Anaxàndrides II

Rei d'Esparta

Anaxàndrides II (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) fou el 15è rei d'Esparta de la dinastia agíade, fill de Lleó, va regnar 560 al 520 aC.

Infotaula de personaAnaxàndrides II
Nom original(grc) Ἀναξανδρίδας Β΄ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 560 aC Modifica el valor a Wikidata
Esparta (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort520 aC Modifica el valor a Wikidata (35/45 anys)
Rei d'Esparta
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCleombrot d'Esparta
Cleòmenes I
Leònides I
Doreu d'Esparta Modifica el valor a Wikidata
PareLleó d'Esparta Modifica el valor a Wikidata

Va rebre una ambaixada del rei Cresos de Lídia que volia formar una aliança "amb el més poderós dels grecs", se suposa que cap a l'any 554 aC. Va fer la guerra a Tegea, guerra que en els seus inicis va resultar favorable als espartans, conjuntament amb Aristó, l'altre rei espartà de la dinastia dels euripòntides. Sota els dos reis es va imposar la supressió de les tiranies i l'establiment de l'hegemonia d'Esparta a Lacònia.

La seva dona era estèril, però no se'n volia divorciar i els èfors li van portar una segona esposa amb la que va tenir Cleòmenes I. Curiosament llavors la seva primera dona va començar a donar-li fills: Doreu, Leònides i Cleombrot, segons diu Heròdot.

Amb els regnats d'Anaxàndrides i Aristó comencen les dades certes sobre la cronologia dels reis d'Esparta. Les biografies i l'època del regnat dels seus antecessors són dubtoses i en molts sentits sospitoses de ser falses. Només hi ha la certesa de què Polidor d'Esparta i Teopomp d'Esparta van coincidir a la Primera guerra messènica, però no es pot fixar amb seguretat en quins anys va ser.[1]

ReferènciesModifica

  1. 2.Anaxandrides a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 163