Els Amatuní foren una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del segle ix van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.

Els prínceps Amatuní posseïen el títol hereditari de Hazaraspets (guàrdies de frontera). El seu origen era caspi-meda o de la casa mannea del Artaz, però ells mateixos s'atribuïen descendència d'Astíages de Mèdia o ascendència hebrea.

Vahan I Amatuní era nakharar vers començaments del segle iv i el va succeir Karen, i després, ver la meitat del segle iv, Vahan II que va tenir per successors a Zareh i Kenan Amatuní; aquest darrer el 387 fou deposat per Pèrsia. Vahan III Amatuní va recuperar els honors i governava vers el 428; Vardan Amatuní era nakharar a la meitat del segle v quan també apareixen altres membres de la nissaga com Manen Amatuní. Vahan Amatuní, Arantzar Amatuní i Arnak Amatuní, dirigien la família vers el 451. Varaz Shapuh va revelar els plans del rebels als perses al 481. No torna a aparèixer cap més membre fins al 593 en què s'esmenta a un Kotik o Kotir o Kotil Amatuní que va participar en la rebel·lió contra Pèrsia i el 596 es va haver de presentar a la cort persa i fou enviat pel rei a una missió a Nisibe durant la qual va morir en una emboscada a la que el rei no era aliè; l'emperador Constantí II va donar vers el 644 el càrrec de patrici i ishkhan a Shapuh i també a Khatshean Aravelian. Varaz Shapuh apareix al seu darrere (vers 680-705) assassinat el 705 quan els àrabs van eliminar molts nakharark i es van emportar als seus fills per ser educats com a musulmans. Shapuh II Amatuní va emigrar vers el 750 amb dotze mil fidels cap a territori romà d'Orient i es va establir a la Capadòcia pòntica. El 791 l'increment dels impostos va provocar l'emigració en massa dels armenis que dirigits per Shapuh III Amatuní i el seu fill Haman Amatuní, que es van establir en territori romà d'Orient, i amb els quals va acabar el domini dels Amatuní a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant només l'Artaz amb capital a Maku com a vassalls dels Artsruní de Vaspurakan (des del 772).

La branca d'Artaz, amb residència a Maku, va restar vassalla dels reis de Vaspurakan i alguns van tenir un cert paper a la història del regne.

Vers el 898 Abu Morvan, usurpador de Vaspurakan que tenia presoners als tres prínceps legítims, es va establir a la ciutat de Van (Dosp) i va fer alliberar al príncep Khatshik-Gagik, un dels tres prínceps, que tenia uns 15 anys (al que va deixar en llibertat vigilada) però va mantenir tancats als altres dos (el gran Sargis i el petit Gurguèn). Però Gagik es va entendre amb alguns senyors lleialistes, especialment els germans Shahpuh i Vahan Amatuní, i amb Abou Sakr Vahuni i tots junts van assassinar a Abu Morvan durant una festa vers el 899. Sargis fou proclamat, però va haver de donar ostatges a l'emir Afshin al-Sadj.

Vers el 901 el príncep de Vaspurakan Gurguèn era ostatge de l'emir Afshin al-Sadj junt amb el nakharar Shahpuh Amatuní, i ambdós es va escapar de Bardaa i van tornar a Vaspurakan. Furiós Afshin va atacar Vaspurakan, però va morir de pesta en tornar a Bardaa.

Als segles xiii i XIV, sota el nom de Vachútides, els Amatuní apareixen com a prínceps d'Aragatsotn, Siracene i Nig , amb el gran castell d'Anberd, sent vassalls dels Mkhargrdzelis armeno-georgians d'Armènia del Nord.

BibliografiaModifica

  • Eranshahr nach der Geographie des Ps. Moses Xoranac'i, per Joseph Marquart/Markwart, Berlin, 1901, (alemany), accessible a [1]
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [2].