Amand de Gascunya

Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645)

Infotaula de personaAmand de Gascunya
Nom original(la) Amandus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mort660 Modifica el valor a Wikidata
Duc Gascunya
638 – 660
← AichinàFèlix de Tolosa → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata

Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar. El rei hauria enviat a la zona a un duc o delegat reial de nom Aichinà, que podria ser bé un noble saxó o el fill de l'antic duc d'Aquitània Serè de Tolosa (suposat successor d'Austrobald), per posar fi a la revolta. Vers el 628 Aichinà desapareix (alguns historiadors consideren que hauria mort) i el va succeir Amand, però probablement això no va passar mai. El rei Dagobert I, considerant el perill vascó, va segregar una part d'Aquitània[1] amb capital a Tolosa, i la va entregar al seu germà Caribert II (628-631). Caribert II va ajudar a Amand contra els vascons rebels que foren derrotats en una data no anterior al 629 i no posterior al 631 doncs Caribert va morir a l'abril del 632 i una campanya militar en zona muntanyosa no es podia haver fet durant l'hivern del 631-632.[2]

Caribert s'hauria casat amb Gisela, la neboda del duc Aichinà i filla d'Amand[3]

Caribert va morir el 8 d'abril del 632 el seu fill Khilperic d'Aquitània, un infant de bressol, fou assassinat al cap de poc segurament per instigació de Dagobert I d'Austràsia, però els senyors aquitans i gascons es van rebel·lar i Boggis, germà de Khilderic fou reconegut duc d'Aquitània i Gascunya, junt amb el seu germà Bertran.[4] Amand s'hauria rebel·lat a Gascunya en favor dels seus nets Boggis i Bertran, suposats fills de Gisela (la seva presumpta filla) i de Caribert II. Amand va fer diverses incursions a Aquitània en les que hauria obtingut un ric botí. El 635 el rei va enviar a Gascunya un poderós exèrcit amb totes les milícies del regne de Borgonya i manat per deu ducs (vuit francs, un galoromà, un borgonyó i un saxó), amb el comandament suprem per Chandoí o Chadoí, referendari i general experimentat, i acompanyats de diversos comtes no vinculats a cap dels ducs de l'expedició.

Chandoí va avançar cap a Gascunya i es va dirigir a les fortaleses dels vascons al peu dels Pirineus. Els vascons foren derrotats i es va fer una gran carnisseria; els vascons es van refugiar a les muntanyes, en coves i amagatalls però fins allí foren perseguits pels francs que van seguir amb la matança i van fer també nombrosos presoners; els pobles vascons foren saquejats i cremats. Els vascons van demanar la pau i la clemència i van prometre que els principals caps del país anirien a presentar-se al rei per demanar perdó, es sotmetrien i complirien fidelment les seves ordes. Amb aquestes condicions els ducs van parar l'activitat militar i van aixecar els seus campaments. Mentre a un altre lloc el duc Arimbert, amb altres caps militars, fou derrotat i mort pels vascons a la regió de Zuberoa, però aquesta victòria parcial no va alterar el resultat de la guerra. Es creu que llavors Aighí (identificat per uns com un dels ducs -potser el saxó- per altres com l'antic duc Aichinà, i per altres com el mateix Amand) fou nomenat duc o delegat reial-governador de Gascunya.

D'acord amb aquestes promeses els principals senyors gascons amb el duc al front (Amand/Aighí/Aichinà) es van presentar el 636 davant el rei Dagobert I a Clichy-sur-Seine, on estava la cort; abans de presentar-se davant el rei devien circular rumors que serien executats i els caps vascons es van refugiar a l'església de Saint-Denis, però el rei els va perdonar i va rebre el seu jurament de fidelitat que van fer tant en la seva persona com en la dels seus fills[5] rebent el permís per retornar al seu país.

Devic i Vaisette creuen que Amand va apel·lar a la compassió del rei envers els seus nets (i nebots del mateix rei) Boggis i Bertran, i que fou llavors quan aquestos foren designats no reis, sinó ducs de Tolosa o Aquitània (la part d'Aquitània que havia format el regne de Caribert II, suposat pare de Boggis i Bertran) amb capital a Tolosa i amb drets sobre tots els monestirs del ducat però amb la condició que ferien homenatge a la corona i pagarien al tresor reial un tribut anual. Amand va acceptar les condiciones en nom dels seus suposats nets. En endavant el ducat d'Aquitània o Tolosa va quedar sota dependència del regne de Nèustria i seria el primer exemple d'un protofeu hereditari a la monarquia francesa. Més tard Boggis i Bertran haurien heretat el ducat de Gascunya del seu avi i haurien governat fins al 660.

Amand no obstant no és esmentat amb aquest nom per les fonts contemporànies sinó que apareix a la carta d'Alaon, un document creat al segle xvii per oferir una genealogia al duc Eudes d'Aquitània (715-735) i que al segle xix l'historiador Joseph-François Rabanis va demostrar que era apòcrifa i creada al segle xvii per l'erudit castellà Juan Tamagno Salazar que la va atribuir a Carles el Calb. Fredegari esmenta a Ainand (Ainandus o Aimandus, 637) que doncs seria més probablement Aighí (Aighinus) o Aichinà (Aighinanus, Agnianus, Anianus) que Amand. Aimon és l'únic que l'esmenta com Amandus i encara això serià un error del copista, però en cap cas el fa duc de Gascunya o cap gascó sinó duc franc. Així doncs el personatge d'Amand no hauria existir mai i Aighí o Aichinà (el mateix personatge) hauria estat nomenat duc vers el 627 i hauria perdut el poder vers el 635 quan els vascons es van revoltar per motius nacionals i no per qüestions dinàstiques retornant amb l'exèrcit el 636 i recuperant el poder fins a una data desconeguda.

NotesModifica

  1. el regne d'Aquitània va estar format pel Tolosà, Carci, Agenès, Périgord, Santonya i la regió entre la Garona i els Pirineus; el ducat de Gascunya creat el 602/607 en formava part però no reconeixia de fet la seva autoritat
  2. Fredegari parla del tercer any del regnat de Caribert, que fou coronat el 629, el que situaria la victòria el 631 però no exclou el inici dels combats abans
  3. aquest enllaç ha estat posat en dubte tant per procedir de la carta d'Alaon suposadament apocrifa, com perquè una reina Gisela apareix com a esposa de Caribert III; a més a més el desembre del 626 Caribert s'hauria casat a Clichy, per orde del seu pare Clotari II, i quasi al mateix temps que el seu germà gran Dagobert -que es va casar amb Gomatruda- amb Fulberta, cunyada de Brodulf, el germà de la reina Siquilda; l'enllaç l'hauria oficia sant Amand; no obstant com que Fulberta no és esmentada en documents contemporanis, la seva existència es tant incerta com la de Gisela
  4. no se sap si cada germà governava una part d'Aquitania determinada o tenien el govern en indivisió; la seva mateixa existència està posada en dubte ja que no són esmentats en cap document contemporani, i deriven de la carta d'Alaon; si com diu Fredegari Khilperic era un infant de bressol és molt improbable que tingués dos germans més petits, que o haurien de ser germanastres o en tot cas bessons nounats
  5. nou anys després els vascons tornaven a estar rebel·lats

ReferènciesModifica