Alier
Alier (03) (en francès Allier, en occità Alèir, Alièr) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps. La seva capital és Moulins.
 Alier | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
.jpg)  | |||||
| Epònim | Riu Allier | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
| Capital | Moulins | ||||
| Població | |||||
| Total | 337.988 (2017) | ||||
| • Densitat | 46,05 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 7.340 km² | ||||
| Punt més alt | Puy de Montoncel | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 4 març 1790 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Gérard Dériot | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | FR-03 | ||||
| Codi NUTS | FR721 | ||||
| Codi de departament INSEE | 03 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | allier.fr | ||||
   | |||||
.svg)
GeografiaModifica
Limita al nord amb Cher i Nièvre, a l'est amb Saona i Loira i Loira, al sud amb Puèi Domat i a l'oest amb Cruesa i Cher.
HistòriaModifica
El departament de l'Alier és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa. Va ser creat a partir de l'antic ducat del Borbonès, del qual ha reprès la majoria del territori.
El 1940, el govern del mariscal Pétain s'instal·là a la vila de Vichèi, que esdevingué aleshores subprefectura.
De 1960 a 2015 l'Allier fue un departament de la regió d'Alvèrnia.
DemografiaModifica
| 1801 | 1831 | 1841 | 1851 | 1856 | 1861 | 1866 | 1872 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 248.864 | 298.257 | 311.361 | 336.758 | 352.241 | 356.432 | 376.164 | 390.812 |
| 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 | 1906 | 1911 |
| 405.783 | 416.759 | 424.582 | 424.382 | 424.378 | 422.024 | 417.961 | 406.291 |
| 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | 1962 | 1968 |
| 370.950 | 370.562 | 373.924 | 368.778 | 373.481 | 372.689 | 380.221 | 386.533 |
| 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2007 | 2013 | ||
| 378.406 | 369.580 | 357.710 | 344.721 | 343 310 | 343 431 |
AdministracióModifica
Un prefecte nomenat per el govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 38 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.
El departament és dividit en 3 districtes, 19 cantons, 11 estructures intercomunals i 317 comunes.
CulturaModifica
El departament d'Alier és travessat per la frontera lingüística entre l'occità i la llengua d'oïl.[1] Durant molts anys la població d'Alier no ha parlat el francès estandarditzat, sinó una de les llengües locals:
- borbonès, dialecte d'oïl, al Nord de la línia Montluçon / Saint-Pourçain-sur-Sioule / La Paliça.
- alvernès (dialecte occità), a l'extrem sud.
- la zona entre ambdues, sovint anomenada borbonès d'oc, pertanyent al Creissent,[2] zona d'interfèrencia entre francès i occità considerada per la majoria dels lingüistes com occità amb fonètica afrancesada. Altres[3] consideren els parlars del creixent com un dialecte totalment occità i utilitzen el terme marchés.
Interferències :
- Cal assenyalar que al sud-est del departament (principalment a Forterre[4] i Montanha borbonesa[5]) es fa sentir la influència del francoprovençal.
- Igualment, al nord-oest (i sobretot a l'antiga part borbonesa del departament de Cher, vers Saint-Amand-Montrond), els parlars borbonesos s'aproximen al berrichon.
ReferènciesModifica
- ↑ TOURTOULON Charles de, & BRINGUIER Octavien (1876) Étude sur la limite géographique de la langue d'oc et de la langue d'oïl (avec une carte), Paris: Imprimerie Nationale [rééd. 2004, Masseret-Meuzac: Institut d'Estudis Occitans de Lemosin/Lo Chamin de Sent Jaume]
- ↑ BRUN-TRIGAUD Guylaine (1990) Le Croissant: le concept et le mot. Contribution à l'histoire de la dialectologie française au XIXe siècle [thèse], coll. Série dialectologie, Lyon: Centre d'Études Linguistiques Jacques Goudet
- ↑ Per ex. Nicolas QUINT, Le parler marchois de Saint-Priest-la-Feuille (Creuse)
- ↑ BONIN Marcel (1981), Le patois de Langy et de la Forterre (région de Varennes-sur-Allier), Cagnes sur Mer: Cahiers Bourbonnais
- ↑ ESCOFFIER Simone (1958) La rencontre de la langue d'oïl, de la langue d'oc et du francoprovençal entre Loire et Allier: limites phonétiques et morphologiques [thèse], Mâcon: impr. Protat [éd. identique de la même année: coll. Publications de l'Institut de Linguistique Romane de Lyon-vol. 11, Paris: Les Belles Lettres]
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alier |
- Prefectura (francès)
- Consell departamental d'Alier (francès)