Amics de l'Art Litúrgic
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Cercle Artístic de Sant Lluc». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2019 |
Els Amics de l'Art Litúrgic foren una secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, creada l'any 1922 amb l'objectiu de fomentar un art religiós renovat i modern, que fos alhora funcional i respectuós de les necessitats de la litúrgia. Seguint com a model les reivindicacions sobre el cant gregorià que Pius X expressa en Motu proprio, els Amics de l'Art Litúrgic porten la renovació litúrgica en l'àmbit de les arts, amb una especial atenció a les anomenades arts decoratives. Dirigida pel vilafranquí Manuel Trens, consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i director del Museu Diocesà de Barcelona, l'associació comptava amb una doble presidència d'honor: d'una banda Francesc Vidal i Barraquer, cardenal-arquebisbe de la seu de Tarragona i gran defensor de la predicació en català; d'altra banda Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat i antic soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.
| Història | |
|---|---|
| Creació | 1922 |
| Governança corporativa | |
| Part de | Cercle Artístic de Sant Lluc  |
President efectiu n'era Vicenç de Moragas Rodes, secretari Josep Francesc Ràfols, tresorer Jaume Busquets i Mollera, bibliotecari Joan Bergós i vocals Darius Vilàs i Jaume Figueras Sagués. El cos consultiu estava format per artistes com Joan Llimona i Josep Llimona, Francesc Galí o Francesc Folguera i clergues vinculats al moviment litúrgic com Josep Gudiol, expert en arqueologia, Josep Llobera, canonge de la Seu de Barcelona, Lluís Carreras i Mas i Josep Tarré.
Entre 1922 i 1936 els Amics de l'Art Litúrgic van promoure exposicions, conferències i publicacions amb l'objectiu de difondre un model d'art sacre al pas amb els temps i apte a les necessitats litúrgiques.
El caràcter confessional de l'entitat en provocarà la desaparició: a l'esclat de la Guerra Civil, el sindicat d'artistes pintors i escultors de Catalunya de la UGT en demana la clausura, conjuntament a la del Cercle Artístic de Sant Lluc. Un decret publicat el 28 d'agost en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya posa en acte aquesta instància.
En la postguerra, i novament gràcies a la iniciativa de mossèn Trens, el grup Ars Sacra en recollirà l'herència.
Objectius i principisModifica
Manuel Trens es fa portaveu de les istàncies de dels Amics de l'Art Litúrgic que volen ressuscitar un art modern per a les esglésies, ja que «l'art cristià s'ha servit de les formes artístiques vives de cada època».[1] Per assolir aquesta missió proposa combatre la decadència de l'art religiós provocada per la industrialització de les peces sacres que genera excessiva sumptuositat i falta de dignitat. Per això, reivindica la qualitat de l'artesania i la necessitat de recuperar les arts decoratives tradicionals. A més de fomentar un art modern i sobri, els Amics de l'Art Litúrgic defensen un art funcional, al servei de la liturgia, reivindicant que «l'art de fora el temple té circumstancialment un valor substantiu i independent, que pot anar al compte seu. L'art de dins del temple sempre té un valor adjectiu, supeditat a un conjunt i a una missió transcendent... l'artista que treballa per una iglésia té uns límits, com evidentment també els té l'artista que treballa per un teatre».[2]