Alfred Lucchetti i Farré
Alfred Lucchetti i Farré (Barcelona, 3 de febrer de 1934 - Barcelona, 8 d'abril de 2011) fou un actor català vinculat al teatre, al cinema i al doblatge.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1934  Barcelona |
| Mort | 8 abril 2011 (77 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
| Família | |
| Germans | Francesc Lucchetti i Farré Antoni Lucchetti i Farré |
| Premis | |
| |
   | |
Biografia
modificaTenia un extens repertori tant en teatre com en cinema. També participà en sèries de Televisió de Catalunya com Poble Nou amb el personatge de l'Andreu (1994),[1] Nissaga de poder (1996) o Jet Lag. Quant a teatre, va interpretar al Teatre Nacional de Catalunya L'heroi de Santiago Rusiñol (1982), dirigit per Fabià Puigserver o La filla del Mar (2000) d'Àngel Guimerà; el 1995 va traduir i protagonitzar Filumena Marturano d'Eduardo de Filippo. Al seu poble d'estiueig, Sant Pere de Vilamajor dirigí el retaule medieval Presència Històrica et Feyts de Vilamagore[2] (1993-2000), obra de Francesc Bardera i Massó representada per més d'un centenar d'actors amateurs del mateix poble cada segona setmana de juliol.
Provinent del teatre, va entrar al doblatge amb sèries com Dallas i Hotel Fawlty.[1] També va participar en els doblatges en català de les pel·lícules: Ben-Hur posant la veu a George Relph (Tiberi Cèsar), Només es viu dues vegades, Els set magnífics i les infantils La volta al món de Willy Fog i Chitty Chitty Bang Bang.[1] També va doblar personatges d'anime com Son Gohan, avi d'en Goku a Bola de drac, i i va participar en el doblatge de Dr. Slump, Musculman i Fly.[1]
El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. Endemés va rebre el premi Max de Teatre del 2001; Premi Honorífic de Cinema 1994 de la Generalitat de Catalunya; i Premi Butaca 1997, concedit pel públic.[1]
Estava vinculat políticament al PSUC. Fou germà del també actor Francesc Lucchetti, del polític Antoni Lucchetti i del director tècnic i decorador Pepe Lucchetti.[1] Va ser pare del regidor de teatre Tito Lucchetti i de la també actriu Mònica Lucchetti.[1]
Filmografia
modifica- Aborto criminal (1973) d'Ignacio F. Iquino
- Furia española (1975) de Francesc Betriu
- Les llargues vacances del 36 (1976) de Jaime Camino
- La ciutat cremada (1976) d'Antoni Ribas
- Cambio de sexo (1977) de Vicente Aranda
- L'obscura història de la cosina Montse (1978) de Jordi Cadena
- Un hombre llamado Flor de Otoño (1978) de Pedro Olea
- Companys, procés a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn i Costa
- La verdad sobre el caso Savolta (1980) d'Antonio Drove
- Los últimos golpes del Torete (1980) de José Antonio de la Loma
- Navajeros (1980) d'Eloy de la Iglesia
- Barcelona sud (1981) de Jordi Cadena
- Objetivo: sexo (1981) de Jordi Cadena
- Asalto al Banco Central (1983)
- El Pico (1983) d'Eloy de la Iglesia
- El Pico 2 (1984) d'Eloy de la Iglesia
- Perras callejeras (1985) de José Antonio de la Loma
- Adela (1986) de Carles Balagué
- Barcelona Connection (1987) de Miquel Iglesias i Bonns
- Material urbà (1987) de Jordi Bayona
- Mi general (1987) de Jaime de Armiñán
- La teranyina (1990) d'Antoni Verdaguer
- Ho sap el ministre? (1992) de Josep Maria Forn i Costa
- La febre d'or (1993) de Gonzalo Herralde
- Tres días de libertad (1996) de José Antonio de la Loma
- El coronel Macià (2006) de Josep Maria Forn i Costa