Alfredo Aracil
Alfredo Aracil (Madrid, 1954) és un compositor espanyol, doctor en Història de l'Art i gestor cultural. Premi Nacional de Música el 2015.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Alfredo Aracil Avila  1954 (69/70 anys)Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, Radio Nacional de España |
| Professors | Cristóbal Halffter, Luis de Pablo Costales i Carmelo Alonso Bernaola |
| Premis | |
| |
| Lloc web | alfredoaracil.info |
Trajectòria
modificaAracil va realitzar estudis de música a Espanya amb Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomàs Marco, Carmelo Bernaola, Arturo Tamayo, i a Alemanya, els Cursos d'Estiu de Darmstadt, amb Mauricio Kagel, Iannis Xenakis, Karlheinz Stockhausen i Christian Wolf. Posseeix el títol de Doctor en Història de l'Art.[1]
A l'àmbit de la gestió cultural ha realitzat diferents funcions a Ràdio Nacional d'Espanya, on va ser cap del Departament de Produccions Musicals. Ha estat director i coordinador de diferents activitats, com les organitzades per al Festival de Tardor de Madrid, el Museu del Prado,[2] la direcció del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada,[3] o la presidència de la secció Espanyola de la ISCM (International Society for Contemporary Music).[4]
Com a compositor posseeix un catàleg d'uns setanta obres que inclouen tant música instrumental com vocal, així com obres inscrites en el context dramàtic. En aquest darrer àmbit, ha compost dues òperes, Siempre/Todavía: òpera sense veus,[5] amb textos i imatges d'Alberto Corazón i Francesca o El infierno de los enamorados,[6] amb llibret de Luis Martínez de Merlo, i dos monodrames,[7] ambdós a partir de textos de Sanchís Sinesterra, titulats Prósper (1994) i Julieta en la cripta (2009). El 2015, el Ministeri d'Educació Cultura i Esport li va concedir el Premi Nacional de Música en la modalitat de composició.[8][9]
Obra (Selecció)
modifica- Nocturno (1974), guitarra, viola i 2 percusionistes
- Tientos (1976), flauta, clarinet, violí, violoncel i piano
- Mosaico (1979), celesta i 5 percusionistes
- Punta altiva (El sueño de Icaro) (1983), 5 recitadors, cantaor, cor femení i petita orquestra
- Narciso abatido (1985), flauta i viola
- Cántico (1987), cor i conjunt de corda
- Giardino-Notte (1994), orquestra
- Paisaje invisible (1999), orquestra
- Lauda (2005), piano
- Epitafio de Prometeo (2006), orquestra amb piano concertant
- Tres piezas breves (2008), piano
- 'Nubes (2010), piano amb flauta, clarinet, violí, violoncel i percussió
- Sonatas (2013), orquestra
- Præludium (2015), violonlo
- Paisaje con espejos (2016), flauta, clarinet, violín, viola, violoncel i piano
Referències
modifica- ↑ Base de datos de Tesis Doctorales (TESEO). «Juego y artificio del Manierismo a la Ilustración.». Consultado el 2 de febrero de 2018.
- ↑ Museo del Prado. «La música española del siglo XIX: el salón, el teatro, los conciertos». Consultado el 2 de febrero de 2018.
- ↑ Enrique Gámez, nuevo director del Festival de Música y Danza de Granada». El País. 1 de junio de 2001. Consultado el 2 de febrero de 2018.
- ↑ «Alfredo Aracil - BabelScores». Consultado el 2 de junio de 2021.
- ↑ 'Siempre/Todavía': una ópera sin voces». El Mundo. 30 de septiembre de 2015. Consultado el 3 de febrero de 2018.
- ↑ Fundación Juan March. «Biografía en la base de datos Clamor». Consultado el 2 de febrero de 2018.
- ↑ Teatro Real. «2 Delirios sobre Shakespeare». Archivado desde el original el 4 de febrero de 2018. Consultado el 4 de febrero de 2018.
- ↑ Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. «Premio Nacional de Música > Premiados». Archivado desde el original el 28 de septiembre de 2017. Consultado el 4 de febrero de 2018.
- ↑ «Alfredo Aracil y María José Montiel, Premios Nacionales de Música 2015». El País. 6 de octubre de 2015. Consultado el 3 de febrero de 2018.
Bibliografia
modifica- El siglo XX. Entre la muerte del arte y el arte moderno (coautoría amb Delfín Rodríguez). Madrid, Istmo (Colección Fundamentos, 80), 1982
- Música sobre máquinas y máquinas musicales, desde Arquímedes a los medios electroacústicos. Madrid, Fund. Juan March (Serie Universitaria, 214), 1984
- Juego y artificio. Autómatas y otras ficciones en la cultura del Renacimiento a la Ilustración. Madrid, Cátedra (Arte. Grandes temas), 1998
- Diccionario de los números. Madrid, Delaire/TF, 2013