Alfred Young
Alfred Young (Widnes, 16 d'abril de 1873 - Saffron Walden, 15 de desembre de 1940) va ser un clergue anglès, conegut pels seus treballs matemàtics.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1873  Widnes (Anglaterra) |
| Mort | 15 desembre 1940 (67 anys) Saffron Walden (Anglaterra) |
| Sepultura | Birdbrook (St. Augustine Of Canterbury) Churchyard (en)  52° 02′ 33″ N, 0° 29′ 14″ E / 52.0425°N,0.4871289°E |
| Dades personals | |
| Religió | Església d'Anglaterra |
| Formació | Clare College (1892–1896) Monkton Combe School (–1892) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Combinatòria i teoria de grups |
| Ocupació | matemàtic, rector, rector |
| Membre de | Royal Society (1934–) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Gilbert de Beauregard Robinson |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Edith Clara Wilson |
| Pares | Edward Young |
| Germans | Sidney Young |
Premis
| |
 | |
Vida i obra modifica
Young va ser el fill més jove d'un pròsper comerciant i jutge de pau del seu comtat. La família es va traslladar a Bournemouth (Dorset) el 1879, localitat on va rebre la primera escolarització. Després va assistir a la Monkton Combe School, a la vora de Bath (Somerset) en la qual, en destacar per les seves habilitats matemàtiques, va rebre una beca per estudiar al Clare College de la universitat de Cambridge a partir de 1892.[1]
Es va graduar el 1895 i a continuació va ser professor del Selwin College (Cambridge) i del propi Clare College. El 1908 va rebre el doctorat. Aquest mateix any va ser ordenat sacerdot anglicà i va ser rector de la parròquia de Hastings fins al 1910 en que va esdevenir rector de Birdbrook (Essex), una població propera a Cambridge.[2] Va ser rector d'aquesta església fins a la seva mort.
Tot i les seves obligacions eclesiàstiques, Young va continuar investigant en matemàtiques en el seu temps lliure. Va publicar 27 articles (un de ells pòstum).[3] En aquests articles, que s'estenen de 1900 a 1935, va estudiar principalment la reducció del grup simètric, resolent certes equacions substitucionals que apareixen en l'estudi de la teoria dels invariants.[4] En els primers d'aquests articles, al començament del segle xx, va descobrir les avui conegudes com a taules de Young,[5] que han estat objecte d'estudi i d'utilització en moltes branques de les matemàtiques com la combinatòria,[6] la teoria dels invariants[7], l'àlgebra[8], la teoria de grups, la física i la química.[9]
Referències modifica
- ↑ Turnbull, 1941, p. 761.
- ↑ Turnbull, 1941, p. 762.
- ↑ Robinson, 1979, p. 989.
- ↑ Rutherford, 2013, p. v.
- ↑ Kung, 1982, p. 1.
- ↑ Kung, 1982, p. 2.
- ↑ Kung, 1982, p. 5.
- ↑ Kung, 1982, p. 7.
- ↑ Robinson, 1979, p. 990.
Bibliografia modifica
- Kung, Joseph P.S. (ed.). Young Tableaux in Combinatorics, Invariant Theory, and Algebra (en anglès). Academic Press, 1982. ISBN 0-12-428780-8.
- Robinson, G. de B. «Book reviews: The collected papers of Alfred Young 1977» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 1, Num. 6, 1979, pàg. 989-997. DOI: 10.1090/S0273-0979-1979-14710-4. ISSN: 0273-0979.
- Rutherford, Daniel Edwin. Substitutional Analysis (en anglès). Dover Publications, 2013. ISBN 978-0-486-49120-2.
- Turnbull, Herbert Westren «Alfred Young, 1873 - 1940» (en anglès). Biographical Memoirs of the Fellows of the Royal Society, Vol. 3, Num. 10, 1941, pàg. 761-778. DOI: 10.1098/rsbm.1941.0033. ISSN: 0080-4606.
- Wilson, G.H.A. «Dr. Alfred Young, F.R.S» (en anglès). Nature, Vol. 147, Num. 3721, 1941, pàg. 229. DOI: 10.1038/147229a0. ISSN: 1476-4687.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Young» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Bingham, N.H. «Young, Alfred». Oxford Dictionary of National Biography, 2019. [Consulta: 15 setembre 2019]. (anglès)