Pacte Mólotov-Ribbentrop

(S'ha redirigit des de: Pacte Molotov-Ribbentrop)

El Pacte Mólotov-Ribbentrop fou un pacte de no-agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica signat a Moscou pels ministres d'exteriors respectius, Joachim von Ribbentrop i Viatxeslav Mólotov el 23 d'agost de 1939,[1] i que va ser vigent fins a la invasió alemanya de la Unió Soviètica amb l'"Operació Barba-roja", que s'iniciava la matinada del 22 de juny de 1941.

Infotaula d'esdevenimentPacte Mólotov-Ribbentrop
Bundesarchiv Bild 183-H27337, Moskau, Stalin und Ribbentrop im Kreml.jpg
Encaixada de mans entre Stalin i Ribbentrop després de signar el pacte al Kremlin Modifica el valor a Wikidata
Tipuspacte de no agressió
tractat secret Modifica el valor a Wikidata
Vigència1939 Modifica el valor a Wikidata –
Data23 agost 1939 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMoscou Modifica el valor a Wikidata
Participant
Signatari
Llengua de l'obra o del nomalemany i rus Modifica el valor a Wikidata
EfectesInvasió soviètica de Polònia (1939)
Guerra d'Hivern Modifica el valor a Wikidata

El pacte es firmà mig any després de l'Acord de Munic entre els governs de França, Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya, que van reconèixer les aspiracions del Tercer Reich i van acceptar la reivindicació de Hitler de revisar les fronteres de Txecoslovàquia, que va significar l'ocupació dels Sudets per part d'Alemanya. Aquest pacte havia causat una gran commoció en el govern soviètics i desconfiança vers els països occidentals.

Les clàusulesModifica

El pacte contenia unes clàusules secretes, que no es van descobrir fins que acordaren l'absorció alemanya de Lituània i la repartició de Polònia segons la línia Curzon i les annexions soviètiques d'Estònia, Letònia i Finlàndia, i d'una part de Romania, dividint l'Europa oriental i del nord en dues àrees d'influència.[2]

Les conseqüènciesModifica

 
Canvis territorials a Europa 1939-1940.

L'1 de setembre de 1939, pocs dies després de la signatura del pacte, els alemanys van envair Polònia, fet que va desencadenar la Segona Guerra Mundial, i els estats bàltics van firmar amb la unió soviètica un Pacte de no-agressió i mútua defensa, que permetia als soviètics estacionar-hi tropes.

El 1940, després que la Wehrmacht ocupés Noruega, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica i França es rendís, la Unió Soviètica ocupava part de Romania després d'enviar un ultimàtum, i s'annexionava les tres repúbliques bàltiques.

Finlàndia es va resistir a les pretensions soviètiques i això dugué a la Guerra d'Hivern, que va acabar el 1940 quan va accedir a cedir part del seu territori a la Unió Soviètica.

Hongria rebria Transsilvània de Romania, on hi havia una gran població jueva que va ser deportada a Alemanya el 1944, i la part oriental de Txecoslovàquia, i Bulgària recuperaria el territori conquerit pels romanesos el 1913 durant la Segona Guerra Balcànica.

Hitler considerava el pacte alemany-soviètic només una qüestió temporal, ja que no havia renunciat a la idea d'expandir el territori alemany a Orient. En una conferència secreta celebrada el 31 de juliol de 1940, els alemanys van prendre la decisió d'envair la Unió Soviètica a la primavera de 1941, en un pla anomenat "Operació Barbarossa".

El desgast del pacteModifica

L'abril de 1940, amb la invasió alemanya de Dinamarca i Noruega, i el juny de 1940, amb la invasió d'alemanys envers la Unió Soviètica van fer que els primers envaïssin el 1941 la Unió Soviètica en la major operació militar terrestre de la història, l'"Operació Barba-roja".

Per part soviètica, malgrat ser conscients de la inevitable agressió de l'Alemanya nazi, el pacte donà temps per organitzar la defensa, traslladar la indústria a la part oriental del país i preparar-se per una resistència que acabaria sent clau en la derrota de Hitler a Europa.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pacte Mólotov-Ribbentrop
  1. Esther Rodríguez, El Maquis, p.36
  2. (francès) Pierre Bühler, Histoire de la Pologne communiste: autopsie d'une imposture, p.29