Viquipèdia

Ana Galvañ

il·lustradora espanyola

Annna Galvañ (Múrcia, 1975) és una il·lustradora murciana, guanyadora d'un premi Gràffica el 2016, que ha treballat per a editorials com Wired, La Marea, The New Yorker, The Guardian, The New York Times, The Washington Post, El País o Diagonal i fet campanyes publicitàries per a Perrier, Mahou, Lonely Planet, Aussie, Unicef, Ayuda en Acción o l'Organització Mundial de la Salut.[1][2]

Infotaula de personaAna Galvañ

Ana Galvañ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1960 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAna Galvañ Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Politècnica de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióil·lustradora, autora de còmics, comunicadora Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webanagalvan.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AnaGalvanPage Twitter (X): AnaGalvan666 Instagram: anagalvan_comic Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria artística modifica

Lectora de còmics en la joventut, Galvañ creixé amb els dibuixos animats i, especialment, amb l'anime japonés; durant el batxillerat artístic seguí llegint còmics, entre els quals destaca els de Charles Burns, Lilli Carré, Daniel Clowes i, sobretot, les publicacions Fanzine Enfermo i Nosotros somos los muertos;[3] també cita com a influències a Michael Deforge, Aisha Franz i Olivier Schrauwen i, encara que de xiqueta volia ser directora de cine i sospesà estudiar medicina o matemàtiques, finalment es decidí per l'art, encara que no tenia clar en quina especialitat.[4] Després d'estudiar Belles Arts a València i disseny a Southampton, Galvañ es traslladà a Madrid,[5] on treballà en el sector publicitari, encara que la seua vocació era ser dibuixant de còmics des que llegí el manga Akira. L'any 2010 guanyà el premi especial del jurat del III Certamen Creacómic.[6]

Autora tardana, Galvañ començà a dedicar-se al còmic amb trenta-un anys: el 2012 publicà l'antologia Podría ser peor, d'historietes realitzades des de l'any 2008.[7] L'any 2016 publicà en la col·lecció bimensual Fosfatina 2000 el còmic Luz verdadera, una història de setze pàgines sobre dos dones, «la Nocilla i la Panchito», que «viuen en una espècie de comuna en un bosc». L'any següent edità l'antologia Teen Wolf, coedidata per Fosfatina i la desapareguda plataforma de promoció d'autors TIK TOK, la qual s'encarregava de coordinar.[8][9][10][11]

Pulse enter para continuar modifica

L'any 2018 publicà l'obra Pulse enter para continuar, una antologia de cinc historietes de ciència-ficció que pren el títol d'un relat de John Varley, Press enter, al qual homenatja amb una altra història composta per dos pàgines abans de cada capítol. En este llibre, Galvañ reflexiona sobre la influència de les noves tecnologies en la societat amb unes narracions que combinen la ciència-ficció i la representació de la quotidianitat.[12]

Concebut originàriament com una única narració de cent planes, l'estructura definitiva en relats curts (un format al qual estava més acostumada) fou una decisió conjunta amb l'editor, Toni Mascaró: en la part gràfica, totalment digital, destaca l'ús de polígons de colors cridaners i la composició de les planxes; després d'incloure una de les històries en una antologia, l'editorial estatunidenca Fantagraphics n'anuncià la publicació en anglés per al mercat nord-americà, previst per a l'agost de l'any següent.[13]

 
Cartell del Saló del Còmic del 2019

Cartells modifica

El mateix 2018 redissenyà els cartells de les pel·lícules El día de la bestia i El piano per al 25è aniversari de la implantació d'FNAC a Espanya, en una proposta conjunta amb altres artistes com Ana Penyas, Carla Fuentes, Conxita Herrero, Malota i Laura Liedo, en la qual reimaginaven com serien els productes d'oci l'any 2043.[14]

L'any 2019 rebé l'encàrrec de dibuixar el cartell del 37 Comic Barcelona —la segona dona en fer-lo, després d'Ana Miralles (2010)— i una portada especial d'El Periódico per al Dia Internacional de les Dones, en la qual apareixia una dona acolorida a punt de menjar-se una poma amb el mapa del món.[15] La directora del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Meritxell Puig, li oferí el treball per a atraure noves generacions de públic; Galvañ volgué representar una escena de treball en l'àmbit dels fanzines per a normalitzar l'aportació dels autors amateurs al mitjà.[16]

