Obre el menú principal

L'alfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del segle i.[1] Conté 22 lletres que provenen de l'alfabet arameu. És una escriptura cursiva, que s'escriu de dreta a esquerra.

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet siríac
Tipus escriptura natural i abjad
Llengües Arameu (Siríac Clàssic, Assiri neoarameu, Neoarameu caldeu, Turoio, Arameu palestí cristià), Àrab (Garshuni)
Període Aproximadament des de l'any 200 aC i fins al dia d'avui.
Basat en alfabet arameu
Sistema pare
Sistemes fills

Alfabet sogdià   →Orkhon (Turc)
    →Hongarès antic
  →Alfabet uigur
    →Escriptura mongol
Alfabet nabateu
  →Alfabet àrab

    →Alfabet N'Ko
ISO 15924 Syrc (135)
Direcció del text de dreta a esquerra
Interval Unicode U+0700–U+074F
Modifica les dades a Wikidata

L'alfabet siríac no conté les majúscules, és a dir, la primera lletra de la frase no es distingeix de totes altres lletres per mida. Per tant els noms propis no s'escriuen amb lletres especials.

Pare nostre en siríac
ʔĀlap Bēṯ Gāmal Dālaṯ Wāw Zayn Ḥēṯ Ṭēṯ Yōḏ Kāp
ܐ ܒ ܓ ܕ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܝ ܟܟ
ܟ
Lāmaḏ Mīm Nūn Semkaṯ ʕĒ Ṣāḏē Qōp Rēš Šīn Ṯaw
ܠ ܡܡ ܢܢ ܣ ܥ ܦ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ
ܡ ܢ

Variacions de l'alfabet siríacModifica

El tipus d'escriptura, en el qual van ser escrits els manuscrits més antics (fins al segle V), és conegut pel nom ʔesṭrangelå (prové del grec στρογγύλη ‛rodona’). Després de la divisió de l'Església Assíria Oriental en els nestorians i els jacobites cadascuna d'elles ha tingut el seu propi tipus d'escriptura.

Alfabet siríac oriental («nestorià», «caldeu» o «assiri») aquesta variació de l'alfabet siríac va aparèixer com a una variant separada de l'alfabet siríac al segle VII. En siríac aquest tipus d'escriptura es diu madnḥāyā (literalment vol dir ‛oriental’). Per la forma de les lletres alfabet siríac oriental és més proper a l'ʔesṭrangelå, que l'alfabet siríac occidental.

Alfabet siríac occidental («jacobita» o «maronita») aquesta variació de l'alfabet siríac va aparèixer com a una variant separada de l'alfabet siríac als manuscrits siríacs des de finals del segle VIII. En el siríac (occidental) aquest tipus d'escriptura es diu serṭā (literalment vol dir ‛línia’), prové de serṭo pšiṭo ‛escriptura fàcil/habitual’.

Les lletres, com ja s'havia dit, marquen només les consonant, igual que en hebreu o en àrab. Als finals del segle VII o als principis del segle VIII, foren creades dos sistemes de vocalització de l'alfabet siríac. A l'orient s'utilitzà el sistema de vocalització, que feia servir els símbols que podien ser escrits tant a sobre de la lletra, com a sota de la lletra. Aquests símbols s'utilitzaren per representar vuit vocals, 4 llargues i 4 curtes. En canvi a l'occident els jacobites per representar les vocals utilitzaren variacions de les lletres gregues, que també podrien estar a sobre o a sota de la lletra. Aquests símbols s'utilitzaren per representar 5 vocals, sense comptar amb la seva llargada, però afegint-hi la vocal neutra.

Lletra ʔesṭrangelå (escriptura clàssica) madnḥāyā (escriptura oriental) Unicode Nombre Pronunciació
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
ʔĀlap           1   ܐ 1 ʔ
o no es pronuncia
Bēṯ             ܒ 2 fort: b
suau: β
Gāmal             ܓ 3 fort: g
suau: ɣ
Dālaṯ             ܕ 4 fort: d
suau: ð
            ܗ 5 h
Wāw             ܘ 6 consonants: w
mater lectionis: u i o
Zayn             ܙ 7 z
Ḥēṯ             ܚ 8
Ṭēṯ             ܛ 9
Yōḏ             ܝ 10 consonants: j
mater lectionis: i
Kāp             ܟ 20 fort: k
suau: χ
Lāmaḏ             ܠ 30 l
Mīm             ܡ 40 m
Nūn             ܢ 50 n
Semkaṯ           /     ܣ / ܤ 60 s
ʕĒ             ܥ 70 ʕ
            ܦ 80 fort: p
suau: f
Ṣāḏē             ܨ 90
Qōp             ܩ 100 q
Rēš             ܪ 200 r
Šīn             ܫ 300 ʃ
Ṯaw             ܬ 400 fort: t
suau: θ

1 Després de la Dālaṯ o Rēš, la ʔĀlap normalment té la forma normal en lloc de la forma final.

LligaduresModifica

Nom ʔesṭrangelå madnḥāyā Unicode Descripció
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
!Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
                Lāmaḏ i ʔĀlap
adjuntades al final del mot
                /     Ṯaw i ʔĀlap
adjuntades al final del mot
                Hē i Yōḏ
adjuntades al final del mot

DiacríticaModifica

L'alfabet siríc a UnicodeModifica

L'interval Unicode del siríac és U+0700 ... U+074F.

    0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
700   ܀ ܁ ܂ ܃ ܄ ܅ ܆ ܇ ܈ ܉ ܊ ܋ ܌ ܍ ܎ ܏
710   ܐ ܑ ܒ ܓ ܔ ܕ ܖ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܜ ܝ ܞ ܟ
720   ܠ ܡ ܢ ܣ ܤ ܥ ܦ ܧ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ ܭ ܮ ܯ
730   ܰ ܱ ܲ ܳ ܴ ܵ ܶ ܷ ܸ ܹ ܺ ܻ ܼ ܽ ܾ ܿ
740   ݀ ݁ ݂ ݃ ݄ ݅ ݆ ݇ ݈ ݉ ݊ ݋ ݌ ݍ ݎ ݏ

Vegeu tambéModifica

LiteraturaModifica

  • Дирингер Д, Алфавит. — М.: Едиториал УРСС, 2004.
  • Фридрих И. История письма. — М.: Едиториал УРСС, 2004.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Britannica - Syriac alphabet». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 7 febrer 2015].