Alessio Figalli

matemàtic italià

Alessio Figalli (Roma, 2 d'abril de 1984) és un matemàtic italià especialitzat en equacions en derivades parcials (EDP).

Infotaula de personaAlessio Figalli
Alessio Figalli -2019 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióScuola Normale Superiore de Pisa (–2006)
Universitat de Pisa
École Normale Supérieure de Lyon . doctorat (–2005)
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiLuigi Ambrosio i Cédric Villani Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballCàlcul de variacions, equació diferencial en derivades parcials, anàlisi matemàtica i matemàtiques aplicades Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGennaro Figalli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

El 2012, va guanyar el Premi i Curs Peccot i el Premi EMS.[1] El 2015 la Medalla Stampacchia,[2] i el 2017 el Premi Feltrinelli. Va ser un dels conferenciants convidats al Congrés Internacional de Matemàtiques (ICM), el 2014.[3] L'any 2016, va rebre un projecte d'investigació del Consell Europeu d'Investigació (ERC), i l'any 2018 li va ser atorgada la Medalla Fields "per les seves contribucions a la teoria del transport òptim i les seves aplicions en les equacions en derivades parcials, la geometria mètrica i la probabilitat."[4]

BiografiaModifica

Figalli va acabar la llicenciatura en matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa l'any 2006, i en menys d'un any ja havia acabat el doctorat (2007). Els seus directors de tesi van ser Luigi Ambrosio i Cédric Villani.

L'any 2007 va ser contractat com a investigador permanent al CNRS a Paris, i, el 2008, va passar a ser Professeur Hadamard a l'École polytechnique. El 2009 se'n va anar a la Universitat de Texas a Austin com a professor titular, on va passar a ser Catedràtic el 2011. Des de 2016, és Catedràtic a l'ETH Zürich.

Entre diversos reconeixements, Figalli va guanyar, el 2012, el Premi EMS, el Premi Peccot-Vimont i Cours Peccot del Collège de France i va ser Conferenciant Nachdiplom a l'ETH Zürich el 2014.[5] L'any 2015 va rebre la Medalla Stampachia, i el 2017 el Premi Feltrinelli en matemàtiques. L'any 2018 va guanyar la Medalla Fields.

Figalli ha treballat en diverses àrees de les matemàtiques, principalment en EDP, càlcul de variacions, i teoria geomètrica de la mesura. Entre els seus principals resultats destaquen els articles amb Guido de Philippis sobre l'equacio de Monge-Ampere,[6][7] així com els seus treballs en desigualtats isoperimètriques[8] i en sistemes dinàmics.[9] També ha obtingut resultats importants en fisica matemàtica,[10][11] i en matrius aleatòries.[12] Finalment, en col·laboració amb els matemàtics catalans Xavier Ros-Oton i Joaquim Serra Montolí, ha obtingut diversos resultats sobre problemes de frontera lliure.[13][14]

ReferènciesModifica

  1. «6th European Congress of Mathematics». European mathematical Society. [Consulta: 13 març 2013].
  2. 2015 Guanyador de la Medalla Stampacchia
  3. «ICM 2014».
  4. «Fields Medals 2018». International Mathematical Union.
  5. «ETH Lectures in Mathematics».
  6. «  regularity for solutions of the Monge–Ampère equation». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-012-0405-4.
  7. «Partial regularity for optimal transport maps». Publications mathématiques de l'IHÉS. DOI: 10.1007/s10240-014-0064-7.
  8. «A mass transportation approach to quantitative isoperimetric inequalities». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-010-0261-z.
  9. «Generic hyperbolicity of Aubry sets on surfaces». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-014-0533-0.
  10. «Semiclassical limit of quantum dynamics with rough potentials and well-posedness of transport equations with measure initial data». Communications on Pure and Applied Mathematics. DOI: 10.1002/cpa.20371.
  11. «On the Lagrangian structure of transport equations: The Vlasov–Poisson system». Duke Mathematical Journal. DOI: 10.1215/00127094-2017-0032.
  12. «Universality in several-matrix models via approximate transport maps». Acta Mathematica. DOI: 10.1007/s11511-016-0142-4.
  13. «Free boundary regularity in the parabolic fractional obstacle problem». Communications on Pure and Applied Mathematics. DOI: 10.1002/cpa.21745.
  14. «On the fine structure of the free boundary for the classical obstacle problem». preprint arXiv.

Enllaços externsModifica