Obre el menú principal

Borbonès

antiga província de França

El Borbonès (francès Bourbonnais, occità Borbonés/Barbonés) és una antiga província del regne de França; correspon a l'actual departament de l'Alier i a una part del departament del Cher, repartit en parts gairebé iguals entre Occitània i els països d'oil. Actualment és repartida entre les regions d'Alvèrnia-Roine-Alps (el departament d'Alier) i la de Centre - Vall del Loira (el departament de Cher).

Infotaula de geografia políticaBorbonès
Duché de Bourbon (fr)
Borbonés (oc)
Flag of Bourbonnais.svg Blason comte fr Clermont (Bourbon).svg

Localització
Bourbounnais in France (1789).svg
 46° 34′ N, 3° 20′ E / 46.57°N,3.33°E / 46.57; 3.33

Capital Moulins
Història i celebracions
Creació 1327
Dissolució 1790 (Julià)
Modifica les dades a Wikidata
La bandera més antiga del Borbonès, aquesta no és pas l'estendard dels Borbons que van dirigir ulteriorment França i Espanya

El Borbonès té el seu nom de la ciutat històrica de Borbó i de la dinastia borbònica.

Les capitals històriques del Borbonès van ésser successivament Borbó i Moulins. Altres ciutats importants són Vichy i Montluçon.

OrografiaModifica

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l'Alier.

LlengüesModifica

A la part meridional es parla el dialecte occità de la zona del Creixent, que representa la transició entre oc i oil, però amb trets occitans dominants. L'occità es parla especialment al voltant de les ciutats de Montluçon i Vichy.

A la part septentrional es parlen dialectes del francès.

 
Mapa del Borbonès (en blau) i d'Occitània (en vermell): la part meridional del Borbonès és occitana.

EconomiaModifica

El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat. Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d'una agricultura florent: blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país. Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant. Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Moulins.

HistòriaModifica

A l'època gal·la aquesta regió estigué poblada pels arverns, els hedus i els bitúrigs cubs (cubi). Conquerida pels romans (cap al 58 aC), fou posteriorment ocupada pels visigots (477) i pels francs (principi del s. VI).

Al s X aparegué la senyoria de Borbó. Aimar o Ademar (s X) fou el primer dels senyors del Borbonès. El seu nét Arquimbald II (?-1034) consolidà la dinastia al poder. El seu descendent Arquimbald IX de Borbó va morir a Xipre durant la Setena Croada el 1249. Aleshores fou adquirit per la casa de Borgonya.

Robert de Clermont, fill de Lluís IX de França, adquirí el Borbonès en casar-se amb Beatriu de Borbó (1278), i llur fill Lluís I fou nomenat duc de Borbó el 1327 per Carles IV de França. A la mort del Conestable de Borbó (1527), el Borbonès fou unit uns quants anys més tard (1531) a la corona francesa.