Obre el menú principal

El noranta per cent de l'ample ferroviari a Espanya és ibèric (1.668 mm) i actualment està en plena expansió l'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) utilitzat en el 60% de la xarxa mundial de ferrocarrils i actualment a Espanya representa el 9% amb uns 1.200 km de vies el 2007.

A més de l'ample ibèric (11.823 de quilòmetres) i l'internacional o estàndard també hi ha altres línies de via mètrica o inferior, utilitzades en les línies de FEVE, FGV i de FGC Llobregat-Anoia.

La creació d'una xarxa diferent a l'europea provocà la incomunicació, ferroviàriament parlant, amb Europa[1] i especialment amb França. I amb l'expansió de l'ample estàndard a través de l'Alta Velocitat Espanyola ha provocat la incompatibilitat de xarxes dins el territori espanyol.

Per solucionar aquest problema hi havia tres opcions:

  • Xarxes totalment independents.
  • Comunicar les xarxes canviant l'ample de les línies convencionals (1.668 mm) d'ibèric a estàndard.
  • Comunicar les xarxes mitjançant canviadors d'amples.

Com a solució provisional o definitiva a la vegada que s'ha anat estenent la xarxa de trens d'alta velocitat (Ave) d'ample estàndard, s'ha creat interconnexions amb la xarxa de trens convencional mitjançant canviadors d'amples i la construcció de trens que poguessin canviar l'ample com per exemple els Talgo.

Han estat diversos els intents de canviar d'ample ibèric a estàndard, però els estudis de viabilitat definien tal procés com massa costós i de moment no hi ha hagut tal reconversió.

El Ministeri de Foment espanyol va adjudicar el 24 de setembre de 2005 la redacció d'un estudi per definir les estratègies de futur relatives a l'ample de via de la xarxa ferroviària espanyola. Que inclogui una directriu específica per a la definició d'una estratègia precisa de canvi d'ample de la xarxa convencional, coherent amb l'objectiu de desenvolupament de la interoperatibilitat europea.[2]

Llista de canviadors d'ampleModifica

Nom Anys de funcionament Generació Ús canviador Gener 2007 Tecnologia*
Aravaca 1967-2001 1 Desmantellat Talgo F
Irun 1968-1968 1 Desmantellat Talgo F
Portbou 1969- 1 Talgo Paris i altres / 7 Talgo F
Irun 1980- 1 Talgo Paris / 2 Talgo F
Barcelona - Poble Nou 1969-1988 1 desmantellat Talgo F
Las Matas 1 1980 1 Manteniment Talgo F
Barcelona - Sant Andreu Comtal 1988- 1 Manteniment Talgo F
Madrid - Puerta de Atocha 1992- 2 Pasos a las Matas Talgo F
Còrdova 1992-2006 2 sense ús Talgo F
(Sevilla) Majarabique Talgo 1993- 2 T. Càdis, Huelva / 2 Talgo F
Besaín (factoria CAF) 1999 - Sense ús regular CAF F
(Sevilla) Majarabique CAF 1999- - Sense ús regular CAF F
Lleida 2003-2006 2 Sense ús, no s'hi pot accedir Talgo F
Riu Adaja 2001- 3 En proves Dual / V
Plasencia de Jalón 2003- 3 T. Pamplona, Irun, Logronyo / 10 Dual / V
Saragossa-Delicias 2003- 3 Pasos TRD taller Dual / V
Osca 2003- 3 TRD Zaraza-Jaca CAF P
(Madrid) Santa Catalina 2006- 3 Manteniment Dual / V
Puigverd de Lleida 2006- 3 Sense ús regular CAF P
Roda de Barà (1) 2006- 3 Alvia i T. Mad-Bcn / 4,5 Dual / V
Roda de Barà (2) 2006- 3 Alvia i T. Mad-Bcn / 4,5 Dual / V
Antequera - Santa Ana (1) 2006- 3 T. Mad Màlaga Granada Age / 10 Dual / V
Antequera - Santa ana (2) 2006- 3 T. Mad Màlaga Granada Age / 10 Dual / V
Valdestillas ? -2007 3 Madrid-Valladolid Dual / H
Medina del Campo 2007- 3 T. Madrid-Galícia Dual / H
Madrid-Chamartín (Nord) 2007- 3 Pasos taller Fuencarral Dual / H
Valladolid (Nord) 2007- 3 Trens Madrid Nord Dual / V
(*) 85%

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Ors Villarejo, Miguel «¿Qué es el Corredor del Mediterráneo en el que ahora quiere invertir Rajoy?». Expansión, 02-10-2017 [Consulta: 13 abril 2018].
  2. Ministeri de Foment: Nota informativa d'adjudicació de la redacció d'un estudi sobre l'ample de via de la xarxa ferroviària espanyola.