Dmitri Xostakóvitx

Compositor i pianista rus

Dmitri Xostakóvitx (rus: Дми́трий Дми́триевич Шостако́вич) (Sant Petersburg, 25 de setembre de 1906 Moscou, 9 d'agost de 1975), nom complet amb patronímic Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx, fou un compositor i pianista rus del període soviètic.

Infotaula de personaDmitri Xostakóvitx
Dmitri Shostakovich credit Deutsche Fotothek adjusted.jpg
Dmitri Xostakóvitx el 1950 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Дми́трий Дми́триевич Шостако́вич Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Sant Petersburg (1919–1925) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera, simfonia, música de cambra i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor clàssic, llibretista, pedagog musical, professor d'universitat, pianista, polític, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1919 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorConservatori de Moscou (1943–1948)
Conservatori de Sant Petersburg (1937–)
Teatre de la Joventut Treballadora (1930–1933)
Teatre Estatal Meierhold Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1960–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsLeonid Nikolaïev, Alexandra Rozanova, Ignatiy Glyasser, Maximilian Steinberg, Nikolai Sokolov, Alexander Ossovsky (en) Tradueix i Maria Iúdina Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGuerman Galinin, Gueorgui Svirídov, Galina Ivanovna Ustvolskaya, Elmira Nəzirova i Mstislav Rostropóvitx Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNina Varzar (en) Tradueix (1932–1935)
Nina Varzar (en) Tradueix (valor desconegut–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaxim Xostakóvitx
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Nina Varzar (en) Tradueix)
Galina Dmitrievna Shostakovich (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Nina Varzar (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
PareDmitry Shostakovich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Shostakovich signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webshostakovich.ru Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006291 Allocine: 75510 Allmovie: p111311
Spotify: 6s1pCNXcbdtQJlsnM1hRIA iTunes: 267981 Last fm: Dmitri+Shostakovich Musicbrainz: 519dd32e-8f30-4380-8826-7aa99169e1bb Songkick: 4860938 Discogs: 115461 IMSLP: Category:Shostakovich,_Dmitry Allmusic: mn0001517893 Find a Grave: 953 Modifica el valor a Wikidata

Es va iniciar al piano de la ma de la seva mare.[1] Més tard, del 1919 al 1925 va estudiar piano i composició al Conservatori de Petrograd.[2] Va compondre la seva primera simfonia el 1925, estrenada el 5 de maig de 1926 a Berlín.[3] El govern soviètic de l’època li va encarregar la segona simfonia per al desè aniversari de la Revolució d'Octubre.[4] Del 1925 al 1935 va escriure diverses composicions d'avantguarda. Destacaren les seves òperes El Nas el 1930 i Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda el 1934. Aquesta última va provocar un escàndol a la ciutat de Nova York i fortes crítiques per part del govern estalinista, que la va prohibir.[5] Amb el temps, Xostakóvitx va recuperar el favor del govern soviètic, en particular amb la seva cinquena simfonia el 1937.[6] Durant la Segona Guerra Mundial va escriure sobre l'heroisme del poble soviètic. La seva setena simfonia va ser escrita durant el setge de Leningrad.[6] Després de la guerra, a partir de 1948, va patir la persecució d’Andrei Jdànov i no va poder escriure lliurement fins a la mort de Stalin el 1953.[6]

Va morir el 9 d'agost de 1975, deixant un llegat de quinze simfonies, quinze concerts, dues òperes, tres dotzenes de peces de cinema i moltes obres de música de cambra, entre d’altres, quinze quartets de corda, i moltes altres obres menors i cançons.

ReferènciesModifica

  1. Fay, Laurel E. Shostakovich : a life. Nova York: Oxford University Press, 2000. ISBN 1-4294-0479-5. 
  2. Plutalov, Denis V. «Dmitry Shostakovich's Twenty-Four Preludes and Fugues op. 87: An Analysis and Critical Evaluation of the Printed Edition Based on the Composer on the Composer's Recor s Recorded Performance» (en anglès). University of Nebraska - Lincoln. [Consulta: 26 juliol 2020].
  3. Fay, Laurel; Fanning, David. «Shostakovich, Dmitry (Dmitriyevich)» (en anglès). Grove Music Online. [Consulta: 1r febrer 2021].
  4. Puente Encinas, Sergi. «Shostakovich i el violí». Esmuc. [Consulta: 26 juliol 2020].
  5. Fay, Laurel; Fanning, David. «Shostakovich, Dmitry (Dmitriyevich)» (en anglès). Grove Music Online. [Consulta: 1r febrer 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 Ripoll, José Ramón. «Programa de mà. Cicle. Dimitri Shostakovic en su centenario» (en castellà). Fundación Juan March, Novembre 2006. [Consulta: 24 juliol 2020].

BibliografiaModifica

  • Brown, Malcolm Hamrick. A Shostakovich Casebook (en anglès). Indiana University Press, 2005. ISBN 978-0253218230. 
  • Fay, Laurel E. Shostakovich: A Life (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 9780195182514. 
  • Martynov, Ivan. Shostakovich: The Man and His Work (en anglès). Open Road Media, 2019. ISBN 9781504060240. 
  • Moixevitx, Sofia. Dmitri Shostakovich, Pianist (en anglès). McGill-Queen's Press, 2004. ISBN 9780773525818. 
  • Prieto, Carlos. Dmitri Shostakóvick: Genio y drama (en castellà). Fondo de Cultura Economica, 2021. ISBN 9786071637338. 
  • Volkov, Solomon. Testimony: The Memoirs of Dmitri Shostakovich (en anglès). Limelight Editions, 2004. ISBN 9780879109981. 
  • Wilson, Elizabeth. Shostakovich: A Life Remembered (en anglès). Faber & Faber, 2011. ISBN 9780571261154. 


  • (castellà) Meyer, Krzysztof (1997). Shostakovich: Su vida, su obra, su época. Madrid, Alianza Editorial (Alianza Música; 75). ISBN 84-206-8675-1.
  • (anglès) Ardov, Michael (2004). Memories of Shostakovich. Short Books. ISBN 1-904095-64-X.
  • (anglès) Ho, Allan and Feofanov, Dmitry (1998). Shostakovich Reconsidered. Toccata Press. ISBN 0-907689-56-6.
  • (anglès) MacDonald, Ian (1990). The New Shostakovich. Northeastern University Press. ISBN 1-55553-089-3.
  • (anglès) Shostakovich, Dmitri and Glikman, Isaak (2001). Story of a Friendship: The Letters of Dmitry Shostakovich to Isaak Glikman. Cornell Univ Press. ISBN 0-8014-3979-5.
  • (anglès) Shostakovich, Dmitri and Volkov, Solomon (2000). Testimony (7th edition). Proscenium. ISBN 0-87910-021-4.
  • (en) Feutchtner Bernd. Shostakóvich. El arte amordazado por la autoridad. Edició en espanyol (2004)
  • Turner Música ISBN 84-7506-688-7

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dmitri Xostakóvitx