Alguer Miquel i Bo

cantant català

Alguer Miquel i Bo (Sant Joan de les Abadesses,[1] Ripollès, 26 de juliol de 1986) és un músic i cantant, conegut per haver estat cantant del grup català Txarango.

Plantilla:Infotaula personaAlguer Miquel i Bo
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1986 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
9 febrer 2021Construïm el nou cicle Modifica el valor a Wikidata


Facebook: alguermiqueloficial X: alguermiquel Instagram: alguermiquel Musicbrainz: 4e919d3b-039b-4ef7-bf8f-a1bca38d9765 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

modifica

Des de ben jove va interessar-se per la música reggae i va començar a fer-ne juntament amb altres amics, alguns dels quals van formar part de Txarango. L'any 2006, juntament amb dos amics seus, companys de pis al barri gòtic de Barcelona, va començar a tocar pels carrers de Ciutat Vella, i tots tres van crear el grup Txarango.

És conegut per les seves posicions reivindicatives i d'inconformisme social i segons ell té "un altaveu que s'ha d'aprofitar".[2] En diverses ocasions ha donat suport a moviments i organitzacions socials com Pallassos sense Fronteres. Segons ha declarat, en les lletres de les cançons que escriu pretén transmetre optimisme i alegria.[3] En diverses ocasions ha mostrat la seva posició favorable a la independència de Catalunya tot i que no veu amb bons ulls les accions d'alguns líders polítics.[4]

Durant el desembre del 2014 es va adherir al manifest de la candidatura municipal Capgirem Vic.[5] De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es va presentar en un lloc simbòlic de la llista de la candidatura Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent a la circumscripció de Girona.

Discografia

modifica

Amb Txarango

modifica
  • Welcome to Clownia (2010)
  • Benvinguts al Llarg Viatge (2012)
  • Som Riu (2014)
  • El Cor de la Terra (2017)
  • De Vent i Ales (2020)
  • El Gran Ball (2021)

Referències

modifica