Amparo Larrañaga Merlo
Amparo Larrañaga Merlo (Madrid, 26 de març del 1963) és una actriu espanyola. Prové d'una família d'artistes, els seus pares són María Luisa Merlo i Carlos Larrañaga, tots dos actors molt reconeguts a Espanya. Els seus germans són Kako, Luis i Pedro, també relacionats amb la interpretació i l'últim casat amb Maribel Verdú.
.jpg) Amparo Larrañaga (2014) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Amparo Larrañaga Merlo 26 de març de 1963 Madrid (Espanya) |
| Nacionalitat | Espanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Actriu |
| Família | |
| Cònjuge | Pepe Sanz (1982-1989) |
| Parella | Ángel Planas (1999-actualitat) |
| Fills | Ismael i Ángel |
| Pares | María Luisa Merlo Carlos Larrañaga |
| Germans | Luis Merlo |
| Parents | Luis Merlo i Pedro Larrañaga (germans) |
 | |
 | |
BiografiaModifica
Com és normal en haver crescut dins d'aquest ambient, Amparo va tenir clar des de sempre que volia ser actriu, i va debutar als escenaris amb només 15 anys, amb un paper en l'obra Solos en esta tierra, després de la qual va participar també en l'obra El avispero. Consolidada com a actriu de teatre principalment, l'hem vist sobre dels escenaris en obres com: El corto vuelo del gallo, Las tormentas no vuelven, Los 80 son nuestros, Una pareja singular, Decíamos ayer, Las amistades peligrosas o Ser o no.
Pel que fa a la televisió, el seu primer treball, curiosament, no va ser com a actriu, sinó com a presentadora del programa Aplauso, l'any 1981. En aquest mitjà, igual que en el teatre, Amparo s'ha llaurat una sòlida carrera, havent participat en un gran nombre de sèries i produccions.Entre les seves aparicions a la televisió sobresurt el seu treball en sèries com Media naranja, escrita per Rosa Montero, i que protagonitzava al costat de Iñaki Marimón, Segunda enseñanza, dirigida per Pedro Masó i Ana Diosdado, o Clase media.
Altres sèries protagonitzades per l'actriu, entre altres treballs, i que van obtenir molt bona acollida per part del públic van ser Por fin solos, on compartia repartiment amb Alfredo Landa i María José Alfonso, i Periodistas, en el qual interpretava a la sotsdirectora del diari, Laura Maseras, treballant al costat de José Coronado, Álex Angulo, Alicia Borrachero o Joel Joan, entre molts altres.
Pel que fa al cinema, Amparo ha treballat molt poc en aquest mitjà, gairebé es podria dir que només d'una manera simbòlica. Les pel·lícules en què ha intervingut no arriben a la desena, d'entre les quals sobresurten Jarrapellejos d'Antonio Giménez-Rico, Canción de cuna de José Luis Garci o Mi nombre es sombra de Gonzalo Suárez. És de destacar que ha estat nominada 4 vegades al Premi Fotogramas de Plata, i, entre d'altres, té en el seu currículum el TP d'Or a la millor actriu de televisió pel seu paper a la sèrie Media naranja.[1]
FilmografiaModifica
CinemaModifica
- Jarrapellejos (1988)
- Les aparences enganyen (1991)
- Canción de cuna (1994)
- ¡Por fin solos! (1994)
- Mi nombre es sombra (1996)
- Vorvik (2005)
TelevisióModifica
- Anillos de oro (1983)
- La comedia (1983)
- Fragmentos de interior (1984)
- Escrito para TV (1984)
- A media tarde (1985)
- Segunda enseñanza(1986)
- Media naranja(1986)
- La comedia dramática española (1986)
- Bajarse al moro (1987)
- Tarde de teatro (1987)
- Clase media (1987)
- A través del espejo (1988)
- Los ochenta son nuestros (1989)
- Terranova (1990)
- Viva el espectáculo (1991)
- Vecinos (1994)
- Compuesta y sin novio (1994)
- Por fin solos (1995)
- Más que amigos(1997)
- Periodistas (1998-2000)
- Estudio 1 (2002-2003)
- 7 vidas (2004)
- Fuera de control(2006)
- Hospital Central(2006)
- MIR (2007-2009)
TeatreModifica
- Solos en esta tierra (1978)
- El corto vuelo del gallo (1980), de Jaime Salom
- El huevo de Pascua (1981)
- Las tormentas no vuelven (1982), de Santiago Moncada
- El día de gloria (1983), de Francisco Ors
- Bajarse al moro (1985), de José Luis Alonso de Santos
- Lázaro en el laberinto (1986), de Antonio Buero Vallejo
- Don Juan Tenorio (1986), de José Zorrilla
- Los ochenta son nuestros (1988), de Ana Diosdado
- Pisito clandestino (1990), de Antonio Martínez Ballesteros
- La pasión del mar (1991)
- Una pareja singular (1991)
- Los bellos durmientes (1994), de Antonio Gala
- Decíamos ayer (1997)
- Las amistades peligrosas (2000), de Christopher Hampton
- Cómo aprendí a conducir (2002)
- Se quieren (2004)
- Pequeños crímenes conyugales (2005)
- Ser o no (2009)
- Fuga (2010-2012)
- Hermanas (2013)
- El nombre (2014)
Premis i nominacionsModifica
| Any | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1987 | TP d'Or[2] | Millor actriu | Media naranja | Guanyadora |
| 1987 | Fotogramas de Plata[2] | Millor interpretació de televisió | Media naranja | Nominada |
| 1990 | Fotogramas de Plata[2] | Millor actriu de televisió | Periodistas | Nominada |
| 1995 | TP d'Or[2] | Millor actriu | Compuesta y sin novio | Nominada |
| 1999 | TP d'Or[2] | Millor actriu | Periodistas | Nominada |
| 2000 | Premis ATV[2] | Millor interpretació femenina | Periodistas | Nominada |
ReferènciesModifica
- ↑ «Biografía de Amparo Larrañaga» (en castellà). biografias. [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Amparo Larrañaga-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 6 gener 2015].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amparo Larrañaga Merlo |