Illes Andaman i Nicobar

Illes Andaman i Nicobar
	अंडमान और निकोबार द्वीप (hi); அந்தமான் (ta)
Tipus	territoris de la Unió
Localització
	11° 41′ N, 92° 43′ E / 11.68°N,92.72°E
País	Índia
Capital	Port Blair
Població humana
Població	356.152 (2005) (43,18 hab./km²)
Idioma oficial	hindi ; tàmil ; llengües nicobareses
Geografia
Part de	Sud de l'Índia
Superfície	8.249 km²
Creació	1r novembre 1956
ISO 3166-2	IN-AN
Altres
Agermanament amb	comtat de Honolulu
Lloc web	andaman.gov.in

Les Illes Andaman i Nicobar (tàmil அந்தமான், hindi अंडमान और निकोबार द्वीप) són un arxipèlag que formen un territori de la Unió índia. Es troben localitzades a l'oceà Índic, prop del paral·lel 10° N.^[1] La capital del territori és Port Blair.

Geografia física

Hi ha 572 illes^[2] al territori amb una superfície de 8.249 km². D'aquestes 38 estan habitades de manera permanent. Les illes s'estenen de 6° a 14° de latitud nord i de 92° a 94° de longitud est. Les Andamans estan separades del grup de Nicobar per un canal (el canal de deu graus) d'uns 150 km d'ample. El punt més alt es troba a l'illa nord d'Andaman (Saddle Peak a 732 m).^[3] El grup d'Andaman té 325 illes que cobreixen una àrea de 6.170 km², mentre que el grup de Nicobar només té 247 illes amb una àrea de 1.765 km².^[4]

Les illes són els pics d'una cadena muntanyosa enfonsada, continuació de la serralada de l'Arakan de Myanmar. A causa del seu clima càlid i humit són molt boscoses.^[5]

Economia

Hom hi conrea productes tropicals per a l'exportació (cocos, cafè, cautxú, copra) i la fusta és explotada.

Població

A les illes resten uns pocs nadius, anomenats andamanesos, que viuen de la caça i la pesca. La població és majoritàriament immigrada, i per això les llengües més parlades són en bengalí (23,1%), el tàmil (19,1%) i l'hindi (17,6%). Port Blair, a l'illa Dakshin (Andaman) és la principal ciutat i centre de comunicació.

Història

Foren explorades el 1607 pel viatger francès Peyraud,.^[6] La Companyia Danesa de les Índies Orientals va arribar a les illes Nicobar el 12 de desembre de 1755. L'1 de gener de 1756, les illes Nicobar es van convertir en una colònia danesa, primer anomenada Nova Dinamarca,^[7] i més tard (desembre de 1756) Illes de Frederic (Frederiksøerne).^[8] Durant 1754–1756 van ser administrades des de Tranquebar, a l'Índia continental danesa.^[9] Les illes van ser abandonades repetidament a causa dels brots de malària entre 14. Abril de 1759 i 19 d'agost de 1768, de 1787 a 1807/05, 1814 a 1831, 1830 a 1834 i gradualment a partir de forma definitiva 1848.

Des de l'1 de juny de 1778 fins a 1784, Àustria va suposar erròniament que Dinamarca havia abandonat les seves reclamacions sobre les illes Nicobar i va intentar establir-hi una colònia, rebatejant-les illes Teresa.^[10]^[11]

Foren abandonades després fins al 1858, fins que els britànics habilitaren Port Blair com a colònia penitenciària per allotjar-hi els indis participants en la rebel·lió dels sipais: la colònia no fou eliminada fins al 1945. Durant la Segona Guerra Mundial, foren ocupades pels japonesos (1942-45). Des del 1952 formen, amb les illes Nicobar, un territori de l'Índia.

Governants

Oficials britànics a Port Cornwallis

1789 - 1793 Archibald Blair
1793 - 1796 Alexander Kyd

Superintendents de Port Blair

1858 Henry Stuart Man (oficial naval en funcions)
1858 - 1859 James Pattison Walker
1859 - 1862 James Colpoys Haughton
1862 - 1864 Robert Christopher Tytler
1864 - 1868 Barnet Ford
1868 - 1871 Henry Stuart Man (segona vegada)
1871 - 1872 F.L. Playfair

Cap comissionats de les illes Andaman i Nicobar

1872 - 1875 Donald Martin Stewart
1875 - 1879 Charles Arthur Barwell
1879 - 1892 Thomas Cadell
1892 - 1894 Norman Mcleod Thomas Horsford
1894 - 1904 Richard Carnac Temple (el 1902, Richard Carnac Temple, Baró Nash)
1904 - 1906 William Rudolph Henry Merk
1906 - 1913 Herbert Arrott Browning
1913 - 1920 Montague William Douglas
1920 - 1923 Henry Cecil Beadon
1923 - 1931 Michael Lloyd Ferrar
1931 - 1935 John William Smith
1935 - 1938 William Alexander Cosgrave
1938 - 1942 Charles Francis Waterfall (presoner japonès el 23 de març de 1942, fins a 1945)

Govern militar japonès

1942 - 1944 Ishikawa Shigeru
1944 - 1945 Teizo Hara

Administració japonesa i de l'Índia Lliure

1942 - 1943 Bucho (governador civil japonès)
1943 - 1945 A.D. Loganathan (pel govern provisional de l'Índia Lliure)
1944 - 1945 Mansoor Ali Alvi (interí per Loganathan)

