L'alternança es dona quan, en la successió de versos s'alterna en les rimes pel que fa al seu accent; si un acaba en paraula aguda -vers masculí-, el següent ho fa en paraula plana o esdrúixola -vers femení-. Dins la poesia catalana antiga predominen els versos sense alternar i acabats en paraula aguda. També podem trobar alternança de rima en les estrofes; si una acaba en vers femení, la següent comença en vers masculí. Un exemple de composició poètica emprant aquest tipus d'estructura el tenim en el següent fragment:

 Cantant, cantant, nasqué la infàmia,
 i descantant la redempció:
 el Comte Arnau tenia l'ànima
 a la mercè d'una cançó.
 Lo que la mort tanca i captiva,
 sols per la vida és deslliurat:
 basta una noia amb la veu viva
 per redimir la humanitat.

 Joan Maragall