Alessandro Striggio

compositor italià

Alessandro Striggio (Màntua, 1540 - Màntua, 29 de febrer de 1592) fou un compositor i madrigalista del Renaixement.

Infotaula de personaAlessandro Striggio
Biografia
Naixement1540 (Gregorià) modifica
Màntua (Itàlia) modifica
Mort29 febrer 1592 modifica (51/52 anys)
Màntua (Itàlia) modifica
Activitat
OcupacióCompositor i llibretista modifica
Altres
TítolMarcgravi modifica

Musicbrainz: 1e60b594-70e2-43f2-9dbd-8d761c9d7cce IMSLP: Category:Striggio,_Alessandro Modifica els identificadors a Wikidata

Pertanyia a una família de la noblesa, i en un principi restà al servei de Cosme de Mèdici, i més tard fou nomenat mestre de capella de la cort de Màntua. Ensems que era notable organista i concertista de llaüt, però el seu mèrit principal és haver estat un dels primers a compondre intermezzos per al teatre i en haver donat a la música un poder expressiu del qual abans n'era mancada, sent en aquest sentit digne de situar-se al costat de Peri, Caccini i Monteverdi.

Les seves obres teatrals són L'amico fido (1565) i Pysche, representada aquesta última en ocasió de l'enllaç de Francesc I i Joana d'Àustria, així com la música que va compondre amb ocasió de la visita de l'arxiduc d'Àustria a Florència (1569) i de les segones noces de Francesc I de Mèdici amb Bianca Cappello, aquesta última amb col·laboració amb Strozzi, Caccini i Merulo.

A més se li deuen:

  • Madrigali a cinco voci (Venècia, 1560);
  • Tres llibres de Madrigals a 6 veus (Venècia, 1566 i 1582);
  • Il Cicalamento delle donne al buccato, e la caccia, a 4, 5,é 7 voci (Venècia, 1584).

També es troben composicions de Striggio en:

  • Il Lauro Verde (Anvers, 1591)
  • Musica divina di XIX autore illustri (Anvers, 1595);
  • Harmonia Celeste (Anvers, 1593);
  • Melodia Olympica (Anvers, 1594);
  • Il trionfo di Dori (Venècia, 1596).

BibliografiaModifica