Amor romàntic

L'amor romàntic és un dels models d'amor que, almenys segons que sembla, ha anat fonamentant moltes relacions de parella estables de les cultures modernes, principalment les occidentals.

L'amor romàntic ha estat considerat com un sentiment diferent i superior a les pures necessitats fisiològiques, com el desig sexual o la luxúria, i generalment implica una barreja de desig emocional i sexual, atorgant-li, això sí, més èmfasi a les emocions que al plaer físic. Les característiques més assenyalades d'aquest tipus d'amor es confirmen i difonen a través de relats literaris, pel·lícules, cançons, dibuixos animats... Es tracta d'un tipus d'afecte que es presumeix que, d’entrada, ha de ser per a tota la vida (t'estimaré sempre), exclusiu (no podré estimar ningú més que tu), incondicional (t'estimo per sobre de tot) i implica un elevat grau de dependència afectiva (sense tu no podria viure). Pilar Sampedro caracteritza l'amor romàntic de la següent manera:

Alguns elements són prototípics: inici sobtat (amor a primera vista), sacrifici per l'altre, proves d'amor, fusió amb l'altre, oblit de la pròpia vida, expectatives màgiques, com la de trobar un ésser absolutament complementari (la mitjana taronja), viure en una simbiosi que s'estableix quan els individus es comporten com si de debò tinguessin necessitat l'un de l'altre per respirar i moure's, formant així, entre ambdós, un tot indissoluble.[1]

La cultura occidental ha emfatitzat històricament l'amor romàntic molt més que unes altres formes d’amor, en les quals fins ben entrat al segle XX els matrimonis "arreglats" o "de conveniència" en foren la regla. Tot i així, la globalització ha estès les idees occidentals sobre l'amor i el romanç.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amor romàntic