Obre el menú principal

Andrei Aleksàndrovitx Jdànov, en rus: Андре́й Алекса́ндрович Жда́нов (Mariúpol, 26 de febrer de 1896Moscou, 31 d'agost de 1948) fou un polític soviètic.

Infotaula de personaAndrei Jdànov
Andrei Zhdanov (cropped).jpg
Biografia
Naixement 14 febrer 1896 (Julià)
Mariúpol, Imperi Rus
Mort 31 agost 1948 (52 anys)
Moscou, Unió Soviètica
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Necròpolis de la Muralla del Kremlin
  Membre del Politburó del PCUS
22 de març de 1939 – 31 d'agost de 1948
  Primer Secretari del PCUS de la regió i la ciutat de Leningrad
15 de desembre de 1934 – 17 de gener de 1945
  President del Soviet de la Unió del Soviet Suprem de l'URSS
12 de març de 1946 – 25 de febrer de 1947
  Cap de Propaganda del Comitè Central
21 de març de 1939 – 6 de setembre de 1940
← càrrec de nova creació
  President del Soviet Suprem de la RSFS de Rússia
15 de juliol de 1938 – 20 de juny de 1947
← càrrec de nova creació
Dades personals
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Activitat
Ocupació Polític i militar
Partit Partit Comunista de la Unió Soviètica (1915–)
Lleialtat Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rang militar coronel general
Conflicte Guerra d'Hivern i front oriental de la Segona Guerra Mundial
Participà en
10 març 193918th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
26 gener 193417th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
26 juny 193016th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
2 desembre 192715th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
18 desembre 192514th Congress of the All-Union Communist Party Tradueix
23 maig 192413th Congress of the Russian Communist Party Tradueix
17 abril 192312th Congress of the Russian Communist Party Tradueix
29 març 1920IX Congrés del Partit Comunista Rus
Família
Fills Yuri Zhdanov Tradueix

Find a Grave: 18035029
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut el 26 de febrer [calendari julià: 14 de febrer] de 1896 a Mariúpol, s'uní als bolxevics l'any 1915 i ascendí en la jerarquia del partit fins a esdevenir el líder del partit a Leningrad després de l'assassinat de Serguei Kírov l'any 1934. Fou un ferm seguidor del realisme socialista en l'art.

El juny de 1940, fou enviat a Estònia per a supervisar l'establiment de la República Socialista Soviètica d'Estònia i la seva annexió a la Unió Soviètica. Durant la Segona Guerra Mundial, estigué al càrrec de la defensa de Leningrad. Després de l'acord de pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, signat a Moscou el 4 de setembre de 1944, Jdànov dirigí la Comissió de Control Aliat a Finlàndia fins al Tractat de Pau de París de 1947.

L'any 1946, Stalin el designà al capdavant de la política cultural de la Unió Soviètica. La seva primera acció (el desembre de 1946) fou censurar escriptors russos independents com Anna Akhmàtova i Mikhaïl Zósxenko. L'any 1947, organitzà la Kominform, dissenyat per coordinar els partits comunistes d'Europa. El febrer de 1948, inicià purgues a l'àrea musical, àmpliament coneguda com a lluita contra el formalisme. Dmitri Xostakóvitx, Serguei Prokófiev, Aram Khatxaturian i molts altres compositors foren objecte d'aquestes purgues.

Morí el 31 d'agost de 1948 a Moscou d'insuficiència cardíaca; Nikita Khrusxov afirmà en la seva autobiografia que Jdànov no podia controlar el seu grau d'alcoholisme, fins al punt que en els seus darrers dies, fou advertit per Stalin perquè aturés la ingesta d'alcohol, insistint que només hauria de beure suc de fruita.[1] Stalin havia parlat que Jdànov fos el seu successor però la poca salut de la que gaudia donava els seus rivals, Béria i Malenkov, un avantatge comparatiu.

El seu fill, Iuri (1919-2006), es casà amb la filla de Stalin, Svetlana Al·lilúieva, l'any 1949. El matrimoni fou breu i acabà en divorci l'any 1950. Tingueren una filla anomenada Iekaterina.

JdanovismeModifica

Fins als últims anys 1950, el seu codi ideològic, conegut com a jdanovisme o jdànovxtxina, definí la producció cultural a la Unió Soviètica. Jdànov pretenia forjar una filosofia nova de fabricació d'art per al món sencer. El seu mètode reduïa el camp sencer de la cultura a un camp científic, on un símbol donat corresponia a un valor moral simple. Roland Barthes exemplifica la doctrina bàsica del djanovisme d'aquesta manera: "El vi és objectivament bo... (l'artista) tracta amb la bondat del vi, no amb el vi mateix." Jdànov i els seus socis més propers procuraren eliminar influències estrangeres a l'art soviètic, proclamant que l'"art incorrecte" era una desviació ideològica.[2]

ReferènciesModifica

  1. Montefiore, Simon Sebag. Stalin: The Court of the Red Tsar (en anglès). ISBN 1-4000-4230-5. 
  2. Stites, Richard. Soviet Popular Culture: Entertainment and Society Since 1900 (en anglès). Cambridge University Press, 1992, pàg. 117. ISBN 9780521369862. 

Enllaços externsModifica