Alicia Urreta Arroyo

(S'ha redirigit des de: Alicia Urreta)

Alicia Urreta Arroyo (12 d'octubre de 1930, Veracruz-20 de desembre de 1986, Mèxic DF) va ser una pianista i compositora mexicana.[1]

Plantilla:Infotaula personaAlicia Urreta Arroyo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Veracruz (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Nacional de Música de Mèxic
Schola Cantorum de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, professora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0881853 Musicbrainz: 36710b01-43cf-411a-bf97-29140ea7f376 Discogs: 3327907 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Alicia Urreta va concórrer al Conservatori de la ciutat de Mèxic, on va ser alumna de Rodolfo Halffter (1900-1987) i va estudiar harmonia. Des de 1957, va treballar com a concertista de piano i com a professora a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on va ensenyar música de cambra i música electrònica. Es va especialitzar en composició de música electrònica i electroacústica en la Schola Cantorum de París.[2] A més de la seva carrera com a compositora, destaca el seu treball en l'àmbit de la música de cambra i també en el de la música d'orquestra, car hi va exercir com a pianista, intèrpret de celesta i instruments de percussió en l'Orquestra Simfònica Nacional (Mèxic).[3]

Va compondre, entre altres obres, una òpera de càmera, cinc ballets, peces per a instruments solistes, una cantata, música incidental, música concreta de Noh i bandes sonores de pel·lícules i de teatre.

  • Ralenti para cinta magnética, 1969.
  • El romance de Doña Balada – estrenat el 1974, Centro Cultural El Ágora, Villahermosa, Mèxic.[4] Cantó Ángela Peralta, "La Nightingale Mexicana", Paniagua, Morales, y Ortega del Villar.
  • Natura mortis o la verdadera historia de Caperucita Roja para recitante, piano y banda magnética, 1971.
  • Estudi sobre una guitarra per a banda magnètica.
  • Cante, homenaje a Manuel de Falla para actores, cantantes, tres bailarines, percusión y banda magnética, 1976.
  • Salmodia II para piano y banda magnética, 1980.
  • Selva de pájaros para banda magnética, 1978.
  • Dameros II para banda magnética, 1984.
  • Dameros III para banda magnética, 1985.

Referències

modifica
  1. «Alicia Urreta: la calidad poética del piano» (HTML) (en castellano). El País. Archivo, 23-10-1980 [Consulta: 28 abril 2013]. «Urreta nos dio a conocer Sonidos, un trabajo de gran belleza, en el que se explotan las posibilidades actuales del piano (incluido el ataque directo de las cuerdas con la mano), pero no como fórmula artificiosa, sino como obediencia a un pensamiento musical de altas calidades poéticas.»
  2. «Alicia Urreta Arroyo. Archivo» (en castellano). Secretaría de Educación Pública, 09-10-2009 [Consulta: 28 abril 2013].
  3. Notas sin música. Primera reimpresión. México: Fondo de Cultura Económica, 1994, p. 274. ISBN 968-16-3301-6. 
  4. Sosa, José Octavio, Dos siglos de ópera en México, vol. 2, Secretaría de Educación Pública, 1988, pp. 247.