples d'aquests últims són el castell de Kokenhusen a Livònia, i castell de Doblen (derruït al segle xix quan es va construir una nova casa de camp, la «Villa Todleben»), i la mansió de Postenden a Curlàndia. Amb el declivi del llatí, l'alemany ràpidament va esdevenir la llengua de documents oficials, del comerç i dels assumptes de govern durant segles, fins al 1919.
Tot i estar subordinats políticament als reis de l'Imperi de Suècia fins al 1710 i als tsars de l'imperi de rus fins al 1917, tots els successius governs van permetre als alemanys bàltics mantenir els privilegis de classe i el poder especial a l'administració tot i estar dins de les províncies dels respectius països.
A diferència dels alemanys bàltics, a la majoria dels estonians i dels letons se'ls havia restringit els drets i els privilegis, residien principalment a zones rurals en condició de serfs, comerciants o com a servents a les cases urbanes. Aquest sistema social va estar establert a la Rússia Imperial fins ben entrat el segle xix, quan la servitud va ser abolida i varen poder guanyar drets i llibertats polítiques.
Els alemanys del bàltic van perdre els privilegis de classe quan l'Imperi rus va arribar a la seva fi (a causa de la Revolució bolxevic de 1917), la independència d'Estònia i Letònia entre 1918 i 1919. Després d'aquest procés, molts alemanys bàltics es van sentir obligats a emigrar cap a Alemanya, però, que per a ells era un país estrany com qualsevol altre, si exceptuem la llengua que parlaven. Alguns es van quedar com a ciutadans dels nous països independents.
La seva història i la seva presència als països bàltics va arribar al seu final després de la signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop l'agost de 1939 i les posteriors transferències de població que van produir que pràcticament tots els alemanys bàltics fossin restablerts pel Govern Nazi a les terres de Polònia que Alemanya havia ocupat i annexionat, sobretot a l'oest del país.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alemanys bàltics |