Alonso Muriel y Valdivieso

noble castellà s.XVI

Alonso Muriel y Valdivieso (Madrid, 8 de juny de 1553-22 de març de 1609) fou un noble castellà, senyor de Torrejón del Rey, conseller i gentilhome de cambra del rei Felip III.

Infotaula de personaAlonso Muriel y Valdivieso
Biografia
Naixement8 juny 1553 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1609 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)

Biografia modifica

Nascut el 1553 a Madrid, fou batejat el 8 de juny de l'església de San Martín de la mà del seu oncle Gabriel Hernández. Fill de García Muriel, gentilhome de l'emperador Carles V, i de Petronila de Xibaja.[1] La família Muriel havia servit durant molt de temps a la cort ocupant l'escrivania, un càrrec exercit pel pare i l'oncle d'Alonso i, finalment, per ell quan hi renuncià el seu pare en favor seu.[2] D'altra banda, serví com a secretari de cambra i membre del consell durant el regnat de Felip II i Felip III.[1] Però fou especialment protegit a la cort durant el regnat del segon. De fet, Muriel fou aliat, juntament amb altres cortesans, del duc de Lerma en el seu ascens a la cort, a qui ajudà en el seu apropament a l'aleshores encara príncep d'Astúries.[3] Més tard esdevingué senyor de la vila de Torrejón del Rey, quan la va adquirir al rei Felip III el 1606.[4][5] El rei sempre el tingué en alta estima per la seva lleialtat i els seus mèrits i el nomenà secretari del Despatx Universal, un càrrec que no arribà a exercir a causa de la seva mort el 22 de març de 1609.[1]

Es casà amb Catalina de Medina y Carauz, però no tingueren descendència. Ambdós fundaren i dotaren la capella major de l'església de San Martín, posant al presbiteri el seu escut d'armes i sota d'ell un panteó familiar. Tots dos foren enterrats en el presbiteri al costat de l'evangeli. En no tenir fills, la successió del patronat de la capella i de la senyoria de Torrejón va recaure en el seu nebot, Garcia Muriel, cavaller de l'Orde de Sant Jaume.[1] A tall de curiositat, el carrer de Veneras de Madrid porta el seu nom a causa de les grans veneres –la valva de les vieires– dels escuts d'armes de Muriel que hi havia a la façana de casa seva.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 35-37. 
  2. Molina Puche, Sebastián. Poder y familia: las élites locales del corregimiento de Chinchilla-Villena en el siglo del Barroco (en castellà). Conca i Múrcia: Universidad de Castilla-La Mancha i Universidad de Murcia, 2007, p. 25. 
  3. Feros, Antonio. El Duque de Lerma: realeza y privanza en la España de Felipe III (en castellà). Madrid: Marcial Pons Historia, 2002, p. 92. 
  4. 4,0 4,1 Sánchez Blázquez, Eloy. Calles del centro histórico de Madrid con rótulos en cerámica (en castellà). Madrid: Visión Libros, 2012, p. 560. 
  5. Ferrer, José María. El poder y sus símbolos en Castilla-La Mancha (en castellà). Guadalajara: Ediciones aache, 2005, p. 146.