Alfred Eluère

jugador de rugbi francès

Alfred Louis Anselme Eluère (Saint-Clément-des-Levées, Maine i Loira, 28 de juliol de 1893 - Narròssa, Landes, 12 de març de 1985) va ser un jugador de rugbi a 15 francès que va competir a començaments del segle xx. Era cosí del boxejador Xavier Eluère.[1]

Infotaula de personaAlfred Eluère
Alfred Eluère en 1942.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Alfred Louis Anselme Eluère Modifica el valor a Wikidata
28 juliol 1893 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Clément-des-Levées (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1985 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Narròssa (França) Modifica el valor a Wikidata
President National Sports Commitee (en) Tradueix
1947 – 1967
Mayor of Soorts-Hossegor (en) Tradueix
1935 – 1972 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formaciólycée Georges-Clemenceau
Lycée Buffon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de rugbi Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical i Radical-Socialista Modifica el valor a Wikidata
Esportrugbi a 15 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
Sporting club universitaire de France rugby
Stade nantais rugby (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1920Jocs Olímpics d'estiu de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLouis Eluère (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Jocs Olímpics Anells olímpics
Rugbi
Competint per França França
Plata Anvers 1920 Rugbi

El 1920 va ser seleccionat per jugar amb la selecció francesa de rugbi a 15 que va prendre part als Jocs Olímpics d'Anvers, on guanyà la medalla de plata.[1] A nivell de clubs jugà al SCUF.[1]

Membre del Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, va ser alcalde de Sòrts e Òssagòr entre 1935 i 1972.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Alfred Eluère Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2012. [Consulta: 27 setembre 2017].
  2. Hossegor, une station au milieu des réseaux de villégiature, pàg. 13 a 18