Governadors britànics

1945 - 1946 Charles Francis Waterfall
1946 - 1947 Noel Kennedy Patterson

Caps comissionats

1946 - 1949 Inamul Majid (sota autoritat britànica fins a 1947)
1949 - 1953 Ajoy Kumar Ghosh
1953 - 1956 Sankar Nath Maitra
1956 C. Ramachandran
1956 - 1958 T.G.N. Ayyar
1958 - 1961 M.V. Rajawade
1961 - 1965 B.N. Maheshwari
1965 - 1966 B.L. Chak
1966 - 1968 Mahabir Singh
1968 - 1972 H.S. Butalia
1972 - 1975 Harmander Singh
1975 - 1979 Surendra Mohan Krishnatry
1979 - 1982 S.L. Sharma

Tinents governardors

1982 - 1985 Manohar L. Kampani
1985 - 1989 Tirath Singh Oberoi
1989 - 1990 Romesh Bhandari
1990 - 1990 Ranjit Singh Dayal
1990 - 1993 Surjit Singh Barnala
1993 - 1996 Vakkom Purushothaman
1996 - 2001 Ishwari Prasad Gupta
2001 - 2004 Nagendra Nath Jha
2004 - 2006 Ramchandra "Ram" Kapse
2006 Madan Mohan Lakhera (interí per Kapse)
2006 - Bhopinder Singh

Referències

↑ «illes Andaman». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juliol 2022].
↑ DAGAR, J. C. «Agroforestry Systems for the Andaman and Nicobar Islands». International Tree Crops Journal, 8, 2-3, 01-01-1995, pàg. 107–128. DOI: 10.1080/01435698.1995.9752938. ISSN: 0143-5698.
↑ Murthy, R. V. R.. Andaman and Nicobar Islands: A Geo-political and Strategic Perspective (en anglès). Northern Book Centre, 2007, p. 31. ISBN 978-81-7211-219-6.
↑ Commission, India Planning. Andaman and Nicobar Islands, Development Report (en anglès). Academic Foundation, 2008, p. 33. ISBN 978-81-7188-652-4.
↑ McGinley, Marc. «Andaman Islands rainforests». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 17 juliol 2022].
↑ Maestri, Edmond «Les îles du Sud-Ouest de l'Océan indien et la France de 1815 à nos jours» (en anglès). Les îles du Sud-Ouest de l'Océan indien et la France de 1815 à nos jours, 1994, pàg. 1–222.
↑ Archives, Danish National; Hansen, C. Rise. Sources of the History of North Africa, Asia and Oceania in Denmark (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-10-18, p. 19. ISBN 978-3-11-097036-4.
↑ Haensel, Johann Gottfried. Letters on the Nicobar islands, their natural productions, and the manners, customs, and superstitions of the nativeswith an account of an attempt made by the Church of theUnited Brethren, to convert them to Christianity, 2008-10, p. 7.
↑ Kumar, Rajesh; Sethi, A. Doing Business in India (en anglès). Springer, 2016-03-01, p. 14. ISBN 978-1-4039-8057-1.
↑ MATHUR, L. P. «A HISTORICAL STUDY OF EURO-ASIAN INTEREST IN THE ANDAMAN AND NICOBAR ISLANDS». Proceedings of the Indian History Congress, 29, 1967, pàg. 56–61. ISSN: 2249-1937.
↑ Sehgal, Shaina «Putting Nicobar Islands on the map: Intersections of colonial knowledge, trade and colonisation» (en anglès). Indian Journal of History of Science, 56, 1, 01-03-2021, pàg. 37–48. DOI: 10.1007/s43539-021-00002-4. ISSN: 2454-9991.

Vegeu també

Indira Point.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Andaman i Nicobar

Illes Andaman i Nicobar - Lloc web oficial

[1] «illes Andaman». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juliol 2022].

[2] DAGAR, J. C. «Agroforestry Systems for the Andaman and Nicobar Islands». International Tree Crops Journal, 8, 2-3, 01-01-1995, pàg. 107–128. DOI: 10.1080/01435698.1995.9752938. ISSN: 0143-5698.

[3] Murthy, R. V. R.. Andaman and Nicobar Islands: A Geo-political and Strategic Perspective (en anglès). Northern Book Centre, 2007, p. 31. ISBN 978-81-7211-219-6.

[4] Commission, India Planning. Andaman and Nicobar Islands, Development Report (en anglès). Academic Foundation, 2008, p. 33. ISBN 978-81-7188-652-4.

[5] McGinley, Marc. «Andaman Islands rainforests». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 17 juliol 2022].

[6] Maestri, Edmond «Les îles du Sud-Ouest de l'Océan indien et la France de 1815 à nos jours» (en anglès). Les îles du Sud-Ouest de l'Océan indien et la France de 1815 à nos jours, 1994, pàg. 1–222.

[7] Archives, Danish National; Hansen, C. Rise. Sources of the History of North Africa, Asia and Oceania in Denmark (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-10-18, p. 19. ISBN 978-3-11-097036-4.

[8] Haensel, Johann Gottfried. Letters on the Nicobar islands, their natural productions, and the manners, customs, and superstitions of the nativeswith an account of an attempt made by the Church of theUnited Brethren, to convert them to Christianity, 2008-10, p. 7.

[9] Kumar, Rajesh; Sethi, A. Doing Business in India (en anglès). Springer, 2016-03-01, p. 14. ISBN 978-1-4039-8057-1.

[10] MATHUR, L. P. «A HISTORICAL STUDY OF EURO-ASIAN INTEREST IN THE ANDAMAN AND NICOBAR ISLANDS». Proceedings of the Indian History Congress, 29, 1967, pàg. 56–61. ISSN: 2249-1937.

[11] Sehgal, Shaina «Putting Nicobar Islands on the map: Intersections of colonial knowledge, trade and colonisation» (en anglès). Indian Journal of History of Science, 56, 1, 01-03-2021, pàg. 37–48. DOI: 10.1007/s43539-021-00002-4. ISSN: 2454-9991.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]