Obres publicades[17]
A. Títol Ed.
2012 Podría ser peor Extrarradio[7]
2014 Trabajo de clase Apa Apa[18]
2015 Más allá del arco iris Carne de Potro
2016 Luz verdadera Fosfatina 2000
2018 Pulse enter para continuar Apa Apa[19]
2020 Tarde en Mcburger's Apa Apa

Referències modifica

  1. ↑ «Ana Galvañ, autora de cómics e ilustradora todoterreno» (en castellà). Gràffica. [Consulta: 8 abril 2019].
  2. ↑ «Galvañ, Ana (1975-)» (en castellà). datos.bne.es. Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 2 desembre 2022].
  3. ↑ «Ana Galvañ, entre dos conceptos opuestos» (en castellà). Zatro, desembre 2017. Arxivat de l'original el 12 d'abril 2019. [Consulta: 12 abril 2019].
  4. ↑ Rocío Macho. «Ana Galvañ: “Dibujar cómics es lo que más me llena”» (en castellà). Analógico. Imborrable, 18-07-2017. [Consulta: 23 abril 2019].
  5. ↑ «Ana Galvañ» (en castellà). Dibbuks. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2019. [Consulta: 8 abril 2019].
  6. ↑ «Ana Galvañ: un estilo con nombre propio dentro del cómic» (en castellà). Doměstika, 01-06-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 Gerardo Vilches; Octavio B «Entrevista con Ana Galvañ» (en castellà). Cuadernos de Cómic, 10, juny 2018 [Consulta: 12 abril 2019].
  8. ↑ Gema Terol. «Ana Galvañ: surrealismo acogedor» (en castellà). Metal. [Consulta: 12 abril 2019].
  9. ↑ «Ana Galvañ». CCCB. [Consulta: 3 abril 2023].
  10. ↑ Una còpia d'aquesta plataforma de web-còmics es pot veure aquí: «TIK TOK Cómics». Arxivat de l'original el 22 juliol 2017. [Consulta: 11 maig 2023].
  11. ↑ Esbrí, Curro «Tik Tok: Espacio-tiempo dedicado al cómic más arriesgado» (en castellà). Madriz, 13-01-2015. Arxivat de l'original el 17 juny 2017 [Consulta: 11 maig 2023].
  12. ↑ Jesús Jiménez. «Las ensoñaciones tecnológicas de Ana Galvañ» (en castellà). RTVE, 21 maç 2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  13. ↑ Guillermo Altarriba «Puzle 'underground' de Ana Galvañ» (en castellà). El Mundo, 03-01-2019 [Consulta: 8 abril 2019].
  14. ↑ «La ilustradora murciana Ana Galvañ participa en el 25 aniversario de FNAC» (en castellà). Extra Digital, 11-07-2018 [Consulta: 8 abril 2019].
  15. ↑ Anna Abella «Historia de la portada de El Periódico del 8-M» (en castellà). El Periódico, 07-03-2019 [Consulta: 12 abril 2019].
  16. ↑ Manuel Madrid «https://www.laverdad.es/culturas/galvan-disena-cartel-20190405004434-ntvo.html» (en castellà). La Verdad, 05-04-2019 [Consulta: 27 abril 2019].
  17. ↑ «Ana Galvañ» (en castellà). La Nave Invisible, 09-07-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  18. ↑ «Ana Galvañ / Marc Torices – “Trabajo de clase / Nuevos románticos”» (en castellà). Gramaciones Grabofónicas. [Consulta: 8 abril 2019].
  19. ↑ Manuel Muñiz Menéndez «Los mundos ajenos como tigres de neón de Ana Galvañ» (en castellà). ABC, 06-06-2018 [Consulta: 12 abril 2019].

Enllaços externs modifica

  • CCMA La fantasia malsana de la dibuixant Ana Galvañ (català)
  • Behance Ana Galvañ
  • Cactus Ana Galvañ, selección musical joven y blasfema (castellà)
  • Doměstika Ana Galvañ
  • Onda Regional Ana Galvañ, ilustradora (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ana_Galvañ&oldid=33331671»