Obre el menú principal

Giulio Caccini

compositor italià

Giulio Caccini (Roma, 8 d'octubre de 155110 de desembre de 1618) fou un compositor del Barroc italià.

Infotaula de personaGiulio Caccini
Biografia
Naixement 8 octubre 1551
Roma
Mort 10 desembre 1618 (67 anys)
Florència (Itàlia)
Activitat
Ocupació Compositor, musicòleg, cantant, teòric musical, pedagog musical i cantant d'òpera
Gènere Barroco Tradueix
Moviment Música barroca
Alumnes Francesca Caccini
Veu Tenor
Instrument Viola d'arc i veu
Obra
Obres destacables
Família
Fills Francesca Caccini
Settimia Caccini

Musicbrainz: e92c6fab-5dd0-4cd5-889b-88075c5a4c18 Songkick: 490203 Discogs: 649494 IMSLP: Category:Caccini,_Giulio
Modifica les dades a Wikidata

Fou deixeble d'Escipió della Palla, i el 1564 passà a Florència, on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran duc de Toscana, i el 1604 a París, retornant després a Florència, on morí. Durant força temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'òpera moderna, que amb el temps es convertiria en l'actual drama líric, portat al seu més alt grau per Richard Wagner, però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges, car abans que ell, Pieri, i també Cavaliere, havien donat a conèixer llurs assaigs en aquest gènere. No se li pot discutir l'honor d'haver donat justa expressió al cant dramàtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins al punt que un eminent crític, coetani seu, li deia que era el pare d'un nou gènere, d'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules que els pren la vida i el sentiment, sinó que, per contra, els augmenta, afegint-hi més ànima i més força. A Florència tingué molts alumnes entre ells a Francesco Rasi.

Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat pel sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica, i d'ací que una associació, composta de nobles afeccionats i d'artistes, creada per a intentar la restauració de la declamació musical grega aplicada al drama, és fixes en ell. Abans de llençar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complet èxit, i quan donà al públic llur Combattimento d'Apolline col serpente (1590), havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l'art musical. Poc temps després l'associació es traslladà de Florència a Roma, i allà compongué, amb col·laboració amb Jacopo Peri, la música de Dafne (1594), d'Ottavio Rinuccini, contribuint aquest força en fixar la forma definitiva de la declaració musical o recitatiu. A part de les obres ja mencionades, l'obra que donà fama a Caccini fou Nuove musiche (1601-1608); entre la resta citarem: Euridice, Il rapimento di Cefalo (1597), Fuggliottio musicale (1613), i una continuació de Nuove musiche, titulada Nuove musiche e nuove manieri di ricirverle (1614).[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Giulio Caccini
  1. Tom núm. 10 de l'Enciclopèdia Espasa