Alps Marítims (província romana)

Els Alps Marítims (en llatí Alpes Maritimae, en grec antic Ἄλπεις παράλιοι 'situats vora el mar', o παραθαλάσσιοι 'costaners') eren una serralada anomenada així segurament des d'un període molt antic, que toca al mar Tirrè entre Marsella (Massàlia) i Gènova (Genua). Alguns autors deien que el seu límit era el Monoeci Portus (Mònaco), ja que en un turó a sobre seu es va aixecar el Trofeu dels Alps, que celebrava la victòria de l'emperador August sobre les tribus alpines.[1] Estrabó considera que els Alps marítims resseguien tota la costa de Ligúria fins a Vada Sabata. En èpoques posteriors es va acceptar aquesta descripció d'Estrabó, ja que els Ingauns i els Intemelis, tribus lígurs, eren considerades tribus alpines.[2][3][4]

Infotaula de geografia políticaAlps Marítims
REmpire Alpes Maritimae.png
Situació de la província dels Alps Marítims. Modifica el valor a Wikidata

Localització
Roman Empire - Alpes Maritimae (125 AD).svg Modifica el valor a Wikidata
 44° 34′ 20″ N, 6° 29′ 37″ E / 44.57236°N,6.49358°E / 44.57236; 6.49358Coord.: 44° 34′ 20″ N, 6° 29′ 37″ E / 44.57236°N,6.49358°E / 44.57236; 6.49358

CapitalCemenelum (en) Tradueix i Eburodunum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Des de Vada Sabata fins al riu Var, les muntanyes descendeixen gairebé fins a la vora del mar, però des d'aquest punt, remunten cap al nord, i la cadena muntanyosa segueix pujant fins a arribar als Alps Penins.

En un període posterior, cap a l'any 290, es va convertir en una província romana governada per un procurator, un càrrec que anava lligat a l'administració financera. El territori ocupava una extensió més gran que a l'antiguitat, ja que es va estendre cap al nord i cap al nord-oest, i la capital de la província estava situada a Ebrodunum (Ambrun).[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Alpes. 1. Alpes Maritimae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 març 2022].
  2. Estrabó. Geografia, 201-202
  3. Tàcit. Històries, II, 12
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII. 46