Altuburos o Altiburos (en púnic 𐤏𐤋𐤕𐤁𐤓𐤔, ʿltbrš) és un jaciment arqueològic de Tunísia, a tocar de la vila de Medeine d'uns 1000 habitants, a l'altiplà de Sra Ouartane, a la governació del Kef, delegació de Dahmani, que correspon a una antiga ciutat romana que estava situada a la frontera amb Numídia, a la confluència entre el riu Oum-el-Abid i el Medeine al llogaret de Fej El Tamar.

Infotaula de geografia físicaAltuburos
Imatge
Localització
Entitat territorial administrativagovernació del Kef (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 52′ 24″ N, 8° 47′ 13″ E / 35.87344°N,8.78686°E / 35.87344; 8.78686
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

La ciutat de tradició amazic i on es va trobar una inscripció púnica que feia referència a un temple de Baal Hammon, avui al Museu del Louvre, va caure sota influència de Cartago, i després va passar a Roma. Al segle ii sota l'emperador Hadrià era un municipi (Municipium Aelium Hadrianum Augustum Althiburitanum) i més tard va obtenir el dret italià. Un bisbe hi va tenir la seu del segle iv fins al segle vii i després va desaparèixer i sota domini àrab va sorgir una nova població a Ebba Ksour, a la plana. El lloc es va conservar intacte i uns viatgers del segle xviii la van redescobrir.[1][2]

Els llocs principals són:

  • Capitoli i Fòrum (44,6 x 37,15 metres) situats en una esplanada pavimentada (23,35 x 30,8 metres) rodejada d'un pòrtic amb 10 x 12 columnes. Es va trobar una estàtua de Minerva i una de marbre de Juno. Un arc d'Hadrià (triomfal) està destruït però la façana es conserva en part. L'any 1912 es va excavar i es va datar entre el 185 i el 191. Hi ha un segon temple (dedicat a un deu desconegut) a l'altre costat, del que només resta el pòdium i alguns elements arquitectònics corintis; per una inscripció sembla datat el 145. A la cantonada nord-est hi ha un complex d'edificis entre ells una casa amb un peristil de 16 columnes i uns mosaics geomètrics als quatres pòrtics; altres mosaics són al Museu del Bardo. Al sud-est de la plaça, hi ha un edifici de 10 x 7 metres que probablement era una factoria i una font monumental
  • La casa de Muses, amb destacats mosaics, els millors força damnats.
  • La casa de l'escena dels Peixos, a l'altre costat del riu Oued Oum El Abid, amb mosaics que representen escenes de peixos.
  • Arc triomfal del segle iv o V.
  • Casa d'Asclèpia, anomenada així per un mosaic, tenia funcions que no s'han pogut determinar, però és força original. Els mosaics són de molta qualitat.
  • Casa de les setze bases, per les setze pedres de la base d'unes figures que semblen tenir influència púnica.
  • Teatre, damnat.
  • Mausoleus, el principal el de Ksar Ben Hannoun, a l'oest amb una cel·la de 3,2 x 2,5 metres i una inscripció.
  • Via romana fins a Tebessa.[2]

Referències modifica

  1. Ennaifer, Mongi. La cité d'Althiburos et l'édifice des Asclepieia. Tunis: Ministere des Affaires Culturelles, 1976, p. 23-25. 
  2. 2,0 2,1 Stillwell, Richard (et al.) (eds.). «Althiburos». The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. [Consulta: 13 juny 2022].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altuburos